Amb trampetes no em refereixo al xou monumental muntat pel Pedrito, perquè el que ha fet aquest home és tant indignant com indigne d’un home d’estat democràtic (i ja sabem que no és cap de les dues coses). Però comencem per les enquestes. Deixem aquí també a part allò de Churchill que només es fiava de les enquestes que ell mateix havia falsejat, o la norma d’alguns instituts alemanys que desconfien de qualsevol enquesta amb menys de 2000 participants, molt lluny de les xifres habituals en els sondatges a Catalunya.
No. Aquí només vull fixar l’atenció en el que, a parer meu, és un error de definició. Actualment, els comentadors diuen que fins ara, a totes les enquestes, el guanyador el 12 de maig serà Illa, que és qui traurà més escons. Amb tot el respecte per aquestes opinions, per mi el guanyador d’unes eleccions és el que pot formar govern, no el que ha tret més escons i no li serveixen de res.
Igualment, a mi em deixa indiferent si el PP esgarrapa vots de Vox o si el PSC n’esgarrapa dels comuns. El que compta per damunt de tot és quants escons obté el bloc independentista (diguem-ne BI) i quants el bloc espanyolista (diguem-ne BE). La resta són orgues.
La darrera enquesta de VilaWeb abans de la jugadeta de Sánchez donava al BI 69 escons i al BE 66. Ja veurem quins canvis hi haurà en aquests dies vinents. Aquí una mobilització decidida dels independentistes decebuts o escèptics podria fer variar les xifres. El meu desig seria, si tots ens bolquem a les urnes, que aconseguíssim, no impossibles, però sí almenys una proporció de 71 o 72 per al BI contra 63-64 del BE. Llavors, cap dels tres grups independentistes tindria cap excusa per deixar de fer pinya i formar govern, i qui se’n desdigués, que se l’endugués el diable.
I ara anem a les trampetes. Els residents permanents a l’estranger, com jo, hem rebut les instruccions i documents de votació, menys les paperetes que han de venir després. Però aquestes també es poden descarregar des del compte d’internet de la junta electoral, i es dona l’enllaç per poder-ho fer. I aquí ve la trampeta. L’enllaç conté un error. Molt petit per tal que sigui “sin que se note el cuidado”. Hi manca una lletra i per això no funciona. En lloc de “https://www” hi posen només “http://www”. En una comunicació d’aquesta importància, malpensat que hom és, costa de creure que no se n’hagi adonat ningú abans d’imprimir-ho o d’enviar-ho. I no costa res de suposar-hi un intent de frustrar la votació dels que potser no arribin a posar la essa escamotejada o de començar senzillament amb el www. Ja sabem de sobres que en altres eleccions no tots els vots de l’estranger han arribat a destí i ja veurem què passa aquesta vegada. És ben clar que per Madrid, la majoria dels catalans de l’estranger són “sospechosos de pertinaz separatismo” com segurament ens defineix la caverna espanyola en el seu argot burocràtic.
El meu vot ja és de camí, però és ben trist i més que indignant no poder estar segur de si arribarà o no a l’urna que li correspon.
P.D. Després del vergonyós xou de Sánchez, la primera enquesta de VilaWeb dona 68 escons al BE i 67 al BI. Però encara falten dies. I com diu Vicent Partal a l’editorial del 30 d’abril, cal una reacció de ràbia dels catalans contra aquest pocavergonya de cap de govern espanyol. I demana que tothom es bolqui a votar el 12 de maig. El mateix que dic jo una vegada i una altra: TOTS A LES URNES. I a Madrid que els…
