La consellera d’Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina, farà un viatge de treball al Senegal per informar les autoritats locals de l’obertura de la Delegació del Govern de Catalunya al país. Amb seu a Dakar, aquesta nova oficina va ser creada pel Govern el 2020 i està actualment encapçalada pel delegat Javier Calderónnomenat el passat mes d’abril, que acompanyarà la consellera durant la visita al país. També ho faran el secretari d’Acció Exterior del Govern, Gerard Figueras, i el director general de Cooperació al Desenvolupament, Josep Desquens.

El Govern de Catalunya ha apostat per reforçar la seva presència a l’Àfrica al sud del Sàhara i enguany ho fa al Senegal com a país prioritari per a l’acció exterior catalana, tal com marca el Pla Àfrica 2020-2023. Catalunya té amb el Senegal una creixent relació econòmica i una llarga tradició de relacions amb en l’àmbit de la cooperació al desenvolupament. Tant és així que el Senegal ha estat país prioritari en els cinc darrers plans directors de cooperació al desenvolupament. A més, és el país de l’Àfrica al sud del Sàhara amb major presència d’organitzacions catalanes i només l’any 2021 ha estat receptor d’1,1 milions d’euros en Ajut Oficial al Desenvolupament del Govern català.

La diàspora senegalesa a Catalunya és un altre dels aspectes fonamentals a l’hora d’escollir el Senegal com a seu de la Delegació del Govern a la regió. Catalunya acull una nombrosa i organitzada comunitat senegalesa, amb més de 24.000 persones, segons dades del 2021, i és la primera comunitat de l’Àfrica al sud del Sàhara a Catalunya.

Publicitat
Publicitat

La Delegació del Govern al Senegal representarà institucionalment el Govern de Catalunya a la República del Senegal i a la República de Gàmbia, i també tindrà funcions de prospecció a la República de Costa d’Ivori, la República Federal de Nigèria, la República de Ghana i la República de Mali.

Agenda a la capital i a la Casamance

Al marge d’informar les autoritats senegaleses in situ sobre l’obertura d’aquesta representació a Dakar, durant el viatge la titular d’Acció Exterior i Govern Obert també mantindrà reunions amb diverses agències de les Nacions Unides que tenen seu al país i amb qui el Govern de Catalunya ha col·laborat. D’altra banda, la consellera Alsina visitarà projectes de la cooperació catalana tant a Dakar com al territori de la Casamance, com ara els Fons de dones impulsats per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. A més, Alsina es trobarà amb la comunitat catalana que viu al Senegal, amb actors vinculats amb la diàspora senegalesa a Catalunya i amb contraparts de les ONGs catalanes. El viatge de treball es desenvoluparà entre el 15 i el 19 de juny.

Per altra banda, la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró i Buldó, acompanyada de la consellera d’Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina, ha participat  en l’acte de presentació del documental El Camí Ignasià, que recupera la figura de Sant Ignasi de Loiola amb motiu dels 500 anys de la seva conversió. Un acte al qual ha assistit també la directora general d’Afers Religiosos, Yvonne Griley, i el delegat de la Generalitat a Itàlia, Luca Bellizi.

El film, dirigit per Jordi Roigé, que ha estat presentat a la Filmoteca Vaticana de Roma, s’inscriu en els actes de commemoració dels 500 anys de l’estada de Sant Ignasi a Catalunya.

En el seu discurs de cloenda de l’acte, la consellera Ciuró ha destacat els esforços del departament en matèria de representació i convivència religiosa: “Des del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya treballem decididament per garantir la cohesió social promovent la cooperació i el diàleg amb les entitats religioses presents al nostre país i incentivant el diàleg interreligiós per assolir una societat que garanteixi la llibertat religiosa i de consciència.” A més, ha subratllat que  “una societat on tothom pugui viure segons les seves creences, siguin quines siguin, i on l’empatia, l’altruisme i la filantropia siguin motors de canvi per fer possible un món en pau, respectuós i just”.

Han assistit a la presentació el pare Arturo Sosa, superior general de la Companyia de Jesús; la doctora Claudia di Giovanni, directora de la Filmoteca Vaticana; el pare Màxim Muñoz, president d’Animaset; el pare José Luis Iriberri, director del Camí Ignasià; el director del documental, Jordi Roigé; l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, i membres del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida.

Durant l’esdeveniment, Ciuró ha obsequiat la directora de la Filmoteca Vaticana amb el volum Nació. Antologia i comentari de textos del Magisteri Pontifici contemporani sobre el fet nacional, d’Antoni M. Oriol, una publicació que recopila totes les referències que han fet els diferents papes sobre el fet nacional, des de Pius XI fins a Benet XVI.

En paraules de la directora general d’Afers Religiosos, “commemorar aquesta efemèride és bàsic per mostrar-nos al món i també per posar en relleu la figura de Sant Ignasi i d’allò que va significar l’embrió dels exercicis espirituals”.

