Per què es produeixen migracions? En el país d’origen el jovent no té expectatives de futur. Els manca tot allò que el mòbil ofereix als europeus. Menjar, seguretat, salut, educació, feina, festa, futur. I què fan els seus governants? La majoria de migrants africans o asiàtics provenen d’excolònies europees que es varen repartir Àfrica i Àsia per expropiar-ne el recursos, amb guanys a exportar a la metròpoli dels colonitzadors. Amb els anys, aquells estats es van independitzar però s’hi quedaren administrant els recursos les multinacionals dels mateixos oligarques anteriors. No va canviar res. No va haver-hi transició democràtica, tampoc aquí el 1978. Els recursos es segueixen expropiant, explotant i exportant, repatriant els beneficis obtinguts, sense invertir en millorar l’entorn, talant selves, contaminant rius, desertitzant zones, pagant i fent rics massa vegades a les autoritats de torn, que guarden els milions en paradisos fiscals, fons voltors o sobirans a benefici propi.
Els responsables de la pobresa són les potències europees que colonitzaren adés aquells territoris. Ara, conxorxats, en són les autoritats polítiques dels estats origen de les migracions que toleren i accepten les explotacions de recursos naturals per empreses estrangeres. Aquest estats, molts corruptes i o militaritzats, foragiten els joves, per així estalviar-se invertir en escoles, formació, centres de salut, indústria, ramaderia i pesca pròpies, transferint als països de destí dels migrats els costos que ells haurien d’invertir en formació i reconversió, cosa que no fan, costos que a Europa els hi surt a compte pagar, ja que necessita mà d’obra barata per fer les feines que els europeus no volen fer, incloent-hi el cuidar avis o malats, a canvi d’atendre a sous baixos les necessitats bàsiques dels migrants, que arriben a UE desprès de travessar deserts i mars, patint vexacions, violacions i robatoris, morint molts en el trajecte i mentre Europa fa ulls clucs al problema.
Què se li acut fer a Europa? Donar diners als països fronteres, riberencs de la Mediterrània o Pacífic, per tal que facin retrocedir el migrants, tornant-los a origen, o pagant als governs per a detenir les màfies que trafiquen amb humans, llevant-los els diners i vida. Dona resultat? No, no dona resultat. Tots ho saben d’antuvi. Només es fa política d’aparador, per callar consciències, en un voler quedar bé les autoritats europees, que diuen en llurs cimeres estar preocupades pel problema, quan hipòcritament, empreses i governs europeus són directament responsables de tot plegat, inclòs pel fet de vendre armes com a fórmula acceptada per reduir en guerres evitables, població i migracions. En quant a la fam en determinades zones, tenint com tenim a Europa excedents en determinats productes d’alimentació, prefereixen que es facin malbé en magatzems, que no regalar-los a qui els necessita, i tot per no esfondrar els preus del mercat, especulant doncs amb les necessitats humanes, combustibles com els hidrocarburs inclosos. No ho ignoren cap dels 27 estats de la UE, ni els que varen anar-se’n, ni els que esperen entrar-hi, o sortir-ne.
Una vegada el migrants s’estableixen en un o altre país, fent els treballs que els nadius no volen fer, els paguen malament, i la pobra gent, estalviant, és a dir, passant privacions, envien divises al seu país d’origen, però el que fan, és fer més rics els seus governants que s’aprofiten d’aquestes divises per consolidar-se en el poder, comprar armament, o palaus a París, o vés a saber on.
Què és el que hauria de fer Europa si fos honesta, ètica, i justa? El primer de tot reconèixer el fets, per posteriorment, emprar l’alta política per fer caure règims dictatorials de tota mena, o teocràtics, afavorint-los nosaltres amb un sistema democràtic homologable i, a l’hora, anar formant aquests migrants que amb sort han estudiat o s’han ben format, per tal que, amb l’ajut que calgui, retornin a llurs orígens, i redrecin els seus estats, a l’hora que per solidaritat i en just rescabalament de tot el nostre mal fer, les nostres multinacionals reinverteixin els guanys en aquells territoris, creant infraestructures, escoles, centres sanitaris, universitats, modernitzant si cal la ramaderia i agricultura, creant llocs de treball, en economia circular i social, aprofitant les noves tecnologies i la IA per preservar la natura, com a reserva necessària si no volen destruir també l’Àfrica, l’Àsia i altres indrets. I si no ho volen fer els estats d’Europa, que no ens expliquin sopars de duro, ni es passegin pel món en grans reunions i festes turístiques, cobertes com tenen amb excés els polítics, les seves necessitats, que no les dels migrants. I si pel mig hi ha organitzacions no governamentals que fan per mar i terra obra social i auxili, no els toqueu el nassos, ans al contrari, ajudeu-los en el mentrestant i passeu vosaltres, polítics i estats, d’hipòcrites a samaritans, rescabalant-los.
Europa, i Nord Amèrica, ha d’educar els migrants per a formar-los com a dirigents del seu estat d’origen, invertint-hi el que calgui, si volem que les migracions es redueixin. Ningú vol marxar de casa seva si en aquesta s’hi està mínimament bé.
Un retret als migrants: un cop adaptats aquí, tenen la seva alíquota part de culpa en la situació del seu país d’origen. S’han de formar i adaptar a la llengua i cultura de la nació de residència, aprofitant les oportunitats que amb esforç poden obtenir a la vella Europa, fent-ho amb el compromís que, almenys els millors formats, puguin tornar a origen per transformar el que està malament, aprofitant-se de les noves tecnologies, sense ignorar que els estats, egoistes i hipòcrites, tenen tots uns interessos ocults, que ningú fiscalitza ni coneix, interessos gestionats per oligarquies blanquejades, que en determinats llocs reben el nom de màfies, o de casta dominant.
La Cimera europea de Granada, UE-23, del proppassat 5 i 6 d’octubre, pel que fa a migracions, torpedinada diuen per Polònia i Hongria, ha fracassat i ho ha fet perquè tots els governs dels 27, els estats convidats, i les estructures de la UE, actuen amb hipocresia, venent bonisme disfressat de pell de llop. Són en aquest aspecte, un sepulcre blanquejat on s’enterren els milers de morts anònims de migracions evitables, si es fan les coses bé, com podrien, però no volen.
