Ara fa aproximadament un mes, Carles Puigdemont i Casamajó signava una carta adreçada als eurodiputats. Duia per títol: Si haguéssim fet Feijóo president, tot això no passaria. Quan me la van fer arribar per WhatsApp, anava atabalat de feina i vaig contestar, a qui ho havia fet, que ja me la llegiria amb calma. Trobat el moment i iniciada la lectura, em vaig quedar entrebancat a l’encapçalament. Què volia dir amb Si haguéssim fet Feijóo president? He dit entrebancat, que també, però realment el que vaig quedar va ser astorat, esparverat i buit d’ànim.
Potser algú hauria de recordar al Sr. Puigdemont que Junts va aconseguir, els set diputats amb què juga, gràcies al vot dels qui ens vàrem creure que no anaven a Madrid a investir a ningú, perquè hi anaven a fer confrontació. Què pretén ara, fer bo el fet d’haver investit a Pedro Sánchez, dient-nos que també hauria pogut fer president a Feijóo? Pel bé de la salut mental de tots plegats, ja n’hi ha prou!
Tot això no passaria, no si hagués fet Feijóo president, sinó si no hagués investit a ningú. Si els vots dels catalans s’haguessin fet servir per bloquejar la política espanyola i ara els tinguéssim entretinguts i humiliats, havent de fer una elecció darrera una altra. Tot això no passaria si els nostres represaliats assolissin la llibertat com a resultat d’unes sentències de la justícia europea, en lloc d’esperar una amnistia de qui no la vol donar i a qui no li hauríem de demanar, d’haver fet efectiu el resultat que vàrem votar el 1r d’octubre de 2017.
De la resta, tan sols m’entretindré a exposar que tot això no passa —com es diu a la carta— perquè Aznar digués, ara fa poc: “Qui pugui parlar, que parli; qui pugui fer, que faci; el qui es pugui moure, que es mogui”, sinó pel que el mateix Aznar va vaticinar fa ja bastant més temps, el maig de 2017, dient que l’independentisme es desgastaria per sí mateix, tot afirmant que abans que Espanya es trenqués, es fracturaria Catalunya.
Acabo amb quelcom recurrent. L’estimadíssima Núria Feliu, que tant es va moure i lluitar per la independència, a gairebé tots els actes que assistia deixava anar aquella frase atribuïda a Joan Sales: “Els catalans portem 300 anys fent l’imbècil. No es tracta de deixar de ser catalans. Es tracta de deixar de fer l’imbècil.” Sols em manca afegir, Aznar és clarivident? No, els catalans continuem fent l’imbècil.
