Vaig assistir el 10 i l’11 de setembre a Barcelona per observar com a poc a poc el poble torna a sortir i com els partits del procés s’ensorren en la seva misèria mental. Veure l’ofrena floral de la gent de la Sílvia Orriols al Fossar i cantar els Segadors, mentre un centenar i escaig de sectaris autoanomenats antifeixistes escridassant i empentant tot allò que segons el seu criteri manipulat no agrada, m’entristí i em transportà al fossar de les hòsties, on els dos sectors de l’MDT ens vàrem enfrontar violentament, fins que vàrem desaparèixer els dos i l’independentisme va trigar vint anys a reeixir.
L’endemà al matí, al fossar hi havia força gent, més o menys ambient del fossar com sempre, els botiflers d’ER no hi eren, la qual cosa ja marca el bàndol on s’han situat. La manifestació de l’Assemblea de la tarda sembla que va recuperar posicions i gent, més de 100.000 persones, molt jovent, i arreu del país es veu que va ser un èxit.
A Barcelona, però, Òmnium, una organització que sembla totalment entregada a l’autonomisme, varen cobrir la zona de tanques i cintes amb ajuda del servei d’ordre espanyol, per impedir al poble assistir amb normalitat als actes. Actes que eren parlaments processistes que es pensen que poden encara enredar el poble. I és aquí on ens cal apartar-los d’una vegada.
Els polítics processistes van de fit a l’autonomisme, el 1r d’Octubre els fa molta por i nosa, però el poble ja no els segueix. Òmnium no té res a veure amb aquella entitat que presidí l’enyorada Muriel. Ara és un niu d’endollats al servei d’ER, destinats a fer oblidar el 1r d’Octubre. L’Assemblea, si vol reeixir, faria bé d’apartar-se’n i treballar amb el poble i no amb elits entregades al 155 com ER, Òmnium, etc.
La valoració ha de ser per força positiva. El poble ha tornat a sortir als carrers, i ha madurat, menyspreant les entitats i partits processistes que han venut el país al feixisme del 155. Hi ha esperança en veure de nou molt jovent omplint els carrers. Ara cal foc nou, aprofitar les cendres vàlides del que queda i deixar caure partits i entitats que han abandonat la lluita per la declaració d’independència i s’han entregat als braços del feixisme espanyol per paguetes i engrunes de poder.
Aquest 11 de Setembre ha servit doncs per reeixir i tornar a reconquerir els carrers. Ha servit per deixar caure definitivament els partits i entitats com Òmnium, ER, etc., per botiflers, per desemmascarar el sectarisme de l’esquerra woke, però sobretot per reeixir com a poble, sabent ara que la lluita és el camí, l’únic. A poc a poc recuperarem el tremp dels carrers del 1r d’Octubre i la declaració d’independència.
Ara hem après que hem de tornar al carrer i recuperar l’esperit transversal de les urnes, de les cadenes humanes, quan no existia l’extrema dreta ni esquerra. Només un poble defensant el territori, els carrers, la pàtria, la catalanitat. No tot està perdut, reeixim de nou!!
Donec Perficiam.
