Avui 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya. Tothom que tingui amor per Catalunya, la seva història i el nostre futur, ha de sortir al carrer a defensar les nostres llibertats i la nostra pàtria com les van defensar els bons catalans del 1714 que no van capitular davant l’inútil de Felip V sinó davant l’exèrcit que li va enviar l’avi, el Borbó francès Lluís XIV, que a l’època disposava de les forces més poderoses del món. Ara, tampoc capitularem davant del seu hereu Felip VI, l’anomenat “enterao”, al que quan estudiava al Canadà el van qualificar de gandul, en definitiva un obtús, però perillós si no li plantem cara definitivament. Hem de recuperar els carrers, l’únic camí que ens pot dur a la independència.
Hem de sortir al carrer en massa, tots estem vacunats perquè els independentistes som responsables de la nostra salut i de la de tothom. Hem d’esperonar el nostre govern i els partits independentistes que semblen una mica aturats, badocs o mancats del coratge que van tenir els de l’octubre de 2017. Hem de reivindicar la Declaració d’Independència que va fer el Parlament de Catalunya el 27 d’aquell mes d’acord amb els resultats de l’1-O. El poble, que és qui ostenta el poder en democràcia es va pronunciar de manera aclaparadora pel SÍ a una República Catalana independent. A Llerona, el meu poble, vam votar el 62,2% del cens electoral i el SÍ va guanyar pel 92,5%. N’estic orgullós, del meu poble i de Catalunya.
Jo faré tot el possible per mobilitzar-me, que tot sol és poc, però que entre tots és molt. Abans de les 17:14 hores d’avui estaré a la plaça Urquinaona, de coratjosos records, amb el meu bastó, la samarreta de l’Assemblea Nacional Catalana -ANC- i el seu tapaboques, com diria la meva iaia de Llerona. M’asseuré en la cadira plegable i després baixaré fins on pugui. Els qui esteu en bona forma física anireu fins a l’Estació de França, a tocar de les portes del Parc de la Ciutadella, participareu en l’acte de cloenda de la manifestació. I, després…, les portes del parc estaran obertes. El Parlament és la casa de tots els catalans.
En aquests moments del dijous dia 9 de setembre de 2021 hi ha més de cent autocars de tot Catalunya reservats per anar a Barcelona a la manifestació. A més de Barcelona, per aquest 11 de setembre hi haurà manifestacions a Bèlgica, Anglaterra, Estats Units, Mèxic, a França: París i Niça, Luxemburg, Irlanda, Països Baixos; el 1r d’octubre vinent n’hi haurà una a la Catalunya del Nord i moltes més. Fallarem algú de nosaltres a la de Barcelona? Espero sentir el vostre alè patriòtic perquè hi haurà massa gent per veure-us. Reprenem aquella energia que va sorgir el 2012 i anys successius. L’any passat, la pandèmia ens va fer ser-hi des de casa; enguany estem vacunats i la malaltia ja és residual, amb respecte i perdó pels que encara l’estan patint; molts d’ells voldrien ser-hi. Doncs, som-hi! Per ells, pels nostres màrtirs del 1714 i pels d’ara: exiliats polítics, represaliats i els qui estan a la corda fluixa que sosté un Estat hostil i en decadència.
Com els CDR, lluitarem per la independència que és l’única forma de lluitar pels drets socials, nacionals de classe i de gènere als Països Catalans. El Principat de Catalunya ha de ser la punta de llança per aconseguir el somni del Pancatalanisme independent i sempre democràticament.
L’anomenada “taula de diàleg” amb el govern espanyol farà figa, però hem d’entendre que, d’entrada, hi hem de ser perquè ens hem de carregar de raó de cara a Europa i el món que només recolzaran el nostre legítim objectiu d’independència si veuen que hem cremat totes les possibilitats pacífiques i democràtiques i que l’Estat espanyol és qui no entén de democràcia ni de Drets Humans i dels Pobles a l’hora de decidir el seu propi futur.
Això no obstant, ens hem d’enfrontar a la repressió i als xantatges de l’Estat el darrer dels quals té a veure amb l’acord d’ampliació de l’aeroport de Barcelona-El Prat. Ens han dit, més o menys: si no us podem aixafar la Ricarda, espai natural protegit, no arribaran els 1.700 milions d’euros promesos o, no arribaran fins d’ací a cinc anys quan hi haurà un gobierno pitjor que el d’ara; o sigui que “tururut viola”. Una prova més que no podem ni salvaguardar el nostre medi ambient. Entre parèntesis: Barcelona i Catalunya necessiten l’ampliació de l’aeroport, però hi ha solucions alternatives sense malmetre el medi ambient que representa la Ricarda, però està clar que el que no vol l’Estat és el progrés de Catalunya, fem ombra i és massa allargada. Cada vegada, en cada cas, veiem que només hi ha una solució que ens dugui a la llibertat nacional i al benestar social: la INDEPENDÈNCIA.
Davant d’aquest panorama, aquest 11 de setembre no ens podem quedar a casa. Hem de fer nostres els carrers als crits de:
Independència! Llibertat! Amnistia! Visca Catalunya lliure! Fora botiflers!
Visca l’11 de setembre!
