L’Ajuntament de Barcelona, però també alguns altres, per una banal especulació política han claudicat i no exalçaran l’essència de Nadal, amb el pessebre en el centre d’aquestes festes.
El pessebre, més enllà del significat religiós que conté per a molts cristians i altres creients, és un referent laic de la nostra tradició cultural, històrica i nacional. És el mirall anual de la nostra aspiració com a societat occidental: fer una família, infantar un nadó, presentar-lo a la comunitat i donar-ne gràcies.
Catalunya és hereva d’aquesta visió ancestral. Hem viscut en masos i cases que són un reflex del pessebre que tots tenim al cap. Senzill però càlid. Obert però segur. Lluminós però dins la nit fosca. Tot ell és un missatge permanent de la nostra condició nacional, la qual s’ha mantingut constant des de fa segles i quan tot eren dubtes o en temps de guerres ha estat la font d’esperança i il·lusió per a tothom.
Potser ara passa el mateix. El necessitem per solidificar les nostres fermes conviccions. I com és tan evident aquesta necessitat és quan els nostres enemics ens volen desposseir d’aquest tresor, font de força, exemple i projecció.
No podem permetre que s’aparti de la vida pública el referent del pessebre. Per Nadal és un símbol nacional. La nostra identitat no és una llum per consumir ni unes vacances per oblidar els nostres deures. Ben al contrari, és un recordatori anual de com a la nostra comunitat nacional, arrelada al país, hi ha gent amb dificultats o sense il·lusió que necessiten la nostra ajuda, reconeixement o simplement una mirada.
I si per defensar el pessebre, símbol nacional, convé atiar el conflicte. Quina millor causa! El conflicte ben entès és el que no es rendeix davant els fets consumats sinó que insisteix sense descans, per tots els medis pacífics disponibles. No en podem dubtar gens. Dignificant el pessebre, dignifiquem les nostres famílies, les nostres comunitats i la nostra nació. Imaginem què podem fer i fem-ho, segur que valdrà la pena.
L’arrogància dels que desterren la visió senzilla i humil que representa el pessebre són els nostres enemics. Els qui no veuen en el pessebre tota la humanitat del nostre poble, on gent de molts orígens volen aplegar-se davant la feblesa d’un infant absolutament fràgil són gent perillosa. Reaccionem!
