El procés no ha acabat

Jaume Asens confon el procés amb mal son i creu que ja s’ha acabat. El procés que critica, en el fons, és un procés polític cap a la independència de Catalunya que no es donarà per acabat fins que la independència sigui una realitat.

Asens ha entrat en l’imaginari espanyol que pensa que la crisi econòmica i les vacances també serviran per alentir les protestes catalanes i anar cansant la gent per tot el que fa el procés.

El  camí cap a la independència de Catalunya es va iniciar amb el suport majoritari dels seus ciutadans que ja n’estaven farts de suportar l’agressivitat de l’aparell repressiu espanyol que es creu que amb el dret espanyol ja n’hi ha prou per resoldre les aspiracions de Catalunya.

Publicitat

Catalunya no és una excepció entre els països que volen ser un estat nou i aquesta realitat no trenca cap seguretat jurídica per poc que se sàpiga que la transferència de drets i obligacions en la creació de nous estats està regulada pel dret internacional, que Espanya sembla no reconèixer i segueix amb l’escalada repressiva.

Catalunya segueix fent un esforç per alliberar-se de les maniobres repressives i limitadores de l’Estat espanyol que sembla no haver superat la vinculació inicial amb el franquisme representat per la Monarquia, Monarquia designada per Franco com a successora.

Només un dels bàndols en discòrdia, l’espanyol, segueix exercint la violència contra els catalans, mentre els fons d’inversió i grans multinacionals segueixen enriquint-se a costa d’una economia feble que a més li proporciona mà d’obra a baix preu, aprofitant el relat nostàlgic de pau i ordre de les cultures no democràtiques.

El govern espanyol pretén que ens sentim còmodes amb el model autonòmic, cosa que és possible a Castella i a Extremadura perquè no tenen altres aspiracions. El seu objectiu és que no bloquegem les decisions del govern de l’Estat i pensem que el procés va ser un fracàs.

Entre altres coses, no interessa a la Moncloa que votem en contra dels pressupostos, sobretot ara que la despesa militar s’eleva a deu mil milions d’euros i no diem el que absorbeix Presidència del Gobierno de la despesa de personal de la Casa Reial. Potser Jaume Asens en sàpiga alguna cosa però no veiem que pregunti res.

Els líders polítics espanyols han seguit amb la seva campanya d’insults, amenaces i tota mena d’accions per liquidar l’independentisme. Les denúncies i querelles pels avals ICF, que el Consell de Garanties ha trobat correctes, en són una mostra més.

Lamentablement Espanya no coneix l’empatia i la cooperació i segueix arrossegant la seva tendència agressiva i cap a la destrucció per què no vol conèixer una evolució pacífica ni democràtica en els territoris dissidents. El procés, sens dubte i malgrat les dificultats que imposa l’Estat espanyol, no ha acabat.