La setmana passada ens ha deixat dues notícies que podrien marcar l’inici de la segona etapa que es descriu en el projecte de Full de ruta que s’està debatent en la 2a Conferència Nacional per l’Estat propi.
Per una banda, les dues principals entitats de la societat civil, ANC i Òmnium, coincideixen fent el primer gran pas per reactivar l’única força que pot tornar a generar les condicions per encarar amb èxit l’embat definitiu amb l’Estat espanyol: la gent. L’ANC ha convocat la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista, que se celebrarà el segon cap de setmana de març. I, ahir, diumenge, es va celebrar l’Assemblea General d’Òmnium.
Però, per altra banda, ambdues entitats divergeixen en un aspecte fonamental. Si res no canvia, l’ANC està en procés de decidir si tirar endavant, o no, el seu projecte de “llista cívica” que —com en els eixos de treball de la Conferència que impulsa— es planteja a banda dels partits, fet que comportaria ser una quarta llista. En canvi, Òmnium, segons els principals missatges que han sortit de la seva Assemblea General, vol comptar amb el màxim nombre d’actors possible, en coincidència amb la nostra proposa de Full de Ruta. Esperem i desitgem que l’ANC rectifiqui a temps i ambdues entitats tornin a treballar plegades, cadascuna des de les seves fortaleses, l’ANC des de la mobilització, principal eina de pressió (també cap als partits) i Òmnium fent bandera de la llengua, la cultura i la cohesió social.
Sembla que el projecte de Full de ruta publicat al nostre web (www.mxi.cat) des del passat 1r d’octubre, comença a produir els primers efectes. Com va passar en la 1a Conferència nacional per l’estat propi (30/04/2011. Palau de Congressos de Montjuic), el primer pas el va fer la societat civil, i la fundació de l’ANC quasi un any després, va fer que les altres dues potes del moviment, institucions i partits polítics, s’adaptessin a les exigències de la societat civil, massa sovint a contrapeu i més per necessitat que per convenciment.
En aquesta segona etapa, hauria de ser fàcil que la principal institució —el Consell de la República— fes ràpidament els passos per adaptar-se a la nova situació i assumís el paper que el Full de ruta li reserva i reclama. La tercera pota, els partits polítics independentistes, costarà més i és molt probable que només ho facin quan la societat civil empenyi cap endavant i no permeti un pas enrere i castigui qualsevol deserció. En tot cas, la 2a Conferència Nacional per l’Estat propi va camí d’aconseguir el seu primer gran objectiu, l’alineament del principals actors de la societat civil en la mateixa direcció que la de Full de ruta que estem debatent. Cal seguir treballant per aconseguir alinear totes les potes del moviment. Quan això passi, serà el moment de celebrar l’Assemblea de cloenda de la 2a Conferència Nacional per l’estat propi i encarar el futur amb decisió.
