Les xifres de l’amnistia

Em llevo avui amb una notícia (que només apareix a certs mitjans, és clar) que els fruits de la llei d’amnistia fins ara es poden resumir en què se n’han beneficiat 24 patriotes… i 50 policies. Més del doble. Bingo!

No cal dir que me n’alegro moltíssim per aquestes dues dotzenes d’afortunats, però les xifres no deixarien de ser un escàndol… si no fos perquè era perfectament previsible que passarien coses així.

Ja sé que fa lleig autocitar-se, però no me’n sé estar de recordar un paràgraf d’un article que vaig publicar aquí mateix el passat 30 de setembre en el context de les negociacions per la investidura: “Suposem, però, que [la llei] es fa i es fa ben feta. Certament, això resoldria el problema personal de molta gent, però atenció a un detallet que em sembla cabdal i que pot passar inadvertit enmig de tot el soroll: darrerament s’ha dit que l’amnistia afectaria unes 1.300 o 1.400 persones. Són moltes, però lluny dels prop de 4.000 represaliats dels quals es parlava abans de l’estiu. Què està passant aquí? Tornarem a deixar gent penjada? Qui hi entrarà i qui no?”

Publicitat

Nota al marge: No puc estar-me de citar el final de l’article: “I, per cert, molt parlar d’amnistia però de reconèixer el dret de Catalunya a la lliure determinació —que, no ho oblidem, és l’objectiu fonamental— ni una paraula. Inquietant.”

Però deixem tot això de banda i fem el que diu l’evangeli: pels seus fruits els coneixereu. Confesso que en aquell moment no em va passar pel cap que els policies de l’aporellos també hi podrien entrar: segurament aquesta és una de les raons —i no menor— per les que finalment es va fer llei. Per cert, les estimacions actuals de catalans que es podrien acabar beneficiant de la llei varia, segons les fonts, entre 400 i 600.

Ja que parlem de fruits, paga la pena recordar un precedent no tan llunyà del que passa amb les lleis en aquest femer on estem ficats. Recordeu l’anomenada llei del “només sí és sí”? Una llei en teoria pensada per protegir les dones dels abusos i castigar més durament els abusadors; doncs bé, el resultat és que les notícies de casos de violació i abusos continuen al mateix ritme, alhora que un munt de violadors amb condemna ferma van sortir de la presó abans d’hora perquè la nova llei els era més favorable. This is Spain, milady.

Permeteu-me ara que deixi pas al meu esperit d’enginyer i posi les xifres nues en forma de taula, que sempre és més clar i contundent:

Sense comentaris. This is Spain, milady.