El passat 5 de juliol d’enguany, al Centre Cívic Convent de Sant Agustí, de Barcelona, va tenir lloc un acte organitzat per la plataforma Catalunya Sí titulat: “Més cultura, més audiovisual, més català. Recrear el país des de la cultura i la comunicació”. Aquest acte, organitzat per aquesta associació professional independent i republicana, va comptar amb la presència de professionals dels diversos sectors així com també per les autoritats oficials competents de la Generalitat de Catalunya. Aquesta taula rodona que podeu visionar a través del seu canal de Youtube en aquest vídeo es posa en relleu el paper integrador del català també en el sector audiovisual, i la necessitat de “Crear una nova èpica col·lectiva de la normalització de la llengua, com la que hi va haver durant la creació de TV3.”
Tal i com defineix Enric Marín, membre de Catalunya Sí i presentador de l’acte: “L’imaginari es construeix des de la Cultura i es socialitza des de l’audiovisual” i “La Cultura és la política més revolucionària a llarg termini”.
Els diferents convidats han analitzat l’estat de la qüestió des de la seva condició i posicionament, i n’han destacat els següents aspectes a millorar i que s’han de convertir en punt de llança de les polítiques públiques aquesta legislatura davant de la situació d’emergència lingüística i dels mitjans de comunicació que en depenen:
Màrius Serra, escriptor i periodista, analitza les diferents baules de la cadena del món del llibre destacant-ne la tradició, el fort teixit productiu editorial i la reactivació del món llibreter. No obstant, assenyala com a factors essencials, que cal intercedir en la intermediació amb la societat: cal revisar el model de premis que actualment no està vinculat amb el prestigi i impacte social del món literari; que cal desviar els criteris de valor de quantitatiu a qualitatiu ja que actualment els mitjans de comunicació han de jugar un paper imprescindible per a revertir la seva desvinculació amb el grau de coneixement del mercat, autors i oferta en general.
Núria Sara Miras, professora de filosofia moral, assenyala la importància en no deixar de banda i implicar més, per tant, el sector universitari en la creació de continguts així com eixamplar l’abast de la Cultura per tal que inclogui la Ciència; també aposta per una interdisciplinarietat real, la inversió en recerca, la col·laboració amb empreses i entitats del tercer sector, la seva implicació social i posar a l’abast la competència del català juntament amb les terceres llengües. La reivindicació feminista ha marcat també la seva presentació.
Eduard Voltas, editor i periodista, fa un repàs de la importància i ingent tasca que la Generalitat, en la seva primera legislatura, feu en crear TV3 i la Corporació com a agent de novetat, normalització i motivació col·lectiva. Cal la mateixa determinació per a la seva “refundació” –assenyala- i valentia com a agent cultural nacional que s’ha d’adreçar i dirigir on es troba el públic infantil i juvenil (captació de nova audiència a les noves plataformes i xarxes socials). Cal combatre els obstacles i apostar per vehicular una major difusió multicanal de la base de dades de pel·lícules ja doblades al català, com un gran repte. El fet de ser un país sense estat, cal que depenguem del marc legal espanyol i és en aquest punt que intervenen les conselleres, respectivament, de Cultura i de la Presidència: Natàlia Garriga i Laura Vilagrà, per destacar la importància de pressionar i empènyer en canviar els aspectes dels avantprojectes de llei espanyols: el del sector audiovisual tot canviant les quotes que, per la resta de llengües a part del castellà és residual, i que aposti per enfortir totes les cadenes de televisió i no només RTVE. El canvi d’estructura del departament és un fet que sembla bufar a favor d’aquesta voluntat d’incidir en polítiques culturals i en potenciar l’ús del català als mitjans. També ha de servir d’eix el nou Pla Nacional de la Llengua.
Plataforma per la Llengua juntament amb l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya es fa ressò de la necessitat de reformar la nova llei espanyola de l’audiovisual, recentment aprovada, perquè garanteixi l’existència d’un percentatge i proporció d’oferta en català, aranès, basc o gallec, ja que posa encara més obstacles i dificulta que aquestes llengües puguin tenir una presència normalitzada (de normal) i obvia el pluralisme lingüístic que hauria d’estar contemplat en aquests mitjans. La reclamació contempla tant l’oferta de productes originals com el doblatge.
A tall de conclusió, recollim la puntualització que afegeix Enric Marín, en el vídeo, que precisa la importància i necessitat de que la nova llei general que l’estat espanyol està tramitant de Telecomunicacions és una via imprescindible a través de la qual cal valer-se, tenint en compte que la banda ampla i el 5G i la portabilitat i desenvolupament de les aplicacions per a dispositius mòbils han poder garantir que els contingut hi estiguin disponibles.
Recollim idees bàsiques que cal tenir presents i esdevenir màximes que han de complir totes les actuacions que es duguin a terme:
- Cal reconstruir la il·lusió i cohesionar-la en l’àmbit social i de manera total
- Donar lloc als ensenyaments artístics des de la formació reglada
- Vetllar perquè es fomenti la diversitat lingüística i cultural, en general
- La manca d’autoritat legal que té el Parlament de Catalunya obliga a fer una bona política a Europa i també a Madrid
- Cal lluitar per fer complir les lleis i combatre la “garantia de la derrota”.
