Comencem una sèrie d’articles per analitzar quines candidatures concorreran a les eleccions municipals del 28 de maig als cinc municipis més importants de cadascuna de les vuit vegueries de Catalunya. En aquest primer article parlarem de les candidatures a la vegueria de Barcelona.

Barcelona

Composició del govern actual

A Barcelona actualment hi ha un govern bipartit entre En Comú Podem i el PSC liderat per Ada Colau. Jaume Collboni (PSC) que era primer tinent d’alcalde, va dimitir fa unes setmanes per centrar-se en la campanya electoral.

Resultats a les darreres municipals

La força més votada a les eleccions del 2019 va ser ERC amb 160.990 vots (21,35%) i 10 regidors amb Ernest Maragall com a candidat a l’alcaldia. Ada Colau va ser la segona força ben a prop d’en Maragall amb 156.157 vots (20,71%) i també 10 regidors. El PSC va quedar en tercer lloc amb 138.748 vots (18,40%) i 8 regidors. Seguidament, la candidatura de Manuel Valls que era una coalició entre el seu partit Barcelona pel Canvi i C’s, amb 99.494 vots (13,20%) i 6 regidors. Avui en dia el grup municipal resultant ha quedat totalment fragmentat i Manuel Valls ja no és regidor de Barcelona. Junts per Catalunya, encapçalat per Elsa Artadi va obtenir 78.957 vots (10,47%) i 5 regidors. Actualment, Elsa Artadi ja no és regidora de Barcelona. La darrera candidatura en assolir representació, i pels pèls, va ser la del PP amb Josep Bou al capdavant, que va tenir 37.745 vots (5,01%) i 2 regidors. La CUP amb 29.335 vots (3,89%) i la candidatura de Jordi Graupera, Barcelona és capital – Primàries, amb 28.230 (3,74%) van quedar a menys de 10.000 vots de tenir representació. VOX va treure tan sols 8.723 vots (1,16%). El PACMA va treure 6.359 vots (0,84%).

Candidatures a les eleccions del maig

ERC torna a presentar-se amb Ernest Maragall com a cap de llista amb l’objectiu, aquest cop sí, d’aconseguir l’alcaldia de la capital de Catalunya.

La coalició entre Catalunya en Comú i Podem, En Comú Podem, tindrà Ada Colau com a alcaldable per tercer cop. Aquest fet va requerir l’aval del ple de Barcelona En Comú, ja que el codi ètic limita a un màxim de dos mandats la possibilitat de ser càrrec electe, i només contempla una tercera legislatura en casos excepcionals avalats per les bases. L’objectiu és allargar quatre anys més l’alcaldia de Barcelona en mans dels comuns.

El PSC-PSOE també repeteix alcaldable amb Jaume Collboni. L’objectiu és tornar a ser primera força, posició que va perdre l’any 2011, i situar-se com a favorits per ostentar l’alcaldia.

Junts per Catalunya que amb la renúncia d’Elsa Artadi, tres mesos després d’haver estat escollida, va haver de cercar un nou candidat a correcuita, ho va aprofitar per escollir Xavier Trias com a revulsiu per situar-se amb opcions a l’alcaldia. Ara les enquestes indiquen que aquest seria el candidat favorit a guanyar les eleccions, però no tindria garantida l’alcaldia.

C’s ha escollit recentment Anna Grau com a alcaldable. La formació espanyolista intentarà mantenir la representació i sobreviure a l’enfonsament generalitzat que pateix d’ençà que VOX l’ha substituïda com la formació preferida de l’espanyolisme de la dreta radical.

L’alcaldable de Valents serà l’actual regidora a l’ajuntament Eva Parera. Parera, antiga militant d’Unió Democràtica de Catalunya, ha estat senadora per designació autonòmica, diputada del Parlament pel PP en l’anterior legislatura. Els espanyolistes intentaran aprofitar el fet de tenir representació per superar la barrera del 5% i tornar a ser presents al consistori.

El Partit Popular presenta el que fou president del partit a Catalunya, Daniel Sirera, com a candidat. Durant molts anys fou diputat al Parlament de Catalunya i també fou tres anys regidor a l’Ajuntament de Barcelona. Els populars aspiren a créixer i esdevenir la primera força de la dreta espanyolista.

