D'esquerra a dreta en David Hernàndez i David Barnet.
D'esquerra a dreta en David Hernàndez i David Barnet.

David Hernàndez. (Sant Pol de Mar, 1991).Co-coordinador nacional de la campanya d’Esquerres per la Independència.
David Barnet (Mataró, 1994). Coordinador d’Esquerres per la Independència al Maresme.

Qui conforma Esquerres per la Independència?
[David Hernàndez] Esquerres per la Independència és una plataforma que va néixer a l’agost del 2014 i en forma part gent que se sent d’esquerres i independentista a títol individual i gent en representació d’entitats d’esquerres i de partits polítics. Som gent de la CUP, d’Esquerra Republicana, de Poble Lliure, la Intersindical-CSC, les JERC, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, d’Iniciativa, d’Esquerra Unida, de Barcelona en Comú, etc. El que ens uneix a les persones que participem a Esquerres per la Independència és la defensa ferma del dret a l’autodeterminació i la defensa de la República Catalana com a única via per a la transformació social. En el seu moment es van adherir moltíssimes persones, entre elles David Fernández, Joan Tardà, Teresa Forcades, Jaume Asens, Raül Romeva, Toni Comín, etc.

On us podem trobar?
[D.H.] Hi ha una pàgina web per a les adhesions i comunicacions on hi apareix el llistat de les entitats adherides, més de seixanta a nivell nacional i local. També som a faceboook i a twitter.

Esteu activats a tot el territori?
[D.H.] Ara mateix estem en una fase d’expansió, hem obert nuclis al Maresme, Barcelona (Hostafrancs, Marina, Poble Sec, a Nou Barris i a Horta-Guinardó) i també n’estem obrint a Ponent, al Camp de Tarragona, al Bages, al Vallès Occidental i altres llocs.

Què heu fet fins ara i què teniu pensat de fer?
[D.H.]La campanya es va presentar públicament amb en Manuel Delgado, l’Elisenda Paluzie i l’Antonio Baños al desembre i ara mateix estem preparant nous actes nacionals, de cara a l’abril, maig i juny. Mentrestant estem realitzant actes a nivell local.

[David Barnet] En aquest sentit vam trobar que era més interessant fer una feina quirúrgica de bisturí, és a dir, no tant una campanya nacional sinó territorialitzar-la per comarques i poblacions, i a partir d’aquí anar a les zones on sabem que l’independentisme no és majoria però tampoc hi ha una oposició radical a la independència. És en aquest espai d’abstenció o dubte on podem guanyar vots. Hi ha una feina pedagògica important, que podem fer repartint material a places i mercats o organitzant taules rodones, accions que vehiculen aquest canvi social que volem fer amb la independència.

[D.H.] Hi explicarem que la independència és una oportunitat per a solucionar molts dels problemes quotidians de la gent. Estem preparant una subcampanya de la campanya titulada «República Minut 0» que consistirà en explicar tot allò que ja tindríem en matèria de drets socials i ambientals, en regulació de l’economia i en drets fonamentals si ja fóssim República independent. És a dir, tot allò que el Parlament ha aprovat i que el Tribunal Constitucional ens ha anul·lat totalment o parcialment, com per exemple la llei per a la igualtat efectiva entre dones i homes, impostos als dipòsits bancaris, l’ecotaxa, la llei de consultes populars, la llei per garantir el subministrament de gas o electricitat a les persones vulnerables, la llei contra la tauromàquia, la llei contra el fracking, etc.

Us dirigiu a un públic en concret, a una franja d’edat en concret?
[D.H.] El nostre objectiu és arribar al votant d’esquerres, tant de PSC, Iniciativa o els comuns.

[D.B.] Pel que fa a l’edat, és quelcom més transversal, volem interpel·lar directament a tothom per explicar que la independència no és un capritx cultural sinó més aviat una necessitat. Ens adrecem a tota la gent, que pot estar més desinformada potser pels canals de televisió que mira, com la Sexta, Antena3, Telecinco, etc. On l’independentisme, a les tertúlies, no hi apareix per enlloc. La independència no són “los puyol”, com et diuen a vegades, sinó que hi ha un rerefons polític, de democràcia i de sobirania, i és això el que volem exportar, i segurament ens entendran i ens acceptaran el discurs.

