El poble català manté l’esperança en el triomf i que l’estat del benestar no entri en retrocés malgrat les crisis que ens afecten, perquè les desigualtats socials produeixen la desprotecció dels drets de les persones i la dignitat humana.
El fangar parlamentari orquestrat per les dretes unionistes i un sibil·lí socialisme no té capacitat de crear escenaris de futur. Hem de tenir present que les dretes espanyolistes només miren el passat i tenir elles el poder. A les dretes espanyoles els interessa la democràcia il·liberal, no la democràcia participativa amb dret a vot i llibertat d’expressió, sense limitacions ni exclusions. No defensen ni tenen interès en què la democràcia progressi en tots els àmbits. És la seva forma de fer Espanya, perquè l’Estat sap que la nació espanyola única i exclusiva només està a la Constitució de 1978, no al cor ni en els sentiments dels ciutadans de Catalunya.
Cal proposar alternatives a la política de l’Estat espanyol i proposar un canvi històric d’acord amb els drets humans com a ideal de democràcia social. Catalunya ha de continuar exigint la relació bilateral amb el govern de l’Estat fins a arribar a ser estat propi i no fer de la Generalitat l’Estat a Catalunya, perquè ser nacionalista és un reflex de l’arrel republicana.
Amb urgència hem de resoldre la problemàtica que ens presenta el fangar polític que ha esclatat a Catalunya que no crea il·lusions, ans al contrari ens fa veure que les coses són com són i que no vivim en un país independent.
¿Hem de continuar renunciant a la confrontació amb les polítiques de l’Estat quan els partits espanyols no originats a Catalunya trenquen la cohesió social i enfronten comunitats lingüístiques i nacionals?
Catalunya ha de vèncer la no-democràcia de l’Estat i sortir del laberint on ha estat reclosa. Aquest és el veritable repte d’aquesta Generalitat. Com a ciutadans ens hem de mobilitzar per guanyar la llibertat que ens ha de fer lliures.