La CUP, que el 2019 va perdre la representació, presenta Basha Changue com a candidata a l’alcaldia. Changue és actualment diputada al Parlament de Catalunya i ha estat regidora de l’Ajuntament de Moià. La candidatura anticapitalista lluitarà per tornar al consistori.

VOX, que el 2019 va fer un resultat testimonial, aspira a entrar a l’Ajuntament de Barcelona. Ho intentarà amb Gonzalo de Oro com a candidat. De Oro és coordinador de la formació ultra a la ciutat, però més enllà d’això no té experiència política.

Dues formacions independentistes sense representació també presentaran llista electoral. Es tracta de Primàries Barcelona, que ja ha escollit a Roger Mallola com a candidat a través d’unes primàries obertes i el Front Nacional de Catalunya, que ha escollit Martí Naval com a cap de llista. Ambdues hauran de millorar molt el resultat obtingut a les eleccions al Parlament si volen tenir opcions d’obtenir representació a la capital del país.

Diversos partits de l’espai post-convergent i de l’àmbit de la dreta espanyolista plantejaven també una candidatura amb el nom de MÉSxBCN amb un discurs anti-Colau. Finalment, amb el retorn de Xavier Trias a la política municipal els impulsors de la candidatura han decidit de fer un pas al costat i convertir-se en un think tank.

L’advocat Daniel Vosseler impulsa la seva candidatura amb un nou partit polític fundat el 2021 que té per nom Barcelona Ets Tu. Es defineixen com els verdaders antiColau. L’any 2019 ja va intentar presentar-se amb una agrupació d’electors, però no va aconseguir els 8.000 avals necessaris. Aquest cop en concórrer a través d’un partit polític s’estalvia haver de superar aquest repte.

L’espanyolisme tindrà en aquestes eleccions per triar i remenar. Si no fossin suficients les candidatures del PSC-PSOE, PP, C’s, Valents i VOX un sisè actor s’ha afegit a la cursa electoral. Es tracta d’Alianza condal por la libertad, una candidatura liderada per Sayde Chaling-Chong, un exmilitant de VOX, d’origen cubà. La candidatura diu que cercarà el vot dels 150.000 ciutadans comunitaris d’altres països amb dret a vot a les eleccions municipals. Sembla que pretenen presentar-se com a agrupació d’electors i ja han començat a cercar els avals, malgrat que no s’ha obert formalment el termini de recollida.

El PACMA es tornarà a presentar a les eleccions amb Iván Guijarro com a candidat.

També es presentarà a les eleccions l’històric partit ecologista Els Verds – Alternativa Verda amb Santiago Vilanova com a cap de llista.

Enquestes electorals

D’ençà que Trias va anunciar que seria el candidat de Junts per Catalunya a l’alcaldia les enquestes que han anat sortint mostren en general una lluita aferrissada entre quatre forces polítiques per l’alcaldia: els Comuncs, ERC, JxCat i el PSC. En gran part d’aquestes les quatre forces es mouen en una forquilla d’entre 8 i 11 regidors. L’aparició de Trias ha fet disminuir el suport mitjà que mostren les enquestes a Maragall, que ara té una posició menys sòlida que la que havia tingut.

Hi ha una altra lluita en tot l’espai de la dreta espanyolista que a priori sembla que el PP està guanyant, però molt lluny de les quatre formacions capdavanteres. A C’s i Valents no els atorga representació cap de les enquestes publicades els darrers mesos. I VOX lluita entre entrar o no entrar a l’Ajuntament, segons l’enquesta.

La CUP estaria en una situació semblant a la de VOX i no sembla que hi hagi cap altra candidatura amb opcions de superar el 5% de vot.

L’Hospitalet de Llobregat

Composició del govern actual

Actualment, el govern municipal de la segona ciutat de Catalunya està en mans del PSC-PSOE que disposa de la majoria absoluta dels regidors del consistori. L’alcaldessa Núria Marín ostenta la vara consistorial d’ençà que va substituir Celestino Corbacho, l’any 2008.

Resultats a les darreres municipals

A part del PSC-PSOE, que com hem dit té majoria absoluta de 14 regidors i el 43,35% dels vots, al ple municipal hi ha 5 regidors d’ERC (16,21% dels vots); 4 regidors de C’s (11,80% dels vots); 3 regidors de l’Hospitalet En Comú Podem (11,19% dels vots) i finalment un únic regidor del Partit Popular (5,16% dels vots). Lluny del 5% mínim per obtenir representació van quedar Junts per Catalunya (3,46%), VOX (3,12%), la CUP (2,06%), Alternativa d’Esquerres de l’Hospitalet (0,91%), Coalició per Hospitalet (0,86%) i Primàries l’Hospitalet (0,61%). També hi va haver 5 candidatures més que van quedar per sota del 0,3% del vot.

