L’Ajuntament de Barcelona ha donat llum verda a la implantació de la nova mobilitat als eixos verds i places de l’Eixample. A la imatge on ho anuncien, si hom fixa la vista al tros que ocupa el plànol de la zona afectada, queda del tot espaordit davant la quantitat de fletxetes verdes i blaves que indiquen uns canvis de sentit incoherents, per no dir impossibles. Això sí, sembla que en previsió d’evitar al ciutadà que hi quedi atrapat de per vida sense poder-ne sortir, tenen a bé ressaltar en negreta: “Us recomanem planificar els desplaçaments i evitar circular per aquests espais”. Sempre m’ha costat definir el concepte de surrealisme. Ara, gràcies al fet que una imatge val més que mil paraules ho he aconseguit.
Però, potser em quedo curt, perquè el surrealisme pretén expressar de paraula, per escrit o de qualsevol altra manera, el funcionament real del pensament i, per tant, vista la carència total de la facultat de pensar del consistori, potser aquest despropòsit s’hauria millor de titllar de teatre de l’absurd.
Dir que anuncien la “nova mobilitat” és senzillament insultant, perquè, ara, pels carrers del Consell de Cent —des de Vilamarí a Passeig de Sant Joan— i Rocafort, Comte Borrell, i Girona —de Gran Via a la Diagonal— no hi ha qui es mogui en un vehicle motoritzat. Bé, millor dit, no hi ha qui avanci, perquè el que és moure’s en cercles, sí que hom es mou.
És cert que durant el segle (gairebé) que va durar el desplegament del pla Cerdà, els interessos dels propietaris del sòl i l’especulació ja es van encarregar de desvirtuar-lo tot el que els va convenir. Així i tot, l’Eixample de Barcelona, per la seva modernitat, visió de futur i singularitat vers altres ciutats europees, es va convertir en un espai d’orgull per a qualsevol barceloní. Ai, si Cerdà aixeques el cap i veiés aquest desgavel.
Quan Eugène Ionescu va escriure La cantant calba, va amarar el seu text d’angoixa, d’humor i evidentment de l’absurd. Si disposés de més espai, us transcriuria l’escena del bomber que va trucant a totes les cases cercant feina, o sigui, algun foc per apagar. El que ha fet l’Ajuntament de Barcelona amb la implantació de la nova mobilitat als eixos verds i places de l’Eixample, igual que passa en el text de la referida obra, és quelcom farcit d’angoixa i de l’absurd, tot i que en aquest cas està mancat d’humor, perquè no té cap mena de gràcia. És una broma de mal gust.
