image_pdfimage_print

Després de vint anys d’ocupació, els Estats Units es retiraren derrotats de l’Afganistan. Un nou fracàs de l’imperialisme en el seu paper de “gendarme mundial” deixa un país en ruïnes. El poder ha quedat en mans dels talibans, un moviment polític religiós islàmic ultrareaccionari. Un monstre originàriament creat pel mateix imperialisme que en els anys vuitanta el va finançar per a fer una guerrilla contra la invasió de l’ex-URSS. Després de derrotada la invasió soviètica i caiguda l’URSS, els Estats Units i el Pentàgon van perdre’n el control.

Quan els talibans van governar entre 1996 i 2001, van imposar una dictadura burgesa islàmica, un govern teocràtic brutalment repressiu en primer lloc contra les dones. Ara els talibans pretenen acabar de liquidar les llibertats parcials del poble i els drets de les dones que seran defensats per gran part del poble afganès, especialment a les ciutats, per les dones i per les diverses ètnies que poblen el país. Milers han sortit als carrers, per exemple, el 19 d’agost per defensar la bandera afganesa el dia de la independència nacional dels anglesos i van ser reprimits pels talibans.

Les imatges de dones desesperades al costat de les seves filles intentant fugir a l’aeroport de Kabul no deixa de commoure al moviment de dones del món sencer, que ens solidaritzem amb la resistència afganesa al règim talibà. Les que intenten fugir ho fan perquè encara és present el record de quan van governar els talibans en la dècada dels anys noranta aplicant una interpretació radical de l’Alcorà en la qual, a les dones, se’ls prohibia sortir al carrer sense acompanyament d’un home i sense el burca (que les cobreix del cap als peus) o la impossibilitat d’estudiar o treballar fora de la llar, entre altres atrocitats.

Publicitat

En vint anys d’ocupació imperialista, tant els Estats Units com l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN) han bombardejat el territori matant civils i vulnerant sistemàticament els drets humans. Una intervenció que ha expulsat de les seves cases a milions de persones afganeses i davant les quals la Unió Europea ha tancat les seves fronteres sistemàticament, externalitzant en altres països, com Turquia, el control migratori i condemnant a milions de persones en camps de refugiats amb condicions de vida infrahumanes. A les persones que han aconseguit ingressar, se’ls neguen els drets fonamentals per a poder-les explotar encara més.  De fet, portaveus de l’imperialisme com el president de França, Emmanuel Macron, va advertir que el seu objectiu és frenar l’evident augment del flux migratori cap a Europa.

Denunciem i rebutgem aquesta política i defensem l’obertura de fronteres amb plens drets. Per tot això és evident que la solució per les dones, en particular, i pel poble afganès, en general, no ve del costat de l’imperialisme nord-americà que va envair i va destruir el país. Però tampoc del costat dels talibans i el seu moviment fonamentalista i misogin.

Amb el control militar en tot el país, el moviment islamista talibà es proposa establir un estat teocràtic sota la seva interpretació ultrareaccionària de l’Islam i de la xaria, que denominaria l’Emirat Islàmic de l’Afganistan. A partir de l’ús instrumental d’una religió, imposaria una reculada en les llibertats i drets de les dones afganeses, que reforçaria l’opressió i la desigualtat pròpia de les relacions socials patriarcals del capitalisme. Un moviment que imposa l’impediment del treball fora de la casa, la prohibició de mostrar alguna part del seu cos o usar maquillatge, parlar o riure en públic, la no participació en activitats esportives, entre altres que ja van ser implementades quan van governar anteriorment.

Creiem que la resposta de les dones afganeses no es farà esperar davant el control sobre les seves vides, treballs i cossos. Valorem l’organització i la protesta amb manifestacions i marxes en rebuig a la pèrdua de les seves llibertats i drets que s’enfronten amb una valentia admirable a la presència armada de milicians del règim talibà que vigilen els carrers i són encarregats d’imposar el nou ordre ultrareaccionari. Fem una crida a la solidaritat internacional amb les dones i amb tot el poble afganès en la seva lluita contra el nou govern per a impedir que es torni a la repressió dels anys noranta i per a aconseguir la seva independència, igualtat i llibertat. Sabem que solament amb un govern de la classe treballadora que avanci cap al socialisme amb plens drets es podrà garantir veritablement la llibertat del poble afganès, per a les dones i les dissidències.

Com a feministes socialistes donem suport a tota forma de resistència i d’organització de les dones afganeses contra els talibans. La lluita de les dones afganeses també és la nostra lluita. Denunciem que la ultradreta i la dreta en diferents països d’occident mantenen un sòlid suport a moviments religiosos fonamentalistes evangèlics i catòlics que desenvolupen una política patriarcal ultrareaccionària en contra de les dones, que nega el caràcter polític de la violència de gènere, qüestiona i anul·la l’educació sexual i reproductiva, desestima la discriminació laboral per raons de gènere, rebutja la legalització de l’avortament, minimitza i fins i tot justifica els abusos sexuals, s’oposa al reconeixement del treball reproductiu i ridiculitza la repartició igualitària del treball de cura i l’abandó patern.

Des de la Unitat Internacional de Treballadores i Treballadors–Quarta Internacional (UIT-QI) fem una crida al conjunt del moviment internacional de dones a acompanyar aquesta lluita i envoltar-la de solidaritat perquè triomfi contra la dictadura teocràtica i contra tota ingerència imperialista.

#TotesSomAfganes

20 d’agost de 2021

Dones de la Unitat Internacional de Treballadores i Treballadors–Quarta Internacional (UIT-QI)