Candidatures a les eleccions del maig

El presumpte cas de corrupció del Consell Esportiu de l’Hospitalet ha estat un dels elements principals que ha marcat la legislatura que acaba aquest mes de maig. Aquest cas ha provocat la dimissió de dos regidors del govern local, implicats en el cas i també la dimissió d’un tercer regidor del govern, Jaume Graells, per la seva disconformitat en com Núria Marín ha gestionat aquesta crisi.

Malgrat tot, i després d’alguns dubtes, Núria Marín repeteix com a alcaldable del PSC-PSOE. El partit socialista mirarà que el cas del Consell Esportiu l’hi afecti el menys possible i així poder repetir per dotzena vegada consecutiva al capdavant del consistori.

Jaume Graells, en canvi, ha estat escollit cap de llista d’Esquerra Republicana de Catalunya. El partit republicà que ja era líder de l’oposició, amb aquesta aposta pretén retallar distàncies amb els socialistes. Tot i que difícilment ho faran prou per a aspirar a l’alcaldia. L’elecció de Graells, però ha causat alguns estralls interns a ERC l’Hospitalet. L’anterior cap de llista, Antoni Garcia, ha anunciat en una entrevista en una TV local que es desmarca del projecte republicà. No està d’acord en situar com a candidat «una persona que quan era regidor d’educació no va deixar obrir les escoles l’1 d’octubre, que va justificar la violència policial i que va donar suport al 155». D’altra banda, en aquestes eleccions ERC anirà en coalició amb EUiA, que tindrà membres del seu partit a la llista electoral.

El tercer partit del consistori, C’s, repeteix amb Miguel García com a candidat. En aquesta ocasió, però, lluitaran per no perdre la representació que tenen, donada la tendència estatal del partit a l’enfonsament.

En canvi, la coalició En Comú Podem es presenta amb un nou alcaldable, Manuel Domínguez, després que l’anterior cap de llista Ana González hagi renunciat a repetir. En el seu cas, la candidatura no sembla que hagi de tenir grans canvis, ni a l’alça ni a la baixa. En cas que Núria Marín perdés la majoria absoluta podria guanyar protagonisme, ja que tindria la capacitat de tombar o no votacions al consistori.

El Partit Popular presentarà com a candidata a l’alcaldia la seva única regidora a l’ajuntament, la Sonia Esplugas, que ja va ser cap de llista a les anteriors eleccions. El partit espanyolista opta a millorar resultats i esdevenir primera força de la dreta espanyolista al municipi.

Junts per Catalunya intentarà obtenir representació al consistori amb Teresa Rubio com a candidata. Rubio pren el relleu d’en Jordi Monrós, que va ser el candidat l’any 2019.

VOX presenta a Francisco González com a candidat amb l’objectiu d’entrar a l’ajuntament competint amb el PP, C’s i Valents per un espai força semblant.

La CUP es presenta amb Mònika Tena com a candidata a l’alcaldia. La formació de l’esquerra independentista hauria de multiplicar per 2,5 els resultats del 2019 per tenir representació al ple municipal.

Daniel Martínez serà el cap de llista d’Alternativa d’Esquerres l’Hospitalet. La formació independent i la CUP van estar en negociacions per conformar una candidatura conjunta, però finalment no ha estat possible. La candidatura té el suport de Lluita Internacionalista, Som Barris i la Crida Constituent. Així i tot, caldria un gran revulsiu per tal que la candidatura entrés a l’ajuntament.

Valents no es queda enrere i també presentarà candidatura a l’Hospitalet. Javier Martín en serà el cap de llista. Caldrà veure fins a quin punt la candidatura hereva de la impulsada per Manuel Valls tindrà capacitat de penetrar als consistoris de l’àrea metropolitana, tenint en compte que la competència en l’espai de la dreta espanyolista és molt gran.

