Immersió lingüística: un guany de 14 punts de Quocient Intel·lectual

Durant el segle XX el quocient intel·lectual dels humans anava augmentant, s’anomenava l’efecte Flynn, s’ha constatat però que, a partir del segle XXI, aquest augment s’ha aturat. Creiem que és el moment de tornar a publicar un article que havíem escrit ja fa anys però que la persecució de la immersió en català per part dels poders espanyols mereix que el tornem a publicar.

El malaguanyat professor Jean Petit, de les universitats de Reims (França) i Constança (Alemanya) va ser un dels millors especialistes mundials de psicolingüística. Autor de diversos llibres sobre l’aprenentatge primerenc de les llengües, va analitzar en profunditat el procés seguit pels infants quan aprenen llur llengua materna i les llengües que aprenen de manera precoç. També va analitzar les enormes pèrdues de capacitat d’aprenentatge a mesura que hom s’acosta a la pubertat i a l’edat adulta.

Per això resulta com a mínim curiós de veure com algunes entitats, en particular la “justícia” a l’Estat espanyol, es mobilitzen contra la immersió que l’eminent professor, o que grans especialistes americans com Wallace E. Lambert o canadencs com Donald M. Taylor, veuen com una gran oportunitat sobre les bases de les experiències dutes a terme als Estats Units o al Canadà.

Catalunya amb el seu sistema (molt millorable) d’immersió té un paper capdavanter i posar en causa el que s’ha aconseguit no solament causa perjudici a la identitat del país sinó que també, i potser sobretot, perjudica els que encara es troben més estancats en una mena de monolingüisme passiu que solen ser els que no han tingut oportunitat de practicar de manera activa el català que el sistema educatiu els ha començat a transmetre.

Publicitat
Llibre: El Judici - Lluís Busquets

El professor Jean Petit, autor de diverses obres de recerca publicades per Les Presses Universitaires de Reims, posa de manifest que els alumnes que reben un ensenyament amb el sistema d’immersió lingüística solen aconseguir una mitjana de 14 punts de quocient intel·lectual suplementaris en relació amb alumnes de nivell comparable escolaritzats de manera clàssica.

Si considerem la situació de la Catalunya autonòmica, tenint en compte que, habitualment els catalanoparlants s’expressen en castellà amb facilitat, els més perjudicats si perdessin la immersió lingüística de la qual es beneficien ara, serien els alumnes que només parlen castellà a casa.

Com a responsable de les escoles catalanes La Bressola a la Catalunya del Nord, he pogut comprovar que, a totes les proves dutes a terme pel sistema educatiu francès, els exalumnes de La Bressola han tingut una mitjana de resultats de francès (sí) i matemàtiques superior a la de la mitjana d’alumnes de les escoles monolingües franceses. La immersió lingüística en català no ha baixat el nivell de francès dels alumnes. Al contrari, l’ha millorat gràcies al sistema comparatiu que el cervell dels alumnes en immersió tenen la capacitat de fer servir.

Per acabar de sortir d’una situació com a mínim ambigua en l’àmbit lingüístic, potser caldrà, a la Catalunya Autonòmica, que es millori el sistema d’immersió perquè el català no sigui només la llengua de l’aula sinó que esdevingui també, començant per les escoles, la llengua dels patis. Les tècniques per aconseguir-ho ja existeixen. Ja n’hem parlat i en tornarem a parlar.