Joel Joan ha estat protagonista el darrer mes per una sèrie de tweets una mica passats de rosca —podríem dir— o si més no sense complexos dels quals en citem algunes frases: “Només dir-vos un hola i un adéu des de la Polinèsia Central gran punt cultural com rima amb central. Val aquí al darrera meu en Jordi i un parell de mariners de merca, i com sempre supereu-me amb la felicitat!” i la disculpa a manera de salutació reial: “He perdut els papers i no volverá a ocurrir”. Podeu seguir el fil que han donat de si aquests dos vídeos a la xarxa, al seu compte personal de Twitter. El tema és però si això ha d’influir en la seva vida professional, quan la seva solvència i validesa ha estat provada i aclamada pel públic català i de més enllà.
És clar que no havia de passar gaire temps per tal de veure de nou incomplerta o atacada la llibertat individual d’expressió d’un actor que és català i opina lliurement sobre política i que defensa la llengua i societat catalana que, a més, és independentista. No ens hauria d’estranyar, tenint en compte la deriva repressiva, latent o descarada, per part de molts sectors de la societat. Ara bé, no per això està bé, és clar i no deixa de ser una vergonya que s’anul·li una representació ja programada, en cartell, on hi intervenen més actors i ell, què caram, per decisió del govern municipal de Badalona encapçalat pel no menys Xavier García Albiol. El digital Alhora es fa ressò d’aquesta decisió que ja ha estat denunciada pel grup d’ERC-Avancem. Cal respectar les decisions preses: això és censura amb totes les lletres, ja que damunt de l’escenari és on es demostren i treballen els actors i la tal llibertat d’expressió.
Una vergonya que el segle XXI encara es valori i jutgi la gent pel que pensa, tot implicant actituds separatistes de veritat i de menyspreu vers una obra de teatre que estava en cartell per decisió del consistori i tots els professionals que hi treballen, pel públic que hi ha anat, que tenia entrada i que s’ha quedat sense poder veure-la per ara. Una falta d’ètica, principis, compromís i responsabilitat. Això no hauria de quedar així.
