Sense ser creient, hom no pot negar que a escola ho intentessin —el lloc i el temps així ho predisposaren. Per tant, em permetreu que faci ús de la tan coneguda frase: Els camins del senyor són inescrutables i alhora em consentiu que immediatament hi afegeixi: I els de l’administració, també; com igualment d’insondables en són els seus judicis.
Potser en aquest moment estareu pensant que desvariejo i no us equivocareu de gaire, perquè a desvariar i a l’atordiment és on em porta el fet que us explicaré tot seguit.
Faig a tothom coneixedor de les devastadores conseqüències de l’efecte hivernacle, com també de què a l’hora d’aplicar les pertinents mesures per apaivagar-les, aquells que les han de dur a terme tenen el cor dividit entre solucionar o seguir protegint els interessos de segons qui.
A casa nostra, pel que fa als vehicles, ara en coexisteixen dues, de mesures. El recentment instaurat impost sobre les emissions de CO2 i les zones de baixes emissions que afecten bona part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Mentre que amb la primera s’imposa, amb la segona es restringeix. Pagar un impost més a ningú li és agradós, però, haver de canviar-se el cotxe per, en molts casos, poder seguir treballant, és quelcom més dolós.
I ara ve el perquè de l’inescrutable i insondable. Puc entendre que un vehicle, matriculat el 05/12/2019 que combina com a carburant GLP (gas liquat del petroli) i benzina, que disposa del distintiu ECO (permetent-li circular per la zona de baixes emissions sense cap mena de restricció i fins i tot amb algun benefici addicional), pagui l’impost del CO2, ja que segons diuen n’emet 139,00 g/km. Però, i em disculpareu, no acabo de digerir que un altre matriculat el 31/07/1999 estigui exempt del referit impost, per emetre tan sols 99,00 g/km i en canvi tingui restringida la mobilitat dins la zona de baixes emissions. És el fet de contaminar o senzillament el de ser vell el que l’inhabilita?
Va, que no es digui que no fan i, això sí, si cal fer patir a algú, que sigui als de sempre, a aquells que en diuen els més desfavorits, que a la fi, de fet, com que ja ho són, no els vindrà d’aquí. Perquè, és clar, el gran problema de la contaminació són els cotxes atrotinats d’aquells qui no poden sufragar canviar-lo per un de nou. És això, oi? Encara rai que aquests de l’administració ells sols ja es posen en evidència.