Acte de presentació del documental El Camí Ignasià

L’estrena d’El Camí Ignasià a les sales de cinema està prevista per al 22 de juliol a Catalunya. Abans, però, es podrà veure a la Casa del Cinema de Roma demà dimecres, 15 de juny. La pel·lícula pretén que l’espectador visqui com un pelegrí més la bellesa visual i espiritual de l’itinerari que va recórrer Ignasi de Loiola ‒fundador de la Companyia de Jesús‒ des d’Azpeitia (Guipúscoa) fins a Manresa (Bages), el 1522.

El documental està produït per Animaset i hi ha col·laborat el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, la Companyia de Jesús, el Patronat de Turisme de Lleida, Turismo de La Rioja i l’Ajuntament de Manresa.

El Camí Ignasià, un documental sense fronteres

El Camí Ignasià és un documental de 88 minuts que descobreix la bellesa visual i espiritual d’aquest pelegrinatge, encara poc conegut pel turisme. A través de l’experiència viscuda per quatre pelegrins i un guia, l’espectador gaudirà de l’arquitectura, els monuments, els paisatges, la fauna i flora, la gastronomia, la cultura i la gent dels indrets que formen part del Camí Ignasià.

La història segueix quatre pelegrins de procedències i creences diverses (la Mbassa, l’Iñaki, l’Iñigo i la Marta) que s’aventuren, acompanyats del guia, Josep Lluís Iriberri, a seguir els passos que van portar Sant Ignasi de Loiola a Manresa. En aquesta peregrinació de 650 km, els pelegrins travessen Euskadi, La Rioja, Navarra, Aragó i Catalunya, mentre es troben i interactuen amb la gent local, tasten els menjars típics de la gastronomia local o contemplen els monuments i la bellesa paisatgística que els envolta. Els lligams del grup i les connexions es formen i s’enforteixen a mesura que els pelegrins van superant les diverses etapes i comparteixen experiències i dificultats com el temporal o el cansament.

Cap dels protagonistes és actor i no tots es coneixien, però tots coneixen o han fet, abans, el Camí Ignasià.

Un altre dels elements enriquidors del documental són les trobades que els pelegrins i el guia tindran amb la gent local dels diversos municipis. Alcaldes, hotelers, cuiners, tècnics de turisme i gent del poble en general interactuaran amb els peregrins i els aportaran informació, experiències i vivències. D’altra banda, el documental també permet el coneixement i la difusió de la diversitat de llengües del camí, a més de les aportades pels pelegrins d’arreu del món.

L’Any Ignasià (1522 – 2022)

El Govern de la Generalitat ha declarat commemoració d’interès nacional el cinc-cents aniversari de l’estada d’Ignasi de Loiola a Catalunya. En aquest sentit, el programa del Govern té com a objectiu donar a totes les accions pròpies una dimensió nacional, de caràcter històric i de difusió, a la figura d’Ignasi de Loiola. D’entre els nombrosos actes previstos, destaca la projecció del documental en la cloenda de la  19a Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya, que se celebrarà el proper 30 de novembre a Manresa.

D’altra banda, la Companyia de Jesús ha impulsat la creació del Camí Ignasià entre Loiola i Manresa. En terres catalanes, el Camí consta de set etapes amb parades a Lleida, Palau d’Anglesola, Verdú, Cervera, Igualada, Montserrat i Manresa.


El Mapa religiós de Catalunya

Actualment, a Catalunya hi ha 7.278 centres de culte, dels quals 5.798 pertanyen al catolicisme. La composició del Mapa religiós de Catalunya i la seva evolució mostra que l’Església catòlica continua sent àmpliament majoritària a Catalunya, amb més del 80 % dels centres de culte.

Durant els anys de dictadura franquista, el vincle entre l’Església catòlica i l’Estat era molt fort. Formalment hi havia establerta una relació en què el poder polític i el poder religiós estaven vinculats: l’Estat era catòlic i l’Església tenia el monopoli en la transmissió de les creences i els valors de la societat.

Però la religió no s’acabava amb l’Església catòlica. I menys a Catalunya. Durant el segle XIX i les primeres dècades del segle XX, les esglésies protestants catalanes esdevenien nuclis de referència a l’Estat, i hi tenien centres educatius, un hospital i diverses associacions bíbliques. El 1918, els jueus establien la primera sinagoga i, posteriorment, una escola confessional. I, més endavant, grups bahá’ís, Testimonis Cristians de Jehovà i després altres esglésies mil·lenaristes, com ara l’Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies, s’instal·laren també al país. Budistes, hinduistes, ortodoxos i musulmans començaren a obrir, durant la segona meitat del segle XX, els seus centres de culte. Catalunya esdevenia plural. És a partir dels anys noranta, amb l’augment dels fluxos migratoris, quan prenen més embranzida la quantitat i la varietat dels components del mapa religiós català.

Així, aquell lligam que s’havia imaginat que hi havia entre modernitat i secularització quedava relegat a un segon terme. La modernització d’una societat no implica, de facto, la desaparició de la religió. En tot cas, la modernització d’una societat genera pluralisme.

 

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here