Les notícies respecte d’una nova Llei de Caça a Catalunya han obert de nou el debat sobre aquesta pràctica ancestral. Els primers passos, però, del govern per a la nova llei de caça ja es van començar a fer fa temps: el 2017, el govern va donar llum verda a la memòria preliminar de l’avantprojecte. Catalunya té competència en aquest àmbit, si bé la normativa bàsica que regula l’activitat cinegètica és estatal i datava del 1970.
Els diferents punts de vista des dels quals tractar aquest tema genera diferents emocions. Hi ha els qui veuen la pràctica de la caça com un esport, altres com una manera de combatre la superpoblació de certes espècies i altres en destaquen els valors culturals. No obstant això, cal partir de la necessitat d’uns principis i regulació molt clara que permeti protegir la fauna, tot respectant la biodiversitat, tal com defensa la Unió de Pagesos.
Calen boscos més segurs i més controls per tal que els canvis legislatius que es produeixin respectin i permetin garantir la seguretat de les persones que caminen, corren o circulen fent esport pels boscos. La nova legislació té la intenció de “millorar la formació dels caçadors per garantir que la caça sigui més sostenible i segura, promoure la carn de caça amb garanties de qualitat i seguretat i disposar d’un règim d’infraccions i sancions que s’ajusti a la realitat actual”. Des del punt de vista ètic, però, per tal de garantir-ne l’execució de manera sostenible potser els fins no justifiquen els mitjans: per una banda, els darrers accidents en què hi han resultat ferits ciutadans i, per l’altra, el tema del maltractament animal, debat que en altres “activitats” ja han representat prohibicions pel límit entre el resultat i fer-ne un espectacle o activitat esportiva dubtosa.
L’exigència d’anuncis previs de batudes per part dels caçadors es farà obligatori, segons un protocol acordat entre el Govern, la Diputació de Barcelona i la Federació catalana de caçadors (FCC). Potser si es fan tantes batudes caldrà també que hi hagi més vigilància i menys permisos o bé que s’arribi a un acord, si bé un altre agent en discòrdia seria els propietaris dels terrenys. Els límits, però, caldria que beneficiessin a la població, sobretot en espais naturals de lliure pas i circulació, ja que la gent no té perquè saber quan i on, i el seu desconeixement no li eximeix que pugui sortir-ne malparat, i les vides estan per sobre de tot. Fins a arribar a un consens i resolució, els departaments i altres institucions i entitats implicades haurien de poder suspendre’n l’activitat. La vaga que la Federació va fer el passat 2020, que reclamaven més seguretat jurídica, i la marxa que es va organitzar a Mataró aquest mes de març, però no per aquest motiu sinó per exigir més seguretat ciutadana: dos problemes, o dit altrament, dues cares de la mateixa moneda.
