El “tot o res”, l'”ara o mai”, el “blanc o negre”, el “sí o no”, sovint esdevenen… perillosos.
S’acosten eleccions, i passen coses.
Jo votaré Puigdemont, però… També és important que uns pocs vots d’altres grups, prou clarament independentistes, puguin condicionar decisions. No es tracta de condicionar la investidura d’un clarament nacionalista i no espanyolista, sinó de condicionar un cop investit les seves decisions. Quelcom semblant al que han pogut fer els diputats de Junts al Congrés Espanyol.
L’altre tema que cal no veure en “blanc o negre”: El Senyor Pedro Sánchez potser sí que pateix per la seva dona, el patiment potser sí que el condiciona per continuar de president, no tot ha de ser només hipocresia i jugada política.
També el Senyor Puigdemont deu estar un xic fart de l’exili, no tot és “aposta per Catalunya”.
Tampoc és del tot de Junts, d’aquí el nom de la candidatura.
El moment actual penso que ens demana la millor prudència. Podem dir-nos: Vota el que creguis més convenient i sàpigues votar amb altres. Vota amb la força amb què vares estar per Catalunya en temps de Dictadura. Però evita tornar-hi.