El partit que s’espera de la Colau i companyia, creieu que pot afectar a l’espai de l’esquerra i a la gent que encara dubta entre el sí i el no?
[D.H.] El que esperem d’aquest espai polític que estan movent els comuns, i confiem que sigui així, és que sigui un actor més per la democràcia, per a la República Catalana i pels drets socials d’aquest país. I tot això passa per la independència.

Campanya unitària amb d’altres entitats, teniu pensat participar-hi?
[D.H.] Sí, nosaltres col·laborarem amb la campanya unitària que s’està plantejant, estarem al seu costat, però la feina d’Esquerres per la Independència és arribar allà on la campanya unitària no pugui arribar.

[D.B.] Nosaltres de fet ja som una campanya unitària, ja som molts els que ens hem posat d’acord, molta gent de diferents partits polítics, si bé tots som de l’òptica de l’esquerra, per tant, nosaltres ja som en sí una unió de.

Sobre la judicialització del 9N i la sentència del TSJC, què en penseu?
[D.H.] Esquerres per la Independència va donar suport als encausats pel 9N, va cridar a la mobilització del 6 de febrer a Arc de Triomf, i donem ple suport a Joana Ortega, Artur Mas, i Irene Rigau i a en Francesc Homs. Sabem que ara mateix el braç repressor de l’estat és la justícia espanyola i entenem que hem de donar ple suport a totes les persones, que pensin el que pensin, el seu delicte sigui posar una urna.

[D.B.] I n’aniran venint més, només cal veure el nombre de requeriments que s’estan enviant als municipis per no tenir la bandera espanyola, entre d’altres. Jo crec que la comparació d’abans del procés d’independència a ara, en quant a nombre de requeriments és indicatiu que l’estat espanyol va rere qualsevol cosa, com amb en Joan Coma al ple de Vic, per tant, la societat civil ha d’estar preparada per mobilitzar-se i sortir el carrer.

Esteu en pacte nacional pel referèndum?
[D.H.] Sí, el vam signar.

I què en penseu que es torni a demanar a Espanya tornar a fer el referèndum pactat?
[D.H.] Nosaltres creiem que les mostres de diàleg per un referèndum pactat per votar les que calguin, però al mateix temps, si aquest diàleg no arriba, el dret a l’autodeterminació s’ha d’exercir, perquè tal i com el seu nom indica, és un dret de determinació unilateral, no subordinat a cap poder aliè al de la pròpia sobirania del poble en qüestió.

Els catalans quan acabem de votar el referèndum, continuarem anant a Espanya dient, ei, que hem votat el referèndum i l’hem guanyat o bé començarem a exercir com a país?
[D.B.] Entenc que qualsevol procés de desconnexió té uns tempos determinats, hi ha una sèrie d’estructures que has de tenir, que has de controlar, s’ha de fer feina en aquest sentit i per això també demanem i fem pressió al govern perquè faci feina amb el que es va comprometre, les estructures d’estat, la llei de la transitorietat jurídica, etc.

Tota acció que acompanyi el procés afavoreix la independència, perquè és important la plataforma Esquerres per la Independència?
[D.B.] La plataforma d’Esquerres per la Independència és important per a tota la gent, però en particular per a la gent d’esquerres, la qual encara que no sigui independentista, sí que sigui demòcrata i sobiranista, ja que quan guanyem la independència, que la guanyarem segur, hi haurà un procés constituent i aleshores és important que les esquerres parlem el mateix llenguatge, que sapiguem parlar, que sapiguem qui som. Perquè hem de ser actors en el procés de fer la constitució del nou país, més social i més propera.

[D.H.] Esquerres per la Independència és un exemple i una experiència de diàleg, acció i reflexió conjunta de moltes esquerres, des l’anticapitalisme a la social democràcia i pensem que aquest exercici de feina conjunta un cop es guanyi el referèndum i s’iniciï el procés constituent s’ha de mantenir per guanyar l’hegemonia d’esquerres.