Fa tres anys, Michael Schellenberger va donar una conferència sobre aquest tema. Us en faig un resum aquí, però no deixeu de veure el vídeo.
Michael Shellenberger és ecologista, fundador i president d’Environmental Progress, una organització independent de recerca i tasca política al voltant de l’energia.
Després de treballar per a grups mediambientals i promoure les energies renovables, bàsicament eòlica i solar, es va adonar que els problemes a solucionar no eren només tècnics o polítics. Les explicacions de Schellenberger fan referència sobretot a la zona on ell ha actuat, Califòrnia, però molta part del que diu es pot aplicar també a casa nostra.
La primera dificultat que van afrontar és el preu, posar plaques a les teulades té un cost superior al de les granges solars; també van veure que tant per a les granges solars com les eòliques, la quantitat de terreny que necessiten és molt gran; també calen llargues línies de transmissió de l’energia des del camp fins a la ciutat, ambdues mesures generen rebuig entre la població local i també per biòlegs conservacionistes.
Un altre inconvenient tècnic que van veure és que l’energia del sol i del vent és intermitent, només generen electricitat durant un 10 o 30% del temps. Una possible solució era convertir els embassaments en bateries gegants, això consisteix a bombar l’aigua a llocs elevats quan el sol brilla i el vent bufa, i portar-la a les turbines quan calgui recuperar aquesta electricitat. Però això representa problemes de tota mena, sobretot geogràfics, i també tècnics, econòmics, etc., que encara no s’han solucionat. Per altra banda, l’aigua té altres usos i és cada cop més escassa. Habitualment, la solució ha estat deturar l’energia que generen les granges solars quan en generen més de la que es gasta i també pagar els estats veïns perquè la gasti.
També hi ha la qüestió que les instal·lacions afecten la vida silvestre; les turbines eòliques maten còndors, àligues, mussols, rat-penats, animals alguns dels quals estan en perill d’extinció; construir una granja solar requereix buidar de vida salvatge una gran extensió de terreny. Tortugues que s’han de treure del cau junt amb les cries per deixar-les en captivitat i on moltes acaben morint. També molts ocells moren quan cauen sobre les plaques solars perquè s’incendia.
Però per molt que avanci la tecnologia, no es pot fer que el sol brilli amb regularitat o el vent bufi amb més intensitat. La major part de dificultats no són tècniques sinó naturals. Mirar de compensar tots aquests inconvenients representa un alt cost econòmic
La baixada de preus de les plaques solars i les turbines eòliques no ha representat una baixada en el cost de l’electricitat a Califòrnia, on costa cinc vegades més que a la resta del país. A Alemanya, líder en renovables, ha passat una cosa similar, els preus van pujar un 50% durant la implementació de renovables. Per contra, a França, que obté el doble d’electricitat de fonts amb zero emissions respecte d’Alemanya, paga la meitat per la seva electricitat. França obté el 75% de l’electricitat d’energia nuclear, que resulta ser una energia altament fiable, ja que genera energia les 24 hores del dia 7 dies a la setmana, quasi tot l’any.
En termes econòmics, les renovables, solar i eòlica, han produït la meitat d’energia que les centrals nuclears per un cost lleugerament superior.
La inevitable pregunta que ens ve ara a la ment és si l’energia nuclear és segura i què s’ha de fer amb els residus. Segons l’OMS, uns 7 milions de persones moren cada any a causa de la pol·lució. Pel que fa a l’energia nuclear, és la més neta respecte a emissions a l’aire i la que ha tingut menys accidents mortals.
Quant a l’impacte, hem de pensar que l’urani que cal per generar l’energia que necessitarà una persona durant tota la seva vida és de la mida d’un cub d’uns 15x15 cm, o si voleu, un cub de Rubik estàndard. La primera conseqüència d’això és la quantitat de terreny que es necessita, per a l’energia solar calen 450 vegades més de terreny que per a l’energia nuclear per generar la mateixa quantitat d’electricitat.
Analitzem ara els residus i els materials que es necessiten, segons els estudis, les instal·lacions d‘energia solar necessiten 17 vegades més materials que les plantes nuclears, en forma de ciment, vidre, formigó, acer, etc. Per tant, els residus d’una planta nuclear tenen unes dimensions molt petites i poden ser emmagatzemats amb seguretat, cosa que no passa amb els residus de les renovables, sigui per la pol·lució o pel rebuig dels materials.
Encara que pensem que els panells solars són nets, la realitat és que no hi ha un pla per desfer-se dels panells després dels 20 o 25 anys de vida útil que tenen. El perill és que s’acabin enviant (com ja es fa amb altres materials de rebuig com electrodomèstics i aparells electrònics) a països pobres d’Àsia i Àfrica, on es desmunten i exposen les persones a alts nivells de matèries tòxiques com el plom, el cadmi o el crom.
El conferenciant exposa més inconvenients que tenen les energies renovables, fins i tot en el cas que es vulguin fer servir per complementar les altres fonts d’energia. Per no estendre’m més, us convido a escoltar el vídeo (és en anglès, però podeu activar els subtítols en espanyol).
