Arran de la polèmica per la dimissió de 13 secretaris nacionals de l’Assemblea, poden haver sorgit entre la gent que no coneix amb profunditat el funcionament intern de l’entitat alguns dubtes o preguntes. Per això us oferim un seguit de preguntes i respostes en relació amb aquest tema. Els crítics també qüestionen les prioritats de l’entitat. Analitzarem quines accions s’han dut a terme durant el mandat actual i també el procés de debat i legitimació que va seguir la idea de la llista cívica.
Com s’escull el secretariat nacional de l’entitat?
El secretariat nacional és l’òrgan de direcció de l’entitat durant el període entre assemblees generals. Està conformat per un total de 77 secretaris escollits pels socis de l’entitat. D’aquests, 13 són escollits en circumscripció nacional, és a dir, tots els socis formen el cens. 5 són escollits en l’àmbit sectorial, el cens del qual són els socis de l’Assemblea que participen d’una sectorial. 2 secretaris nacionals són escollits pel bloc jove, el cens del qual són els socis joves de l’entitat. Finalment, els altres 57 secretaris són escollits en 17 circumscripcions regionals: Barcelona ciutat (7), Barcelonès Nord (2), l’Hospitalet (2), Maresme (3), Baix Llobregat (3), Vallès Occidental (3), Vallès Occidental (3), Comarques de Girona (5), Penedès (3), Camp de Tarragona (4), Terres de l’Ebre (3), Terres de Ponent (3), Comarques Centrals (3), Alt Pirineu (3), Osona-Ripollès (3), Catalunya del Nord (2), Exterior (3). En aquest cas, els cens està restringit als socis pertanyents a cadascun d’aquests àmbits territorials.
La votació dels 77 secretaris nacionals només és per aquest càrrec, d’una manera semblant a quan escollim els diputats del Parlament de Catalunya, que no suposen l’elecció d’un president ni del Govern de Catalunya. Posteriorment és el secretariat nacional que en la seva constitució escull els càrrecs d’organització interna.
Com s’escullen els càrrecs orgànics i els coordinadors de les comissions del secretariat nacional?
L’Assemblea disposa de quatre càrrecs orgànics: Presidència, Vicepresidència, Secretaria i Tresoreria. A més, el secretariat s’organitza en un nombre variable de comissions de treball. En aquest mandat es van formar un total de 8 comissions: Gestió Econòmica i Administrativa; Estratègia i Discurs; Accions Sectorials; Comunicació; Incidència Política; Mobilització i Accions Territorials; Incidència Internacional i Jurídica, i de Seguretat. Cada comissió té el seu coordinador que és escollit pel conjunt del secretariat nacional. Aquests 12 càrrecs formen el que s’anomena el Comitè Permanent, que és un òrgan executiu i de coordinació de les decisions preses pel secretariat nacional amb competències limitades de gestió del dia a dia.
En el primer ple del secretariat és quan s’escullen els quatre càrrecs orgànics. Cada càrrec es vota per separat i per ser escollit cal una majoria reforçada de 2/3 del secretariat, de manera que cal que siguin persones que generin un ampli consens. Normalment en el segon ple és quan s’escullen les coordinacions de comissió. Cada coordinació es vota per separat i per ser escollit cal la majoria absoluta dels vots. Qualsevol dels 77 secretaris nacionals es pot presentar a un d’aquests 12 càrrecs.
Quin percentatge de vot va aconseguir la Dolors Feliu? Es van poder votar altres candidatures?
L’elecció de Dolors Feliu com a presidenta de l’Assemblea va tenir lloc al ple del secretariat del 21 de maig del 2022 que va tenir lloc a Vilafranca del Penedès. Els secretaris nacionals havien d’escollir entre la Dolors Feliu i en Jordi Pesarrodona. Malgrat algunes informacions publicades aquests dies arran de les entrevistes i contactes amb mitjans diversos dels crítics en les quals es donava a entendre que Jordi Pesarrodona s’havia retirat de la votació de la presidència, aquesta va tenir lloc amb les dues candidatures i el resultat fou el següent:
Dolors Feliu – 48 vots (69,6%)
Jordi Pesarrodona – 16 vots (23,2%)
En blanc – 4 vots (5,8%)
Nul – 1 vot (1,4%)
De manera que Dolors Feliu va assolir els 2/3 necessaris per ser presidenta de l’entitat independentista.
