La Mona Lisa o la Gioconda és una pintura retrat que ha generat mil i una històries. La més recent, i qui sap si definitiva, és la referida al paisatge de fons que hi ha el quadre. Sigui aquest paisatge o sigui la mateixa dona són una incògnita en l’obra de Leonardo da Vinci.

Així doncs, s’especula, amb prou evidències, que el paisatge de fons del quadre podria correspondre a Montserrat, la perspectiva del Llobregat i el pont de Monistrol de Montserrat, entre altres coincidències. Aquesta, si més no, és la recerca que ha fet Josep Civil Borque, historiador i artista aficionat, estudiós incansable del llegat que amaguen les pinacoteques.

L’exercici d’aquesta recerca suposa la superposició de diverses panoràmiques de la muntanya de la Moreneta, i en desxifrar-ho d’aquesta manera, la coincidència és extrema. Aquesta investigació arrenca fruit de la lectura del llibre del santboià José Luis Espejo quan el 2008 va publicar el llibre Leonardo, els anys perduts. I és així com Josep Civil ha reunit la seva teoria sobre el rerefons d’una de les teles més famoses de la humanitat, si més no des de fa 500 anys.

Publicitat
Llibre: El Judici - Lluís Busquets
Publicitat

Josep Civil, en declaracions al mitjà Equinox, afirma que la localització del paisatge correspondria quasi amb total seguretat a Montserrat, les seves muntanyes, en una superposició de plans, tot oferint una riquesa de relleus amb voluntat artística.

Catalunya, per tant, no seria un país desconegut per l’il·lustre pintor renaixentista. Tanmateix, cal dir, com apunten molts especialistes, que calen més evidències per confirmar la naturalesa catalana del gran quadre de tots els temps.

L’efervescència del Renaixement va fer esclatar tota mena d’iniciatives artístiques i cap va ser aliena als catalans. El dinamisme i l’energia dels seus habitants els va fer prolífics en tota classe d’iniciatives. En aquest context històric, no resulta gaire difícil d’entendre aquesta conclusió sobre el paisatge de fons i qui sap si la protagonista de la Mona Lisa.

4 COMENTARIS

  1. L’Unilateral s’està convertint en un refugi de pseudociència, de mags, tarotistes, ufòlegs i altres paraciències.

    Permetre això us deixa totalment deslegitimats per a esdevenir un periodisme seriós.

  2. Opino que l’Unilateral posa a disposició de tothom informació de tot tipus. Si un quadre com aquest encara suscita molts dubtes sobre el personatge, el paisatge de fons, qui el va encarregar, qui se’l va quedar, etc,etc, és que ningú en segles ha estat capaç de desxifrar les incògnites. Que algú posi sobre la taula una teoria nova ha de ser motiu d’interès i anàlisi. Tret de que, es clar, algunes possibles conclusions no interessin als que creuen a ulls clucs allò que la història, com s’ha demostrat moltes vegades, no sols no ha estat capaç d’aclarir, ans al contrari està plena d’errors.

    “La història és sempre una fantasia sense base científica, i quan es pretén aixecar un embull invulnerable i col·locar-hi a sobre una conseqüència, es corre el perill que una dada canviï i s’ensorri tota la carcassa històrica.” Pío Baroja (1872-1956)

  3. A més del José Luis Espejo, el National Geogràfic publicava estudis on es defensa que la Monna Lisa era en realitat una princesa de nissaga catalana (Isabel d’Aragó): http://www.nationalgeographic.it/popoli-culture/2012/04/20/news/monna_lisa_isabella_leonardo_figli-977873/
    I també N’Albert Fortuny va publicar un extens i documentadíssim article on queda palès que amb les màximes probabilitats aquell paisatge és com, comenta Llorenç Prats, de l’entorn de Montserrat:
    https://www.inh.cat/articles/El-paisatge-de-la-Gioconda

  4. A banda del José Luis Espejo, hi han nombrosos estudis al respecte:
    També el National Geogràfic va publicar un article on es defensava que la Monna Lisa era en realitat una princesa napolitana de nissaga catalana (Isabel d’Aragó: MadONA eLISA):
    També n’Albert Fortuny publicà un extenssíssim i documentadíssim article on s’evidencia clarament que l’entorn del quadre és Montserrat:
    https://www.inh.cat/articles/El-paisatge-de-la-Gioconda

Comments are closed.