Tinc pendent parlar sobre els pressupostos de la Generalitat pel 2023. Potser no diré res de nou però em permetreu de dir-hi la meva? Si hi hagués de posar un títol a l’acord subscrit pel tercet, suposo que amb llapis, seria: L’acord pressupostari pel 2023 o la llufa dels innocents. I aquí el difícil és saber qui és el més innocent dels tres: ERC, PSC o els Comuns. Qui li ha penjat la llufa a qui? O és que pretenien penjar-nos-la a tots plegats? És molt fort que pretenguin enganyar tot un poble! Sobretot per part d’uns que governen, democràticament, però penjant d’un fil i que a més, pacten amb el dimoni, si entenem com a tal uns que van donar suport al 155 i ara els seu presidente diu que encara ho van fer massa tard. Un partit que es diu republicà i independentista pactant amb un altre que defensa la monarquia i la indisoluble unidad de España?
Al final tindrà raó aquell que deia que quan es va signar l’acord, si és que està signat, “estava tot dat i beneït de fa setmanes i les cartes sobre la taula. L’espera i la comèdia tenen el sentit, pretensió, origen i causa de guardar-se una gran traca comunicativa a la butxaca per contraprogramar el pronunciament de TJUE” del que parlava en la darrera carta i que no els va sortir tan rodó com esperaven. Jo no he vist aquests pressupostos que tenen l’origen en la mà de l’ex conseller d’Economia Jaume Giró. És clar, retocats de tal manera que no siguin acceptables per l’autor. Crec que en aquests pressupostos no hi ha cap partida econòmica relacionada amb els tres temes que el govern d’ERC s’ha hagut d’empassar. Si és que el govern va de catxa i no els pensa complir, els enganyats seran els del PSC. Si és al revés, l’enganyat serà el govern d’ERC perquè va dir que mai acceptaria les tres condicions que veurem més avall. En qualsevol cas, els qui han fet un gran ridícul són els Comuns. Cal que us ho expliqui?
En resum, el tres temes en desacord-acord eren o són: l’anomenada Ronda Nord, B-40 o Quart Cinturó, en el tram entre Sabadell, Castellar del Vallès i Terrassa; la “transformació”, “modernització” o “guany de capacitat” de l’aeroport del Prat, i el més recentment conegut com a Hard Rock. Tots tres temes no són nous, arrosseguen una història més o menys recent i rocambolesca. Probablement el quart cinturó sigui el més antic. Ho dic perquè jo, quan encara no duia bastó, havia anat a manifestacions en contra d’aquesta serp que trepitja territoris, i d’això fa més de sis anys, a Granollers. Després de diferents traçats, aquesta via ha quedat congelada al seu pas pel Vallès Oriental, concretament per Llerona i Marata. Actualment té el preceptiu informe mediambiental caducat en el nostre tram, però som solidaris amb els conciutadans del Vallès Occidental perquè sabem de què va. Totes les seccions locals i comarcals d’ERC del Vallès i més de tres-centes entitats del territori afectat hi estan en contra. L’excusa del tercet és que els qui “ara” hi donen suport són els ajuntaments per on passarà, no el de les Franqueses. És clar, una via d’aquesta mena atreu polígons industrials i aquests paguen tributs als respectius ajuntaments, però queden territoris partits i trinxats, molts d’una gran riquesa agrícola i ecològica.
El segon afer que forma part de l’acord tripartit és el de la “modernització”, “transformació” o “guany de capacitat” de l’aeroport del Prat. Aquest ve de la primavera del 2021 quan els governs català i espanyol van tancar un acord que preveia invertir 1.700 milions d’euros per allargar la tercera pista i construir una terminal satèl·lit amb connexió ferroviària de gran velocitat amb els aeroports de Girona i Reus. Quan es va saber que la intenció era que la projectada prolongació de la tercera pista envaís un espai natural anomenat la Ricarda, protegit per la Xarxa Natura 2.000, el govern de la Generalitat va dir que no ho toleraria amb el suport explícit de membres significatius d’ERC, la batllesa de Barcelona dels Comuns, Ada Colau, i, naturalment, dels col·lectius ecologistes.
El text de l’acord del triplet sobre aquest punt diu literalment: “Acordar, durant el 2023, amb el govern d’Espanya una comissió tècnica que permeti acordar el nou model aeroportuari que necessita Catalunya amb l’objectiu de transformar l’aeroport Josep Tarradellas Barcelona-el Prat perquè guanyi capacitat i esdevingui un veritable hub intercontinental. Aquest hub haurà de permetre la seva modernització amb respecte a la biodiversitat, a la convivència de veïns i veïnes i a les directives ambientals europees…” i res més del ja dit anteriorment. Bla, bla, bla… i res concret. Convindreu amb mi que aquest acord no concreta res, ni molt menys parla d’ampliació. Això sí, parla de la necessitat d’arribar al consens necessari. Qui enganya a qui? O tots són conscients que s’enganyen entre ells. Tots cornuts però ningú no paga el beure. Us seré sincer, crec que l’aeroport del Prat s’ha d’ampliar si no vol perdre competitivitat, Catalunya ho necessita. Sí, cal compatibilitzar els interessos econòmics que ens afecten a tots amb la preservació del medi ambient que neguen amb el quart cinturó. Però, pel que hem vist fins ara, seran capaços de fer-ho aquesta colla?
Finalment, l’anomenat Hard Rock. Aquest tema també ve de fa anys, ja no recordo quants. Es tracta d’un macrocomplex turístic i de lleure basat en hotels, casinos i altres activitats situat entre Vila-seca i Salou, a prop de Port Aventura, que ha passat per moltes mans (el projecte). Els terrenys on s’havia, o s’ha de situar, eren propietat de La Caixa que els va vendre per 120 milions d’euros a la Generalitat de Catalunya. El Tribunal Superior de justícia de Catalunya, arran dels recursos que va interposar la plataforma “Aturem BCN World (un del antics noms del projecte)”, va declarar parcialment nul el pla director urbanístic (PDU) inherent al projecte perquè estava en una zona de risc d’accidents greus per la indústria química del Camp de Tarragona. Es va haver de rectificar el PDU i encara no s’ha aprovat, queda per tant enlaire el que ha acordat el tant repetit trio, Govern, PSC i Comuns. La Presidència de la Generalitat diu que respectarà la dita sentència i que s’ha de continuar la tramitació urbanística i ambiental. Una altra quadratura del cercle que aquest trio de genis hauran de resoldre (?).
Com en tots aquests casos hi ha entitats del territori que estan a favor d’aquest projecte perquè crea “riquesa” i treball a la zona, però eludeixen parlar del que hi ha a l’entorn d’un gran casino: ludopatia, droga, prostitució, màfies… Pot ser que la gent benpensant del territori s’ho pensi i hi digui la seva. I aquí teniu els grans acords sobre el nostre pressupost. Al temps, esperar i veure.
