Logotip de la campanya

Arran de les investigacions i encausaments d’alguns càrrecs electes per part de l’Audiència Nacional com a resposta a haver desobeït els seus requeriments sobre el 9N i d’altres qüestions, la Candidatura d’Unitat Popular ha promocionat la campanya “SENSE POR! Desobeïm per la independència”.

Aquesta campanya té dues fases. Durant la primera fase s’han organitzat del 24 al 30 d’abril diverses assemblees obertes arreu del territori (Balaguer, Barcelona, Blanes, Figueres, Girona, La Garriga, Manresa, Moià, Molins de Rei, Mollet, Premià de Mar, Reus, Ripoll, Sabadell, Sant Celoni, Solsona, Sort, Tortosa, Valls i Vilafranca del Penedès),  a les quals han estat convidades a participar tots els partits i entitats independentistes per tal de debatre respostes conjuntes i consensuades davant l’ofensiva antidemocràtica de l’estat espanyol. Com a cloenda del primer embat de la campanya s’ha convocat una manifestació el proper dissabte 7 de maig a les 17:00h a la Pl. Universitat de Barcelona en suport a la campanya i aquests càrrecs electes encausats.

La segona part consta de l’elaboració d’un Manifest que aplegarà totes les propostes recollides durant les assembles obertes en el qual s’hi puguin sentir còmodes totes les parts actives i signants.

Durant les assemblees obertes s’han tocat diversos temes, com ara com les accions de desobediència real i efectiva a les institucions espanyoles amb l’obediència implícita al poble català pot dotar al moviment independentista d’una força extraordinària i una projecció internacional de que “això va de debò”. D’altra banda també s’ha parlat que la desobediència comporta sempre conseqüències a les parts afectades en major o menor mesura, com ara la inhabilitació i l’encausament i cal valentia per afrontar-les.

També s’ha fet evident la voluntat de bona part de la societat de fórmules d’unió i mesures conjuntes i consensuades contra els embats de l’estat espanyol i a favor de la independència de Catalunya. Finalment, també s’ha palesat que el fet que la major part dels càrrecs electes encausats siguin membres de la CUP i en siguin també els impulsors, sumat al record encara de les discrepàncies per fer govern després de les eleccions del 27S, fa que alguns partits tinguin reticències en participar-hi.