Enquestes electorals

Durant el 2023 només s’ha publicat una estimació electoral sobre les eleccions municipals a l’Hospitaletde Llobregat, per part del diari El Llobregat. També l’agost passat el mitjà espanyolista Crònica Global va publicar una enquesta quan encara no se sabien la majoria de candidats. En general els dos sondejos apunten a que el PSC repetiria majoria absoluta, ERC i el PP mantindrien o millorarien lleugerament resultats, els Comuns mantindrien resultats, C’s anirian clarament a la baixa però mantenint representació al consistori i VOX i Junts per Catalunya tenen opcions de tenir representació.

Terrassa

Composició del govern actual

La cocapital del Vallès Occidental és la ciutat més gran del país que té l’alcaldia a mans d’una candidatura independent dels grans partits amb representació al Parlament. Jordi Ballart, exmilitant del PSC i lider de Tot per Terrassa, n’es l’alcalde després d’abandonar el PSC i l’alcaldia a finals del 2017, pel suport d’aquest partit a l’article 155. Ballart governa conjuntament amb ERC.

Resultats a les darreres municipals

El maig del 2019 Tot per Terrassa va sorprendre guanyant les eleccions al municipi amb 10 regidors i el 29,28% dels vots. Ho va fer essent una candidatura independent de les formacions tradicionals i presentant-se per primer cop com a tal. La figura del seu cap de llista Jordi Ballart va ser clau per aquest resultat, ja que n’havia estat alcalda en el període 2012-2017. El PSC va ser segona força amb 7 regidors i el 20,55% dels vots. Alfredo Vega, alcalde de la ciutat des de finals del 2017 fins al maig del 2019, prenent el relleu de Ballart un cop aquest va dimitir, en va ser el cap de llista. En tercer lloc hi va quedar ERC que va obtenir 5 regidors amb el 14,93% dels vots. C’s amb 3 regidors i 8,11% del vot va ser la quarta força. Junts per Catalunya va ser el darrer partit en obtenir representació al consistori amb 2 regidors i el 7,56% dels vots, de manera que va quedar prop del tercer.

L’espai dels Comuns i de Podem es va presentar separadament i van obtenir el 4,85% i el 3,68% dels vots respectivament. Una mica per sota dels darrers hi va haver la CUP amb el 3,59% dels vots. El PP va tenir el suport del 3,09% dels electors i VOX el 2,33%. Finalment l’última força en superar l’1% del vot fou la candidatura de Primàries que va tenir el 1,29% dels vots.

Candidatures a les eleccions del maig

En aquestes eleccions l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, torna a presentar candidatura amb la seva formació independenit Tot per Terrassa. Ballart mirarà de revalidar l’alcaldia per quatre anys més.

El PSC es renova i presenta Eva Candela com a candidata a l’alcaldia. L’objectiu dels socialistes és ser primera força i recuperar l’alcaldia que havia ostentat en el passat.

ERC també presenta una nova candidata, Ona Martínez, amb l’objectiu de retallar distàncies amb les dues primeres forces del municipi.

C’s és una altra de les forces que canvia de candidat i presenta Isabel Martínez com a alcaldable. L’objectiu de la formació espanyolista com en la majoria de municipis de Catalunya és lluitar per mantenir la representació municipal.

Junts per Catalunya presenta l’actual regidora i cap de grup a l’ajuntament Meritxell Lluís. És també una aposta renovada, ja que en les anteriors eleccions municipals el candidat va ser l’exconseller de Cultura Lluís Puig. Els junters intentaran millorar resultats per apropar-se als de la seva formació hereva, CiU, que havia arribat a ser segona força municipal.

Catalunya En Comú i Podem presentarà Agnès Petit amb l’objectiu de recuperar la representació municipal després que els dos espais s’hagin reconciliat i es presentin en coalició.

La CUP també ha escollit un cap de llista diferent al del 2019, Jaume Bofill. La formació anticapitalista té per objectiu tornar al ple municipal.

El PP presenta Marta Giménez per intentar aprofitar el creixement del partit a nivell estatal i tornar a tenir presència al consistori.

També VOX presentarà una nova candidata, la que fou número 2 l’any 2019, Alicia Tomás, per mirar de transformar el creixement de la formació espanyolista a nivell estatal dels darrers anys en representació municipal a Terrassa.

Finalment, aquest 2023, hi haurà una nova candidatura de la formació animalista PACMA, encapçalada per David Martínez.

