El passat diumenge 16 de març —en el marc de la campanya “Esborrrem la frontera”— més d’un miler de persones es van concentrar al pont fronterer del Riu Major, al Massís de les Salines, entre els municipis d’Albanyà (Alt Empordà) i Costoja (Vallespir) per tal de reclamar que el govern francès reobri la circulació de passos fronterers secundaris del Pirineu Oriental, tancats actualment per “evitar” la immigració considerada il·legal i per una , suposada, alerta antiterrorista a l’Estat francès.
A 2021, en ple segle XXI, dintre de la UE, el concepte de frontera, a l’estil dels segles XVII, XVIII i XIX és completament demodé, artificial i intolerable. De fet es tracta d’una estratègia més per reprimir el poble català —el del nord i el del sud— per part d’una ideologia/violència antiga i tronada per excel·lència: el centralisme jacobinista, en les seves dues versions: al nord, el centralisme cartesianista/cientifista i pseude-modernitzador, ara ja alliberat del monaquisme feudalista; i al sud, un règim completament autoritari, carpetovetònic, inquisitorial i predemocràtic, atès que encara ha de superar la prova de la revolució il·lustrada de 1789.
Aquesta important reivindicació —territorial i social— pel desbloquejament de les “petites” fronteres ha estat un acte que ha unit més el Nord i el Sud. Ha significat un potent clam a favor de la subsistència d’uns pobles que volen viure, tenir qualitat de vida i ser acollidors, però que els seus respectius estats caducs no els deixen fer, gairebé, res. Fa la sensació que aquests estats —que encara somien esdevenir un altre cop imperialistes arreu del món— sembla que pretenen que aquests municipis del Pirineu Oriental desapareguin del mapa. En aquest sentit, el tancament, d’una forma molt poc europea, d’aquests cinc punts fronterers per part del jacobinisme francès és un atemptat sense precedents contra l’esperit i la lletra dels valors fundacionals de la UE. Per altra banda, i d’acord amb les lleis europees actuals, representa una violació flagrant del Tractat de Schengen. És una mesura injusta i injustificada que ataca l’economia de proximitat i la cohesió social de l’Alt Empordà, la Cerdanya, el Vallespir i el Rosselló. Així i tot, aquesta mesura tan injusta està reforçant la solidaritat entre el nord i el sud. D’aquesta manera van ser molt boniques i acollidores les paraules de l’alcalde de Prats de Molló en recordar la situació lamentable dels presos polítics i exiliats independentistes. També va ser molt encertat el discurs de l’alcaldessa de Banys d’Arles quan va dir que l’Estat francès ha volgut donar una penyora a l’Estat espanyol: la pesta borbònica.
