Per fi s’ha fet la llum

Hem sortit de la foscor d’unes negociacions que semblaven dur-nos a l’abisme electoral i per fi Junts i ERC han arribat a acords. Hi haurà govern de coalició. Set Conselleries per a cada formació. Se salvaran a més els 500 llocs de treball designats lliurement pels partits a l’administració de la Generalitat que han de gestionar del compliment de les prioritats programàtiques per garantir l’estat del benestar i promoure la cohesió social i democràtica.

Elsa Artadi serà vicepresidenta i consellera d’Economia, però compartirà els fons Covid amb Presidència que serà de Pere Aragonès, i es crearà una comissió interdepartamental pels fons europeus Next Generation.

Segons Jordi Sánchez s’ha buscat un acord de comú denominador entre ambdues formacions buscant la coordinació, el consens i la direcció estratègica. Voluntat de sumar i no treballar en paral·lel. Lleialtat parlamentària que garantirà la votació conjunta i coincident, coherent amb els compromisos i pactes establerts entre les formacions independentistes.

Publicitat

Dilluns 17 de maig, Jordi Sánchez i Pere Aragonès, després de dos dies seguits negociant i ultimant detalls, van presentar als jardins del Palau Robert un document de 46 pàgines que és la guia per al nou govern de coalició. El compromís és de corresponsabilitat, respecte mutu, confiança i coordinació, assumint la pluralitat d’estratègies de país i un equilibri per conjugar les diferències, que hi seran.

Junts es compromet a ser lleial amb ERC, aproximant les dues estratègies per ser més forts. Veuen ara una nova oportunitat per avançar. Els dos partits es conjuren per dur a terme una acció constructiva per un referèndum pactat.

Junts també tindrà la responsabilitat de les Conselleries d’Economia i Hisenda, Salut, Polítiques digitals i Infraestructures, Acció Exterior i Transparència, Recerca i Universitats, Justícia i Drets Socials.

ERC retindrà Presidència i les Conselleries de Feminisme i Igualtat, Educació, Empresa i Treball, Acció climàtica, Agricultura i Alimentació, Interior i Cultura.

L’estratègia independentista demana l’autodeterminació que necessita, segons Aragonès, un treball conjunt i més pausat. El Consell per la República es reformularà i s’adaptarà.

Es reforçarà la mesa de negociació amb l’Estat i s’hi anirà amb l’amnistia i l’autodeterminació, però es deixarà oberta l’alternativa si fracassa la Taula de diàleg, tot i que la ministra portaveu del gobierno, Maria Jesús Montero, ràpidament ha sortit dient que esperaven que abandonem les vies unilaterals i reprendre la Taula de diàleg com abans millor. Però no precisa per què i sobre què.

És molt clar que a la Moncloa no volen la via unilateral catalana, perquè a més ens recomanen que abandonem algunes qüestions que ja sabem que no ens porten res de bo i que n’haguem après de l’etapa anterior. Segueixen tenint al cap els delictes de sedició i rebel·lió amb la interpretació impròpia donada pel Tribunal Suprem.

Tampoc s’esperaven a la Moncloa que els catalans arribessin a un acord. Està per veure què passarà quan els aliats republicans catalans recordin que existeix un dret a l’autodeterminació dels pobles i aquesta reivindicació es posi sobre la taula de diàleg.

A la Moncloa volen que el nou govern català trobi punts d’ancoratge i no continuar per un camí que no porta enlloc tret de la presó. L’amenaça és clara. D’alguna manera a Madrid anuncien que no acceptaran l’embat català i pretenen que no ens moguem del marc autonòmic, potser millorant una mica més l’Estatut, però sense traspassar ni delegar les competències econòmiques que necessitem.

Però en el programa de govern es parteix de l’existència del conflicte polític que va reconèixer el govern espanyol i es vol passar a un procés de negociació amb totes les garanties, recordant la Taula de diàleg de Pedralbes 2020 com a punt inicial. L’objectiu segueix sent l’amnistia i l’autodeterminació.

Amb el nou govern que presidirà Pere Aragonès comença doncs el moment de la veritat i l’obligació comuna de les forces polítiques i entitats sobiranistes per donar compliment al mandat del 14F, continuador del 1r d’octubre de 2017 amb l’objectiu de fer la Catalunya independent de l’Estat espanyol, a més de fer i executar amb urgència un pla de xoc contra la crisi social i econòmica derivada de la pandèmia.

Ara es tracta que la bona notícia que ha fet recuperar les esperances a molts que les tenien perdudes sigui durable, entusiasmi la gent, i el nou govern, els càrrecs de lliure designació i l’administració pública facin la seva feina amb rigor, pensant més enllà del marc autonòmic, treballant amb força el camí per la independència, amb la il·lusió de construir un país nou, sense discriminacions ni exclusions.

COMPARTIR
Article anteriorLa neu que pel camí hi ha
Article següentSolidaritat per la Independència rebutja l’acord Junts-ERC
President del Grup d'Estudis Polítics, membre d'esquerres per la independència. Llibres publicats a Llibres de l'índex: "L'Estat contra la Democràcia", "La Democràcia Captiva", "En defensa de la Democràcia... Referéndum!", "El gran plet de la Independència", "MEMÒRIA DE LA INDIGNACIÓ, després de REPÚBLICA, ¿y eso qué es?" i "Catalunya i democràcia, el remei republicà". Fundador del digital elrepublica.cat. El llibre "El debat inacabat, fins que les urnes parlin" ja es troba a les llibreries i a Amazon. El darrer llibre publicat novembre de 2020 "Sortir del laberint, contrapunts al no diàleg" amb pròleg de Carles Mundó.