Aquest dijous 4 d’abril, en la celebració de l’acte d’inici del Correllengua 2024, l’Aula Joan Maragall de la Universitat de Barcelona ha acollit un homenatge a M. Carme Junyent. La Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana (CAL) i el Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) han organitzat un acte que ha girat al voltant d’un tema central: la diversitat lingüística que hi ha a Catalunya.
L’esdeveniment ha començat a les set de la tarda amb una benvinguda a càrrec d’Itziar Aduriz, cap de la Secció de Lingüística de la Universitat de Barcelona. Tot seguit, Jaume Marfany, president de la CAL, ha fet un petit parlament en què ha assenyalat que M. Carme Junyent era una persona que estimava molt la seva llengua, el català, “i això li feia estimar totes les altres llengües”.
A continuació ha tingut lloc la lectura del Manifest del Correllengua 2024, escrit pel filòleg i escriptor Jordi Badia. Badia ha fet un repàs a la tasca activista de M. Carme Junyent i, fent referència al Manifest que la lingüista va escriure per al Correllengua de l’any 2021, ha volgut destacar tres missatges: que encara hi som a temps; que hi ha molta feina a fer i que el català ha de tenir el paper de llengua de convivència, de força de cohesió i d’instrument d’integració per a poder reeixir.
Ja cap a la meitat de la celebració, ha arribat el moment de la taula rodona, que ha comptat amb la participació de Mònica Barrieras, professora de la Universitat de Barcelona i membre del GELA, Òscar Andreu, còmic i guionista, i Amina Chabeh, activista i educadora. Les idees centrals del debat han girat entorn de la importància que té la diversitat lingüística en una societat com l’actual, les mesures que es poden dur a terme per potenciar el català a l’escola i també les accions a títol individual que pot fer cadascú.
“Hem de reivindicar els nostres drets. Els treballadors de La Canadenca que van aconseguir la jornada de vuit hores no van quedar amb el director de la fàbrica per fer un Cacaolat i seduir-lo”, ha destacat Òscar Andreu.
Mònica Barrieras, d’altra banda, ha parlat de la importància de concebre la societat catalana com a multilingüe. “Quan en un territori hi ha només dues llengües, és el primer estadi d’una substitució perquè si ja en saps una altra, pots abandonar la teva. En societats on hi ha moltes llengües, si n’arriba una altra és una més”, ha afirmat.
L’activista Amina Chabeh, ha subratllat que una llengua es perd donant la prioritat a una llengua molt més forta i ha afegit que un dels problemes actuals és que no es normalitza el català des de la infància com a llengua d’expressió. “Ensenyant als infants el valor i el sentiment que tenen cada una de les nostres llengües és una manera de preservar-les”, ha conclòs.
L’acte ha finalitzat amb el bateig de la gegantona “Carme en Acció” a càrrec d’Òscar Andreu. Es tracta de la primera figura d’imatgeria festiva de la CAL i ha estat construïda per Noemí Rocabert. El cap de la geganta té forma de lletra ce. Ce de català, de Catalunya, de CAL, de cultura, de conviure i de Carme Junyent. I està formada per molts caps i cares comunicant-se. “Són els ambaixadors de Catalunya. Viuen a Catalunya i viuen en català per a defensar-ne la llengua, el patrimoni i la saviesa singular d’aquest indret”, ha explicat Rocabert.
L’acte d’inici del Correllengua 2024 ha aplegat a l’Aula Joan Maragall de la Universitat de Barcelona un centenar de persones. Representa el començament oficial d’aquesta campanya lúdica i reivindicativa a favor de l’ús social del català. Des d’ara fins al mes de novembre, el Correllengua passarà per diferents municipis de Catalunya, homenatjant M. Carme Junyent amb centenars d’actes.
