El partit governant a Rabat ha perdut les eleccions. El Partit de la Justícia i el Desenvolupament s’ha esfondrat i ha passat de 125 escons a només 12. El vencedor ha estat el Reagrupament Nacional d’Independents, que formava part de la coalició de govern i ha aconseguit 97 representants.
La diplomàcia marroquina ha augmentat la seva gosadia enfrontant-se amb Espanya pel cas del dirigent dels sahrauís atès en un hospital andalús i ara també amb el seu veí algerià que finança, arma i controla els sahrauís, tot buscant Algèria una sortida a l’Atlàntic.
En tot aquest enrenou també hi ha els interessos europeus, especialment de Naturgy, propietària del 32% del gasoducte Medgas. Algèria és el màxim proveïdor de gas natural a Europa.
Les multinacionals espanyoles del gas han completat la construcció del Medgas, que passa directament d’Algèria a Almeria. Això deixa el Marroc, soci preferent de la UE i la frontera més calenta del Mediterrani occidental, amb ingressos minvats.
La posició de Rabat al tauler internacional és de capdavantera a l’Àfrica des que Trump va augmentar l’aliança estratègica amb els EUA, pressionant el rei alauita per reconèixer Israel i deixant abandonats els palestins. De fet les forces armades del Marroc són les més poderoses al Magreb.
Al reordenament internacional post derrota dels EUA a l’Afganistan, la diplomàcia ianqui mou peces al mediterrani, ara amb la Gran Bretanya alliberada dels acords de la UE. I tot apunta que la crisi afectarà especialment el regne dels borbons.
