Amb l’absència dels líders polítics dels principals contaminadors del planeta, Rússia, Xina i l’Índia, era de preveure que els resultats de la COP27 no fossin a l’alçada de la urgència climàtica. Aquesta vegada la presència de consultors i lobbistes vinculats a les grans corporacions energètiques ha esdevingut aclaparadora i la seva pressió sobre la taula de negociació la podem considerar èticament amoral. Els 236 grups finançats per la Shell, Chevron, BP i Exxon Mobil han tingut més representació que els deu països més afectats per la crisi climàtica (25% més que durant la cimera de Glasgow). Una heretgia segons les associacions que defensa justícia climàtica que s’han vist marginades de l’organització. No s’han autoritzat manifestacions fora del Lamborghini Center (la marca de cotxes de luxe i Coca-Cola, la més gran contaminadora de plàstics del planeta, han participat en el patrocini de la cimera).
O s’expulsen aquestes presències i patrocinis o les ONG hauran de deixar de fer esforços econòmics per inscriure’s en unes cimeres dominades pels grans consorcis energètics que volen continuar explotant els recursos fòssils amb el suport dels estats i les institucions financeres que els hi donen cobertura i subsidis (700.000 milions de dòlars el 2021!). Es fa difícil creure que aquestes mateixes corporacions energètiques ajudaran a finançar els estralls que ocasioni el canvi climàtic als països més vulnerables i afectats per sequeres, huracans, inundacions, incendis…
Els periodistes hem de ser honestos i explicar la realitat a l’opinió pública internacional. No podrem frenar l’escalfament global si Rússia continua optant per noves explotacions de gas i petroli programades. La Global Forest Coalition, la Unió Social Ecològica i els Amics de la Terra de Rússia han denunciat al govern del president Vladímir Putin davant del Tribunal Suprem de la federació perquè aquests macroprojectes es podrien traduir en un augment de 4ºC de la temperatura mitjana global i provocar més de 700.000 morts. Putin, segons aquestes entitats, està violant la pròpia Constitució i el Conveni Europeu de Drets Humans.
La Guerra d’Ucraïna ha sobredimensionat també l’aportació del gas natural soscavant els objectius climàtics. Els projectes de producció de GNL en construcció ja aprovats i proposats entre el 2021 i el 2050 afegiran 1.900 milions de tones de diòxid de carboni a l’any, a partir del 2030, segons Global Carbon Project, integrada per cent científics de 80 laboratoris internacionals que estudien el cicle del carboni. Aquesta mateixa associació ha denunciat que a finals d´any els nivells a l’atmosfera dels tres principals gasos d´efecte hivernacle (diòxid de carboni, metà i òxid nitrós) arribaran als màxims històrics.
Més perplexitats: la revista “Energy Policy” ha identificat 425 “bombes climàtiques”; 195 projectes d’explotació de petroli i 230 de mines de carbó repartits en 48 estats, principalment del G-20, que poden generar emissions potencials que representen dues vegades les emissions actuals de CO2. Si no s’aturen els acords de París i els que s’han aconseguit a la COP27 de Sharm al-Sheikh quedarien en un no res. El Pacte Verd i la New Green Deal de la Comissió Europea esdevindrien un colossal “ecowashing” (ecoblanqueig) polític i mediàtic.
La COP27 ha acabat essent un fracàs. S’ha evitat arraconar les explotacions de combustibles fòssils i eliminar els subsidis que reben. El secretari general de l’ONU, António Guterres, ha fet proclames incendiàries que són un brindis al sol: “Prou de tractar la naturalesa com un wàter!”, “Estem en una autopista cap a l’infern”. Però ni ell ni els mandataris presents a la cimera egípcia han fet front al que és la clau per explicar tanta inacció: la manca d’una organització mundial del medi ambient amb autoritat capaç de penalitzar i obligar als estats i a les corporacions energètiques a complir els acords. Els moviments per una justícia climàtica també reivindiquen la creació d’un tribunal penal internacional de medi ambient per jutjar els ecocidis. En l’àmbit mundial seguim, doncs, vivint en una anomia ecològica; sense estructures que ens garanteixin una gestió eficaç i eficient de la lluita per mitigar el canvi climàtic.
I pensar que la pròxima COP serà a Dubai, un dels llocs més corruptes i malversadors d’energia del planeta!
