minorització
Deulofeu no s’ho podia imaginar
A mesura que som més conscients de les greus deficiències que pateix la Catalunya autonòmica, ens costa més entendre, ens costa més d’interpretar, les raons profundes de tanta incapacitat manifesta i sobretot de la...
Fins aquí el desgavell
Segurament aquest article trepitjarà molts ulls de poll, però, francament, cal començar a parlar clar, com a poble transversal que som.
Una nació és un poble, una llengua, una cultura, un sentiment de país, amb...
La mala fe dels “nostres” (els autonomistes) (i II)
Es pot llegir la primera part de l'article aquí.
Si això que perpetren els instal·lats fos tan bo com diu el president en funcions del Consell Regional. Si incrementar el PIB amb la importació de...
Immigració: pausa i reflexió
Una de les veus econòmiques més solvents, de les més respectades del país, acaba de publicar un article molt interessant, per racional i clar, al diari electrònic El Nacional sobre la immigració desbocada a...
El català, l’il·lustríssim cadàver (I)
Joan Lluís Lluís, l’escriptor del nord de Catalunya ens diu, ens alerta, que la llengua es pot esfondrar en només vint anys i que el pròxim Govern —que serà com els precedents, o pitjor,...
L’ANC tampoc vol escoltar a la senyora Orriols. Fer-se el sord no és recomanable (i II)
Es pot llegir la primera part de l'article aquí.
En un debat públic convencional i amb la presència d’una veu menys adaptativa i més descarada, potser els hi seria complicat explicar coses tan elementals com...
Els catalans del win-win i el PIB de la immigració. Catalunya i el País Basc (i II)
Es pot llegir la primera part de l'article aquí.
La malícia és un defecte que s’escampa com el gas. Més del que creu la bona gent i quan va acompanyada de la cobdícia exagerada és...
Els catalans del win-win i el PIB de la immigració (I)
“Fa vint-i-cinc anys (1980), un amic del PSC, que no era precisament dels més catalanistes em deia: home, això del catalanisme és una cosa que, evidentment, reconeixeu-ho, no té futur; el que hem de...
L’aigua no cau del cel i altres ocurrències de distracció massiva
El senyor Jordi Pujol, el virrei simbòlic de Catalunya entre 1980 i 2001 (a Catalunya, menys els sous, tot és simbòlic) l’home que tenia el Principat al cap, el polític que va desplegar l’arquitectura...
Les esquerres i el paradigma crioll (I)
Es pot llegir el primer article aquí.
“Junqueras escriurà pàgines glorioses
de la història de Catalunya en un futur”.
Pere Aragonés, president de la Generalitat (2024)
Tot no em sembla malament per sistema, però crec que podem coincidir...
