El Brusi

image_pdfimage_print

El Brusi abaixa la persiana per no tornar-la alçar. Un bar emblemàtic més que ens deixa. Sí, però per tota una generació el Brusi fou més que un bar.
Als anys 70 del segle passat el Brusi fou l’eixopluc de la resistència, de les trobades després de les ballades de sardanes, les corredisses, les reunions clandestines, allí es feren les primeres reunions d’allò que després sigué Terra Lliure, allí l’EAC (exercit d’alliberament català) es reunia habitualment. Martí Marcó Bardella, Félix Goñi Roure, Griselda Pineda Just, i jo mateix (Fredi Bentanchs Chalaux), compartirem les reunions.
No tot fou política, és clar que no; al mític altell jugàvem a billar, ens estimàvem amb els primers amors, jugàvem de ben joves al mític “millon”.

El Brusi representa la Barcelona eterna, catalana, la del barri, la de sempre, l’ànima d’una forma de ser, d’una faisó, d’un tarannà de ciutat, que a poc a poc es volen carregar, l’esforç del negoci familiar, la merceria, la fleca, la farmàcia, la taverna, la lleteria i el Brusi, el bar del vermut de Reus o al Maresme o al Priorat, el vermut del bot a granel, les quatre olives amb patates fregides, el carajillo del matí. El matís del barri, del poble, del país.
Tot s’ho volen carregar, miserables xucla-vides, especuladors de vides. I, a poc a poc, si no ens plantem, despertarem en el no-res d’una ciutat morta amb milers de zombis sense somnis, sense res.

El Brusi tanca les portes, i amb ell, tota una generació de lluitadors, tot un tarannà de poble, que si no ho aturem s’esvairà per sempre més.

Publicitat

La independència tambè vol dir preservar la memòria històrica de la pàtria, conservar allò que fórem, el Brusi és el simbol del que no podem permetre, no el podem deixar caure com si res.

O despertem i lluitem per la pàtria, per la cultura, per la nostra gent, o viurem amb l’ignomínia de deixar-nos abatre. El Brusi, no abaixar persianes, que sigui doncs l’esperança d’un nou despertar, d’una victòria esperada, d’un millor demà.

Brusi, eternament viuràs al cor d’una generació de lluitadors. Per sempre.

Amén!