Cap dubte. La diada ha estat nombrosa. Moltíssima gent. Quina autoritat representa tota aquesta gentada? Considerem vigent el que la paraula d’origen grec “democràcia” assenyala: El poble i el seu poder.
Aquest poder pot ser representat en el resultat d’unes votacions. Pot ser manipulat per gent que mani a les institucions. Pot ser escoltat. Poden assumir-se conseqüències. Pot ser traït.
Però no és nou. Ve de lluny. Romandrà.
El cor de la gent és valent. “Per cors valents res és impossible”, divisa de Jacques Coeur, tresorer d’un rei francès, de fa més de cinc segles, que encara crida l’atenció inscrita en un dels seus palaus.
Què ha deixat la Diada en el cor intel·ligent de la gent?
Doncs deixa en la gent un meravellós somriure, una serena esperança, un digne camí per aprendre, una viva germanor en la pàtria, un misteri paradoxal en la joia.
I una fe incommovible en les decisions que prengui en el seu camí de llibertat.