Com va anar la votació de la vicepresidència?
En la votació de la vicepresidència també hi van concórrer dues candidatures: Jordi Pesarrodona i Uriel Bertran. En aquest cas, van caldre tres votacions per tal que un dels dos assolís la majoria reforçada necessària de 2/3. Prèviament a cada votació hi va haver un torn de paraula dels candidats.
En la primera votació, Jordi Pesarrodona va tenir 35 vots (50,7%), Uriel Bertran 32 vots (46,4%) i hi va haver 2 vots en blanc (2,9%). En la segona votació hi va haver alguna variació en el vot: Jordi Pesarrodona 32 vots (47,0%), Uriel Bertran 35 vots (51,5%) i 1 sol vot en blanc (1,5%).
Finalment, donada la dificultat perquè cap dels dos assolís la majoria reforçada i després d’algunes converses entre els candidats es va arribar a un acord en el qual en Jordi Pesarrodona seria vicepresident durant el primer any de mandat i l’Uriel Bertran durant el segon any. És per això que en la tercera votació l’Uriel va retirar la seva candidatura i el resultat va ser:
Jordi Pesarrodona – 46 vots (73,0%)
En blanc – 17 vots (27,0%)
Com s’incorpora la idea de la llista cívica al full de ruta de l’entitat?
En la primera meitat del mandat anterior, el secretariat nacional va posar l’accent en l’objectiu de superar el 50% del vot a candidatures independentistes a les eleccions al Parlament. Es volia que fos un revulsiu que reactivés el camí cap a la independència i també per enfortir i renovar la legitimitat de la independència votada el Primer d’octubre. Un cop assolit l’objectiu es va treballar perquè es conformés un govern entre els partits independentistes i que tingués per objectiu culminar el procés d’independència. Malgrat que es va aconseguir un acord entre ERC i Junts —amb el suport extern de la CUP— de seguida es va veure que el nou govern continuaria amb la dinàmica rendicionista de l’anterior. En paral·lel a l’inici de la legislatura, va tenir lloc l’espai de coordinació de l’independentisme amb la participació dels tres partits independentistes amb representació parlamentària i les tres grans entitats civils —l’Assemblea, Òmnium Cultural i el Consell per la República—. És en aquest marc que el secretariat nacional de l’entitat, després de moltes hores de reunions, constata que no hi ha voluntat per part dels partits de prioritzar l’objectiu de la independència per sobre dels objectius partidistes.
El final fallit d’aquestes converses coincideix amb el moment en què s’està redactant el full de ruta que es posarà a votació de l’assemblea general ordinària, que té lloc durant la segona meitat del març del 2022. L’aprovació del full de ruta és un procés de deliberació força llarg que s’inicia amb un esborrany que presenta la comissió d’estratègia i discurs de l’entitat per ser debatut en un ple del secretariat nacional. En aquest esborrany ja hi havia una menció a una candidatura civil en condicional. Durant el debat en el secretariat nacional simplement hi ha un canvi de terminologia i es passa a emprar el concepte llista cívica.
En una segona fase, el text s’envia a totes les assemblees de base de l’entitat, les quals també el debaten i tenen la potestat d’esmenar-lo. El paràgraf on es parla de la llista cívica és esmenat per diverses assemblees de base. Hi ha una majoria d’esmenes que tendeixen a voler concretar més i a fer el projecte de llista quelcom no condicional. També hi ha algunes assemblees de base que proposen l’eliminació d’aquesta idea del full de ruta. La comissió d’esmenes, en pro de simplificar la votació de cara als socis, decideix proposar una transacció en la qual es treu el condicional del text i s’afegeix una ratificació final per part dels socis de la llista cívica un cop aquesta sigui concretada pel nou secretariat nacional. També es va deixar viva una de les esmenes que eliminava la idea de la llista cívica. De manera que si els socis estaven en desacord amb aquesta idea, podien votar a favor de l’esmena que l’eliminava. Finalment, l’esmena de supressió és rebutjada per gairebé el 80% dels socis i el full de ruta en la seva globalitat és aprovat per un 96% dels socis. La llista cívica ha passat, doncs, una validació múltiple amb l’aprovació del secretariat nacional primer, el debat en les assemblees de base, rebuig d’una esmena de supressió per part del conjunt dels socis i validació final del conjunt del full de ruta incorporant aquesta idea.
