El debat sobre la futura llei espanyola de l’audiovisual posa damunt la taula la dificultat per accedir a continguts en l’idioma català. Les persones catalanes amb més consciència lingüística es pregunten on poden trobar pel·lícules en català disponibles.
Hi ha diverses opcions, llocs d’intercanvi, amb tots els perills que això suposa, com mecanoscrit.cat, Animelliure.cat o totsrucs.cat, també, amb algunes limitacions hi ha https://www.facebook.com/cinema.cat/. Finalment, però de pagament, hi ha la plataforma https://www.filmin.cat. Aquesta plataforma permet accedir a una bastant àmplia oferta de continguts en català amb una tarifa plana de 8 euros al mes.
L’opció de http://www.3alacarta.cat és interessant per a molts i és la més accessible, sense gaires complicacions. Tanmateix, no hi ha totes les pel·lícules que TV3 ha emès alguna vegada. Sovint, desapareixen tot d’una, i la frustració de l’espectador creix en gran manera.
Hom creu, encertadament, com s’ha pogut comprovar, que no tots els títols que han tingut suport institucional per al seu doblatge en català estan disponibles de manera oberta. Romanen en els arxius de les cadenes públiques, per raons diverses, com els drets d’autor (els doblatges pateixen un filtre d’acceptació en molts casos que en limita la seva divulgació, sobretot entre les produccions europees).
Sobre les versions originals de pel·lícules subtitulades en català, una opció que el sistema dual hauria de permetre de forma àmplia, s’ha generat desconeixement i desconcert. L’aposta pel multilingüisme, partint del català com a llengua territorial (nacional), xoca amb una certa passivitat administrativa, per raons jurídiques d’explotació dels drets d’autor, ja que queda molt confusa la difusió de les versions originals, tot i que, en general, aquesta opció està disponible en les emissions en directe dels canals de la CCMA.
El recurs d’anar a YouTube és el més frustrant i, segons els entenedors, és el que menys oportunitats ofereix per trobar una bona oferta de films en català. Els títols que s’hi troben són del tot desfasats i molt pocs.
La normalització del català enmig d’una cultura audiovisual que va creixent i és omnipresent ja va generar el posicionament d’eminents experts lingüistes dins del Grup Koiné. Per a ells era imprescindible generar una resposta col·lectiva que afrontés el que anomenen com la “ideologia bilingüística” segons la qual la substitució del català s’anirà implantant fins a quedar com una mera variant dialectal del castellà. En aquest sentit, és de notar el nivell d’esforç dels actors de doblatge per mantenir l’estructura i la genuïnitat de l’idioma català. Un esforç que cal que sigui més compartit per enfortir la identitat cultural catalana per mitjà del llenguatge del cinema: en la ficció, l’entreteniment o els documentals.
