A veure si ho enteneu d’una vegada. Ens diuen que en uns mesos hi hauran eleccions constituents , no sabem si setze, divuit o vint-i-quatre, és igual, i que això no vol dir que ja serem independents, sinó que només estarem a les portes en tant que després d’aquestes eleccions constituents farem un referèndum en el que aprovarem una nova constitució catalana, una constitució que encara no sabem com serà, ni si ens posarem d’acord en fer-la perquè potser serà massa d’esquerres i els de la dreta s’enfadaran o serà massa capitalista i els de l’altra banda no la voldran i, com és habitual, ens barallarem fins i tot pel color de les tapes, però al final, seguríssim, que aconseguirem tenir un projecte constitucional que se suposa inclourà una República Catalana independent (espero) i els espanyols ens la deixaran votar, perquè, es clar, com que encara no serem independents perquè no farem cap DUI, voldrà dir que estarem dins el marc constitucional espanyol i, per tant, per tal de celebrar el referèndum constituent ens hauran de donar permís, cosa que ja ens han dit que no.
Però és igual, que farem el referèndum ratificatori de la constitució igual, sense permís, per la qual cosa abans haurem proclamat la nostra sobirania per no acatar la sobirania dels altres, però no serà una proclamació d’independència perquè encara no haurem votat la constitució, i no serà unilateral, (disculpeu-me, no sé exactament què és una declaració d’indepèndencia no unilateral i per tant, no puc ni tan sols enfotrem d’un concepte absurd) però serà alguna cosa que jurídicament ens empararà sense desobeir el sistema perquè ja ens han dit que no, que no desobeirem res.
I mentre tant farem unes estructures d’Estat que el Tribunal Constitucional no ens deixarà fer, però anirem fent la viu viu i canviarem amb típex el nom de les targetes, per anar passant, però no seran estructures fora del sistema tot i que el sistema ens les impugni. I quan tinguem les estructures fetes però dissimulades amb un altre nom i pensant que els espanyols són rucs, o alguna cosa així, no les posarem en marxa fins que no aprovem una nova constitució que d’alguna manera ens la deixaran votar sense desobeir i segons els marcs legals de la Constitució Espanyola.
I farem lleis que ens les suspendran; però no desobeirem el TC perquè en farem de noves que ens tornaran a suspendre. Però és igual, perquè el què importa és fer allò que volem fer dissimuladament i sense fer enfadar a ningú i, per descomptat, seguirem enviant els diners a Madrid sense poder quadrar els nostres pressupostos però atendrem igualment a la gent amb amor i dedicació perquè tothom sap que els diners no fan la felicitat.
I com a punt final i per sobre de tot el més important i definitiu és que no hem de perdre la fe ni l’esperança divina perquè ja ens han dit que si tot això que està tan clar i és tan evident i fàcil d’entendre no surt bé, que no patim, que el President Puigdemont es tornarà a presentar a les properes eleccions.
I alguns diuen que això del RUI és massa complicat.
No m’ajuda gens ni mica la teva “reflexió ‘ dubto de la clarividència i no sé de quin costat estàs.
Mentre ens prenguem a conya les iniciatives que no ens acaben de fer el pes i en lloc de dividir, mirem de crear sinergies que tinguin suficient capacitat per aplegar-nos a tots en torn a un únic propòsit, Madrid seguirà rient-nos les gracies. Benvolgut Lluis, des del meu punt de vista la teva ironia esta molt vista i no suma res. Ho sento, tinc molt poc sentit de l’humor, sobre tot en aquelles coses que considero realment serioses. I la independència del meu pais, per a mi, es molt, molt, massa seriosa, com per prendre-me-la a conya. Salut.