L’Assemblea va néixer fa dotze anys amb un únic objectiu, aconseguir la independència de la nació catalana, i amb el compromís de dissoldre’s un cop aconseguit aquest objectiu. Es va dotar d’una estructura assembleària de base, amb moltes garanties perquè cap grup pogués prendre el control per sempre de l’entitat. La limitació estricta de mandats fa que sigui l’organització política que ha tingut una renovació més gran de dirigents en els darrers anys.
Com que no vol perviure indefinidament en el temps, té molta capacitat d’assumir riscos. Cada Secretariat n’ha assumit. La introducció del Referèndum unilateral en el full de ruta el 2016 n’és un gran exemple. L’Assemblea no s’ha de conformar mai amb les unitats de mínims, no són aquestes les que han portat a la independència als països que ho han aconseguit.
Així, en el meu primer Secretariat, després del desencís de la declaració d’independència fallida i en plena repressió, vam mirar de capgirar la dinàmica política de retorn a l’autonomisme impulsant Primàries a les municipals i no ho vam aconseguir, però també vam tenir èxits com la victòria inesperada a la Cambra i els resultats dels sindicats independentistes, i en el terreny de la política institucional es va superar per primer cop el 50% del vot popular independentista al Parlament, que era l’objectiu dels fulls de ruta de l’entitat el 2019 i 2020.
Tots els grans posicionaments polítics han estat sempre votats de manera directa pels socis, i van ser els socis que després de veure com els partits desaprofitaven miserablement el 52% de vot independentista a les darreres eleccions, van proposar el projecte de llista cívica en el full de ruta del 2022 i del 2023 per trencar de nou l’statu quo. Ara seran els socis els que en tindran la decisió final començant a votar demà mateix.
Independentment de quin sigui el resultat de la consulta, el Secretariat actual ha aconseguit reactivar de nou les bases de l’Assemblea, i que hi torni un debat polític que posa la independència al centre, i no només la repressió, la qual monopolitza l’agenda dels partits, dels mitjans de comunicació i d’altres entitats. Els hi hem d’estar molt agraïts pel seu coratge i ens hem de sentir orgullosos de la nostra entitat.
Per acabar, em faig meu el prec del Joan Mollà de la territorial de Sants:
“Pel bé del país, els socis de l’Assemblea voteu en massa, que el resultat sigui el més democràtic possible. I després, surti el que surti, en qualsevol cas, continuem tots actius a l’entitat, ara com ara insubstituïble, per avançar cap a la independència.”
