La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) respecte a les qüestions prejudicials remeses pel magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, per a aclarir l’abast de les euroordres, ha generat els titulars mediàtics de l’últim dia d’aquest gener de 2023.
Sembla que pel TJUE, el risc de vulneració de drets fonamentals (si no es demostren deficiències sistèmiques i generalitzades) no és suficient per rebutjar extradicions reclamades des d’euroordres. Però la sentència clarifica que, les euroordres es poden denegar si s’utilitzen contra un grup identificable, que alguns entenen que podrien ser els independentistes.
La sistematització política de l’Estat espanyol, però, s’entossudeix en evidenciar la vulneració dels drets fonamentals dels ciutadans de Catalunya, a la seva essencialitat nacional catalana.
El Pacte internacional dels drets econòmics, socials i culturals de Nacions unides de 1966 (signat per l’Estat espanyol (BOE 103, 30/04/77, de pàgina 9343 a 9347), en el seu article primer determina: All peoples have the right of self-determination. By virtue of that right they freely determine their political status and freely pursue their economic, social and cultural development (Tots els pobles tenen el dret a l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també el seu desenvolupament econòmic, social i cultural).
El mateix actual Estat espanyol incompleix aquest dret fonamental dels pobles, des de la seva conformació (post-franquista), en la redacció de l’article 2 de la Constitució, en el seu fonament de indisoluble unidad, que xoca amb allò signat sobre el dret a l’autodeterminació el trenta d’abril del 1977.
Des del seu propi principi fundacional, la deficiència sistèmica per garantir els drets fonamentals dels ciutadans del projecte polític España és clarament objectiu i demostrable. La indisoluble unidad és conseqüència no de la voluntat democràtica dels pobles de l’Estat espanyol sinó de la imposició violenta, i secular, d’una determinada ideologia política. Aquesta ideologia, s’ha imposat a diferents pobles de l’Estat al marge de les seves majories polítiques i amb la relació causa-efecte de la seva anorreació, i resultats genocida-culturals.
Però totes les acusacions delictives relatives a les euroordres són conseqüència del procés d’autodeterminació del 2017 i del referèndum del primer d’octubre: un procés democràtic on l’única activitat delictiva van ser les agressions policials i la negació de drets fonamentals del govern espanyol als ciutadans de Catalunya.
Aquestes euroordres s’estan utilitzant contra un grup identificable, no exclusivament els independentistes, sinó contra tots els ciutadans de Catalunya; als quals se’ls nega l’aplicació de l’article 1 del Pacte dels drets de Nacions unides del 1966.
I és que la deficiència democràtica sistèmica generalitzada és el mateix projecte polític España.
Koki Gassiot
Portaveu de la Plataforma 3 d’octubre contra la repressió i per les llibertats
31 de gener de 2023
