La Fundació Reeixida, posa al vostre coneixement la reclamació feta a l’ajuntament de Barcelona, en relació a la desaparició de la placa oficial de la placeta de Vicenç Albert Ballester i Camps a la cruïlla del carrer Comerç amb el pg. Lluís Companys.
Aquesta placa estava emplaçada damunt la paret dels antics “jutjats nous” de Barcelona, actualment enderrocats, i on en el seu lloc hi ha un solar.
Malgrat hem adreçat una instància municipal al districte de Ciutat Vella i una sol·licitud de al web del nomenclàtor (juny de 2023) tant sols hem rebut una resposta automàtica d’acús de rebut indicant que ja s’ho mirarien.
Vicenç Albert Ballester va morir l ́any 1938.
Aquest editor, activista i polític barceloní, després d’una agitada vida sempre compromesa amb Catalunya i la llibertat, el 14 d’agost fou enterrat al Masnou, on visqué molts anys. Quan li ho proposaren a d’aleshores alcalde de Barcelona, aquest va acceptar de dedicar-li una plaça al carrer Canuda, nascuda d’un esfondrament i posterior enderroc de cases, a conseqüència d’un bombardeig aeri feixista.
El 1939 però, l ́adveniment de la dictadura ho impedí i, un any més tard, l ́ajuntament feixista batejava aquell indret amb el nom de Plaza de la Villa de Madrid.
L ́any 1985 i l’Alcalde Pasqual Maragall:
Gairebé coincidint amb la publicació del llibre de Joan Crexell, Origen de la bandera independentista (El Llamp, 1984), l ́editor Enric Borràs i l ́autor emplaçaren l ́alcalde Pasqual Maragall i al director de l ́Arxiu Municipal Jaume Sobrequés, a reprendre aquell nomenament frustrat per la dictadura. La proposta fou aprovada verbalment però mai no s ́arribà a posar per escrit.
A Barcelona, de 1938 fins al 2014… Plaça Vicenç Albert Ballester, aconseguida:
El 2008, la Comissió del Centenari de l ́Estelada / Fundació Reeixida va tornar a adreçar formalment la proposta a l ́alcalde Jordi Hereu. A través de la ponència del Nomenclàtor de la ciutat, finalment s ́aprovà aquell mateix any, però encara sense data ni espai físic per a l’homenatjat. Finalment, la designació específica del vial per a Vicenç A. Ballester es concretà a principis de 2013 en un espai dins el districte de Ciutat Vella.
La votació favorable del ple del districte del dia 4 de juliol, es va satisfer una històrica demanda
popular que donarà a Barcelona un nou espai de memòria en la llarga trajectòria de la lluita per la llibertat de Catalunya.
Qui era Vicenç Albert Ballester?
Barcelona, 1872 – El Masnou,1938
Nascut a Barcelona l ́any 1872, va cursar estudis de nàutica treballant després a la marina mercant. Va abandonar aquesta feina per motius de salut, començant la seva tasca catalanista al si del Foment Autonomista Català, del qual en seria president. Més endavant va fundar i dirigir La Tralla, adherida a la Unió Catalanista. Aquest setmanari va editar-se entre 1903 i 1907, any en que va ser suspès, rebent al llarg de la seva història moltes denuncies, suspensions i fins i tot la detenció i empresonament dels seus redactors.
Ballester va escriure-hi sota els pseudònims, VIC (Visca la Independència de Catalunya) i ME (Mori Espanya!) Va ser un dels impulsors de l ́Associació Nacionalista Catalana (1907), entitat de la Unió dedicada a l ́acció patriòtica no electoral. El trobem també col’laborant amb diners i articles, en gairebé totes les revistes lligades a la Unió Catalanista especialment a Renaixement. El 1918 va participar en la fundació de L ́Intransigent, i quant va ser suspès, va tornar a publicar La Tralla (2a època). Durant la Generalitat Republicana, va col’laborar en la revista NS! portaveu de l ́organització dirigida per Daniel Cardona. Ballester va ser soci protector de La Reixa, la primera entitat d ́ajut als presos catalanistes creada el 1901.
El seu ajut, tant monetari com espiritual, va protegir els presos independentistes i les seves famílies, fos quina fos la seva filiació o el seu estatus social. Gràcies a ell es va anar gestant al seu voltant una colla d ́homes que van ser els que van donar cos i forma al que es coneix com nacionalisme radical, sobretot a la fi de la 1GM. Mentre voluntaris catalans lluitaven a les fronteres per la llibertat, en clandestinitat Ballester va fer tota mena de propaganda per tal d ́aconseguir la internacionalització de la nostra causa. Precisament de tot aquell abrandament patriòtic en va sortir la bandera de l ́estel solitari que, més tard, va esdevenir símbol dels anhels d ́alliberament del nostre poble. Convençut de la importància del renaixement nacional, va fundar l ́escola Catalana Mossèn Cinto, i va col·laborar amb tots els seus esforços propagant l ́Associació Protectora de l ́ensenyança catalana. L ́any 1931, en ser proclamada la República Catalana es va oferir per col’laborar amb Francesc Macià. El dia de Sant Jordi d ́aquell mateix any va veure onejar del balcó principal del Palau de la Generalitat la històrica bandera de la Unió Catalanista. Sota la seva presidència, la Unió es va declarar oficialment independentista.
La Fundació Reeixida, demana:
A l’Ajuntament, a l’Alcalde Jaume Collboni, i als grups municipals de la capital catalana, que restaurin la placa a la plaça on li pertoca.
Cal fer-ho amb immediatesa.
Cal arrelar la memòria.
