En temps pretèrit, quan tenia una pensada, l’anotava. En deia pensaments, o aforismes si ho preferiu. Un dels quals va ser aquest: “Per més que tota evidència ho és per si mateixa, de tant en tant, ens cal algú que ens asseveri l’evident”. Així i tot, hi ha coses que per tan òbvies, no necessitem que ens les vagin repetint.
El canvi climàtic fa que les onades de calor vagin en augment arreu i si no fem res per aturar-ho, acabarem prenent mal. Sense anar més lluny, aquest passat mes de maig, al nord de l’Índia els ha anat de ben poc de no acabar rostits.
Cal posar-hi solució. I està molt bé que, mentre els governants es posen a la feina i els ciutadans agafem consciència, l’Organització Mundial de la Salut recomani als diferents països la implementació de plans d’actuació i desenvolupament d’estratègies d’intervenció per fer-ne front. A casa nostra, cada any, el Departament de Salut posa en marxa el Pla operatiu per prevenir els efectes de la calor sobre la salut (POCS).
Els objectius del Pla són del tot encertats: Predir amb la màxima anticipació, minimitzar els efectes negatius i coordinar mesures i recursos disponibles. Les actuacions a fer es duen a terme en tres fases: Una primera durant el mes de maig per preparar-se, una segona durant tot l’estiu per monitorar i actuar segons convingui i una tercera que tan sols s’activa en cas d’alerta si els graus se’n van de mare.
Fins aquí res a dir, al contrari, enhorabona. Però, si continuem llegint arribem a l’Annex 2 que du per títol “Recomanacions a la població”. I aquí és on es descriu tot allò que ja sabem, que és de sentit comú i que omple de contingut la campanya de difusió —que els seus diners públics deu costar— i que cada cop que veig, llegeixo o escolto, trobo del tot absurd i innecessari.
Cal? De veritat ens ho han de recordar estiu rere estiu? Encara no hem après a caminar per l’ombra, a abaixar les persianes, a fer servir roba lleugera, a obrir les finestres a la nit, a usar ventiladors i beure aigua quan fa calor?
Tant si l’administració dilapida en res innecessari o realment l’encerta, perquè ja hem entrat en una espiral cap a l’extinció de l’espècie, el tema és preocupant. Potser és que no hem estat capaços d’educar als nostres joves en el més bàsic de la climatologia. Ara, el que sí que segur no hem sabut fer, és explicar-los la història. Tal com està ressorgint arreu el feixisme, ho fa del tot palès. I aquí sí que caldria que algú ens asseverés l’evident.