Enquestes electorals

Tan sols s’ha publicat una enquesta electoral sobre les eleccions municipals a Terrassa els darrers mesos. Va ser el 19 de desembre de l’any passat i donava la victòria a Tot per Terrassa amb 9 regidors i el 26,8% del vot. El PSC retalla distàncies respecte la situació actual i obtindria, sempre segons el sondeig, 8 regidors i el 23,3% dels vots. Seguidament ERC amb el 18,1% dels vots i 6 regidors, de manera que milloraria el resultat del 2019. Junts per Catalunya en canvi quedaria amb un percentatge de vot semblant a les anteriors eleccions, 7,5%, i els mateixos 2 regidors que té ara. La darrera força amb presència al consistori seria el PP amb un 7,3% dels vots i 2 regidors.

C’s s’esfonsaria i perdria els 3 regidors que té actualment. Seria la força menys votada, segons l’enquesta, amb tan sols un 1,8% del vot estimat. La coalició En Comú Podem quedaria a les portes de l’ajuntament amb el 4,5% de vot, mig punt per sota del llindar mínim, segurament afectada pel vot que l’hi capta Ballart. La CUP amb el 3,9%, VOX amb el 3,6% i Valents amb un 1,9% també quedarien fora.

Badalona

Composició del govern actual

A Badalona hi govern un quatripartit format pels 6 regidors del PSC, els 3 regidors d’ERC, els 2 regidors d’En Comú Podem i el regidor de Junts per Catalunya. L’alcaldia està en mans d’en Rubén Guijarro, del PSC.

Així i tot, durant aquesta legislatura hi ha hagut dos canvis de govern. El mandat va començar amb la investidura d’Àlex Pastor, del PSC, que tot i haver quedat tercera força va aconseguir el suport de Guanyem Badalona, Badalona en Comú Podem i Junts per Catalunya per ser investit. Posteriorment, durant la pandèmia del COVID-19 Pastor va acabar arrestat pels Mossos d’Esquadra per haver trencat el confinament i conduir begut. Això va causar que el PSC el suspengués de militància i que Pastor acabés dimitint com a alcalde i regidor. El 12 de maig del 2020, Xavier García Albiol és investit alcalde, un cop la resta de grups polítics no assoleixen cap acord per una nova investidura. Finalment, aquest és substituït per Rubén Guijarro, a través d’una moció de censura, quan es dóna a coneixa la seva vinculació amb els papers de Pandora.

Resultats a les darreres municipals

A les darreres eleccions el PP amb Xavier García Albiol al capdavant van fer el seu millor resultat de la història amb 11 regidors i el 37,58% dels vots. Les municipals del 2019 van tenir una participació rècord d’ençà de la recuperació de la democràcia. La segona força al consistori va ser la coalició entre Guanyem Badalona i ERC que va treure 7 regidors i el 24,52% dels vots. Així i tot, les dues forces van conformar dos grups municipals separats. Un amb els 4 regidors de Guanyem i un altre amb els 3 regidors d’ERC. El PSC va ser la tercera força en vots amb el 19,94% del total i 6 regidors. Badalona en Comú Podem va treure 2 regidors i el 8,52% dels vots. Junts per Catalunya va ser la darrera força política amb representació amb el 5,15% dels vots i un sol regidor.

C’s va perdre la seva representació política i només va treure l’1,78% dels vots. I VOX va fer un resultat molt per sota d’altres municipis de l’àrea metropolitana amb només el 0,39% dels vots. En aquest sentit, es visualitza una aposta de l’espanyolisme pel vot útil a Xavier García Albiol.

Candidatures a les eleccions del maig

De cara a les eleccions d’aquest maig Xavier García Albiol repetirà com a candidat del PP per novena legislatura consecutiva amb l’anhel de recuperar l’alcaldia que ha perdut en dues ocasions. Per aconseguir-ho està desplegant una campanya en la que amaga les sigles del seu partit i en la que utilitza elements visualts que recorden algunes campanyes de l’independentisme.

Guanyem Badalona tornarà a presentar Dolors Sabater com a candidata a l’alcaldia. Ho farà conjuntament amb EUiA. Caldrà veure fins a quin punt resisteix tenint en compte que ha perdut la centralitat política del sobiranisme d’esquerres a Badalona que l’hi donava la figura de Sabater com a exalcaldessa de la ciutat i líder que havia aconseguit agrupar bona part de l’esquerra per fer front a Albiol.

ERC un cop descartada l’estratègia unitària de l’anterior legislatura es disposa a fer un salt endavant amb Àlex Montornès com a candidat i amb aspiracions a ser segona força política a la ciutat.