Ara el projecte és en mans del secretariat nacional, que té la tasca de concretar-lo, de la mateixa manera que ha de concretar la resta d’idees que figuren al full de ruta. Sembla que el secretariat ha optat primer per escoltar les assemblees de base. I un cop hi hagi una concreció, tal com marca el full de ruta, hauran de ser els socis qui decideixin en una votació si accepten o no la proposta.
És cert que l’actual secretariat nacional ha prioritzat el projecte de la llista cívica i ha abandonat la resta d’accions per la independència en l’àmbit del moviment popular?
Si analitzem les principals accions que ha dut a terme l’actual secretariat nacional durant el mandat que va començar el 21 de maig del 2022, podem destacar les següents:
- Via Pirinenca: Acte conjunt amb l’independentisme cívic basc en el qual es van il·luminar diversos cims dels Pirineus que es va dur a terme a principis de juliol.
- Accions de denúncia de la violència policial durant el Primer d’octubre.
- Accions de denúncia en l’àmbit internacional del Catalangate.
- Altres accions de denúncia i defensa del dret a l’autodeterminació en l’àmbit internacional.
- Exitosa organització de la manifestació de l’11 de setembre a Barcelona amb la participació de 700.000 persones.
- Roda de reunions amb el Govern i els grups parlamentaris independentistes per presentar la proposta d’una declaració d’independència el segon semestre del 2023.
- Participació en l’acte unitari de l’independentisme civil del Primer d’octubre.
- Impuls de la campanya Nosaltres Acusem, de denúncia de la causa general contra l’independentisme i acampada a plaça Catalunya en el marc d’aquesta campanya.
- Cicle de xerrades al territori per presentar la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista.
- Manifestació contra la reforma del delicte de desordres públics.
- Acte en clau de Països Catalans en motiu del centenari de Joan Fuster.
- Participació de la manifestació unitària del moviment civil contra la cimera Sànchez-Macron.
- Inici dels debats amb les assemblees de base sobre la llista cívica.
- Denúncia del pacte de pressupostos entre ERC i el PSC.
Com es pot veure, el gruix d’accions estan emmarcades en l’àmbit del moviment popular, de mobilització i del front internacional. Tot i que també hi ha hagut accions en l’àmbit del front institucional, com és natural i com està reflectit al full de ruta.
Properament tindrà lloc la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista en la qual es tractaran els següent àmbits de debat:
- Transició i sostenibilitat financera de les institucions
- Impuls polític institucional i lideratge de l’independentisme unilateral
- Noves formes d’institucionalització de la independència
- Mobilització sostinguda i desobediència civil
- Renovació del discurs ideològic en clau nacional i independentista
- Espais de poder i societat civil. El control necessari de les eines de país
- Independència, defensa i política internacional
Un cop més, dels 7 àmbits de debat només 2 tenen a veure amb l’àmbit institucional i d’una forma àmplia. A més, la conferència té com a marc explícit el moviment popular i és per això que s’hi han convidat les entitats que treballen en clau de país. Per tant, afirmar que l’actual secretariat ha prioritzat la llista cívica i, per tant, que ha deixat de banda la resta de fronts de lluita marcats en el full de ruta no sembla que s’aproximi a la realitat. De fet, el projecte de la llista cívica no s’ha pogut començar a treballar formalment en el si del secretariat, per la no aprovació del grup de treball sobre aquest projecte.
