El 2021, el CCN es va fer ressò dels estudis d’Eixos sobre l’impacte del confinament durant la crisi sanitària en el comerç i la restauració. Transcorregut el temps, analitzem l’impacte real de la crisi i l’eficàcia dels ajuts públics rebuts pel comerç i la restauració.
Tal com mostraven les previsions, el comerç, la restauració, l’oci i la cultura han estat els negocis més afectats pel confinament i les restriccions a la mobilitat. Així mateix, els eixos comercials dels centres de les grans ciutats han estat més perjudicats que els eixos comercials de les àrees perifèriques per les polítiques de restricció a la mobilitat.
Malgrat tot, el comerç i l’hostaleria catalans han demostrat una extraordinària capacitat de regeneració, tot i la manca d’ajuts públics procedents del govern espanyol, si més no en comparació amb els ajuts al comerç i la restauració que han rebut els comerços d’altres comunitats.
Tret dels 2.000 € que la Generalitat va ingressar directament als comptes corrents dels autònoms que ho varen sol·licitar, els ajuts rebuts per part de l’administració de l’Estat espanyol s’han limitat a avals per a crèdits bancaris. L’Estat ha avalat préstecs al petit comerç i la restauració per valor de 69.600 M€ a través de l’Instituto de Crédito Oficial (ICO) que els petits empresaris i autònoms hauran d’anar tornant amb interessos.
Addicionalment, a finals de 2021, la UE va posar a disposició dels estats membres un fons dotat amb més de 723.000 M€, dels quals, uns 70.000 M€ han anat destinats a l’Estat espanyol. Transcorregut el temps, podem constatar com a Catalunya ha arribat escassament el 4,3% del total, uns 3.000 M€. Tanmateix, íntegrament es tracta de vals per a l’adquisició de solucions tecnològiques d’un decàleg ofert per grans corporacions tecnològiques, majoritàriament amb seu a Madrid. De manera que, els 70.000 M€ oferts per la UE destinats a les petites empreses del comerç, l’hostaleria i la restauració, en realitat se’ls han repartit grans empreses tecnològiques de Madrid, mentre que a la pràctica, els 69.600 M€ oferts per ICO han servit per finançar l’Estat espanyol.
Només criteris de conveniència política injustificables i una implacable discriminació per motius identitaris expliquen un repartiment tant injust com desigual i insolidari.
Podeu trobar la informació en la qual es basa l’article en aquest enllaç.