El PSC es presenta amb l’actual alcalde, Rubén Guijarro, com a principal esquer electoral i amb l’objectiu de ser la segona força més votada, cosa que el situaria en molt bona posició per mantenir l’alcaldia, gràcies al fet que Albiol genera un gran rebuig, cosa que obliga a la resta de forces a investir el mal menor.

La que va ser l’alcaldessa en funcions entre la dimissió de l’Àlex Pastor i la investidura d’en Xavier García Albiol, Aïda Llauradó, serà la cap de llista de Badalona En Comú Podem per segona vegada. L’objectiu dels comuns és seguir sent una peça clau per conformar un govern alternatiu a Albiol.

Junts per Catalunya també repetirà de candidat amb l’actual regidor David Torrents. L’objectiu de la formació és créixer i guanyar influència.

C’s amb Marisol García al capdavant intentarà l’impossible per recuperar la representació que va tenir el 2015. Tenint en compte que el 2019 ja no van poder evitar esser absorvits per Albiol i que la tendència general del partit és a la baixa molt probablement quedin molt per sota del 5% necessari.

VOX està en una situació semblant, malgrat que ells si que tenen una tendència a l’alça, serà difícil que superin el 5% partint del 0,38% del 2019. Ho intentaran amb Francisco García com a candidat.

I si la cosa està complicada en l’espai de la dreta espanyolista alternativa al PP, Valents també presentarà la seva llista electoral encapçalada per Jaume Gelada.

El Front Nacional de Catalunya també presentarà candidatura a Badalona amb Marisa Cañadas com a candidata a l’alcaldia.

Enquestes electorals

Sobre les eleccios municipals a Badalona també s’ha publicat els darrers mesos un sol sondeig electoral d’Electomanía pel mitjà digital espanyolista Metrópoli. El treball es basa en un recull de 1.881 enquestes online fetes el període entre el 23 d’octubre i el 4 de febrer. L’estimació de l’enquesta apunta a un creixement d’Albiol que s’acostaria a la majoria absoluta amb 13 regidors i el 40,7% del vot. En segona posició hi quedaria ERC que passade 3 a 6 regidors amb el 18,5% del vot. La formació republicana absorveix bona part del vot de Guanyem, força amb la que es va presentar en coalició el 2019, la qual quedaria fora del consistori passant de 4 a 0 regidors i quedant-se amb el 4,2% del vot, no gaire lluny de superar el llindar del 5%. El PSC, que actualment té l’alcaldia, quedaria en tercera posició amb 5 regidors (perdent-ne un) i el 16,6% del vot. Badalona En Comú Podem manté resultats amb el 7,9% del vot i 2 regidors. Junts per Catalunya millora una mica en intenció de vot arribant al 6,1% del vot, però això no es tradueix en un increment en el nombre de regidors, de manera que manté el que ja tenia. El sondeig també mostra que VOX amb l’1,5%, C’s amb l’1% i Valents amb el 0,9% de vot queden lluny d’obtenir representació.

Sabadell

Composició del govern actual

L’actual govern municipal de Sabadell està encapçalat per Marta Farrés i està format per 9 regidors dels 10 regidors que va treure el PSC el 2019 i per Marta Morell, escollida com a regidora de Podem però actualment no adscrita, ja que en va ser expulsada. Recentment l’alcaldessa ha expulsat del govern el regidor del seu grup Jesús Rodríguez per pressumptes amenaces i coaccions d’aquest cap a ella.

Resultats a les darreres municipals

El PSC amb Marta Farrés al capdavant dobla resultats en les eleccions municipals del 2019, després del sotrac del 2015 pel cas Mercuri i la imputació de Manuel Bustos qui fou alcalde de Sabadell del 1999 al 2013. Van assolir 10 regidors i el 29,86% dels vots. La segona força municipal va ser ERC amb Juli Fernàndez com a candidat, qui va ser alcalde de Sabadell els dos primers anys de l’anterior mandat. Seguidament la Crida per Sabadell, candidatura vinculada a la CUP, va obtenir 3 regidors i l’11,13% dels vots amb Maties Serracant com a alcaldable. Serracant va ser alcalde de la ciutat els dos darrers anys del mandat anterior. C’s va obtenir també 3 regidors i el 10,22% dels vots amb Adrián Hernández com a cap de llista. Junts per Catalunya va presentar la que després fou consellera de la Generalitat Maria Lourdes Ciuró com a candidata i va obtenir també 3 regidors i el 9,33% dels vots. La darrera força amb representació municipal va ser el Podemos amb una única regidora, Marta Morell, que com hem dit posteriorment va ser expulsada de la formació lila.

