Un nou Primer d’Octubre

Aquest divendres farà quatre anys del gloriós 1r d’octubre, quan el poble valent i decidit, va obligar als polítics porucs a fer el referèndum vinculant per la independència de Catalunya.

Els partits no creien que fos possible arribar al milió de vots, i així varen jugar, pensant en un nou 9N, i poder fer allò que és la seva obsessió, una taula de negociació per aconseguir més paguetes, alguna transferència i seguir enganyant el poble dient “Ho tenim a tocar”. Aquest pensament és el que impera en llur ideari polític. Però, ai las!, el poble volem la independència, vàrem dipositar tres milions de vots a les urnes, més del 54%, ja que la policia espanyola ens va robar 700.000 vots, però tossudament, el poble va triomfar en la defensa de les urnes, els vots i el referèndum.

El 2 d’octubre, la ràbia, i el 3 d’octubre, l’explosió als carrers de tot el territori: la gent sortint al carrer exigint el compliment del mandat de l’1-0. Els polítics morts de por, qui sap si pactant secretament amb un estat feixista vençut i perdut, l’IBEX amenaçant amb l’apocalipsi, la monarquia espanyola enviant tones de repressió que després de la proclamació de la independència al Parlament feta pel M.H. President Puigdemont, i suspesa uns dies per mirar de lligar alguna cosa amb l’Estat espanyol. Tot això, fins al dia 27 d’octubre, quan el Parlament va votar aixecar la suspensió de la DUI, la que ningú a hores d’ara ha tornat a suspendre. Llavors, l’aixecament de la DUI fou contestada immediatament pel cop d’estat del 155, que va forçar l’exili del govern legítim i empresonà els membres del Govern que es varen entregar covardament, i va desencadenar una repressió brutal que encara patim.

Publicitat

Aquest són els fets. Els partits polítics, sobretot ERC, varen acatar unes ignominioses eleccions el 27 de desembre de 2017, per salvar les institucions deien, però per sorpresa d’Espanya i d’ERC, el M.H. President Puigdemont i el Govern de l’exili, varen guanyar les eleccions, i a partir d’aquell moment, varen fer-se evident les traïcions.

ERC amb el seu tancament promouen la desmobilització del carrer, i així amb l’ajuda d’una part espantada de JxCat, desmobilitzen els CDR, corquen l’Assemblea Nacional Catalana, venen Urquinaona, avorten l’aeroport, i el més bèstia, s’inventen el Tsunami Democràtic per enviar la gent a la Jonquera i vendre-la al serveis policials espanyols, amb la tradició més gran al poble dels darrers anys.

A partir d’aquí, amb l’ajuda dels mitjans, ens han intentat fer oblidar el Primer d’Octubre. Els mateixos presos VIP s’han ocupat de dir que cal una taula de fum, que l’1-0 no era un referèndum i que amb un 52% no n’hi ha prou, i tot seguit desfermar la repressió amb més de 3.500 represaliats, exiliats, multats. Amb la seva actitud han donat carta blanca al feixisme espanyol per destruir TV3, la immersió lingüística, el català, fent passar per sonats als qui defensem el mandat de l’1-0. Van deixar caure el M.H.P. Torra, en l’ostracisme més absolut. ERC i Jordi Sànchez han pactat el retorn a l’autonomisme més miserable, i la majoria dels càrrecs de partits, callats.

El poble estem cansats i enganyats. Si no reaccionem, no només perdem la República Catalana independent votada l’1-0, que és nostra, sinó que l’avanç del liberalisme salvatge és un fet. Si no hi ha reacció, hi haurà desnonaments, augment de la llum, de l’aigua, acomiadaments massius, i tornarem a l’augment de la dreta dura.

La solució és molt senzilla: la mobilització constant, mantenir viu l’1-0 perquè és el guany del poble, perquè ells saben que han perdut i faran tot el possible per mantenir el poble en l’oblit. Si caiem en el derrotisme col·lectiu, som pell, i ells hauran guanyat.