En l’apartat de les formacions sense representació destaquen Sabadell En Comú amb el 4,03% dels vots, el PP amb el 2,91% dels vots, 100% Sabadell amb el 2,35% del vot, VOX amb l’1,86% del vot i finalment Primàries Sabadell amb l’1,22% dels vots.

Candidatures a les eleccions del maig

Marta Farrés tornarà a encapçalar la llista del PSC amb l’objectiu de revalidar l’alcaldia. Per fer-ho haurà de mantenir o millorar els resultats del 2019 i en cas de no tenir majoria absoluta esperar que no es pugui conformar cap majoria alternativa.

ERC aspira a recuperar l’alcaldia que va tenir del 2015 al 2017 amb Gabriel Fernández com a candidat. La formació republicana ha acordat una coalició amb EUiA i a més ha sumat membres d’Ara Catalunya a la seva llista. Intentaran superar al PSC o bé conformar una majoria alternativa a aquest partit.

Entesa per Sabadell i la CUP repetiran la coalició electoral Crida per Sabadell que tornarà a estar encapçalada per l’exalcalde Matias Serracant. L’objectiu de la formació és millorar el resultat del 2019 i tenir opcions de repetir un acord de Govern semblant al del 2015.

C’s presentarà Joan Garcia com a candidat i com a la resta de Catalunya lluitarà per no desapareixer del consistori.

Junts per Catalunya presentarà Lluís Matas com a candidat. Matas és actualment regidor de la formació al consistori. L’objectiu de Junts és millorar resultats del 2019 i intentar formar part del proper govern.

L’actual regidora i membre del govern local Marta Morell ha decidit tornar-se a presentar a les eleccions. Aquest cop ho farà amb Sentim Sabadell una nova candidatura liderada per ella mateixa. L’objectiu serà mantenir la representació que actualment té.

En canvi Podemos aquest cop recupera En Comú com a aliat i es presentaran en coalició electoral amb l’actual diputat al Congreso, Joan Mena, com a cap de llista. L’objectiu de la coalició serà obtenir representació al consistori i intentar ser força clau per la conformació del nou govern.

El Partit Popular presenta a Cuca Santos com a alcaldable amb l’objectiu de recuperar la representació al ple de l’ajuntament.

VOX presentarà Nuria Acacio com a candidata amb l’objectiu d’entrar per primer cop al consistori sabadallenc.

Finalment el PDeCAT presentarà candidatura sota la marca Ara Pacte Local amb Amadeu Papiol com a candidat a l’alcaldia. L’objectiu de la formació és ser capaços d’assolir representació al consistori després de no haver estat capaços d’entrar al Parlament de Catalunya a les eleccions del 14-F del 2021.

Enquestes electorals

Sobre les eleccions municipals a Sabadell també s’ha publicat una sola enquesta. Elaborada per Electromanía pel mitjà digital espanyolista Metrópoli, va ser publicada el 18 de gener. El sondeig atorga la victòria al PSC de Marta Farrés, l’actual alcaldessa amb 10 regidors i el 31,5% del vot, millorant els resultats del 2019 en percentatge de vot i mantenint-se en regidors. ERC seguiria en segona posició mantenint els 7 regidors actuals i milloraria en percentatge arribant al 22,1%. Crida per Sabadell també mantindria els 3 regidors actual i tindria un petit decreixement en percentatge de vot amb un 10,7%. Junts per Catalunya tampoc tindria grans canvis mantenint-se amb 3 regidors i millorant un punt percentual fins al 10,3%. C’s perd els 3 regidors que tenia al consistori i quedaria lluny del llindar mínim, quedant-se amb tan sols un 2,2% de vot. Sabadell En Comú i Podem aquest cop anant en coalició obtenen 2 regidors segons Electromanía, un més que el que va treure Podem en solitari. En percentatge obtenen el 5,8% que tot i ser menys que el conjunt de vots que van treure per separat el 2019 els permet doblar representació. El PP també recupera la representació amb un 5,9% i 2 regidors. VOX amb un 3,3% de vot quedaria fora del consistori.