Fa unes setmanes, vam veure com Espanya vulnerava el dret a la llibertat d’expressió tot empresonant Pablo Hasel. A més a més, el fet que els Mossos entressin a la Universitat de Lleida per detenir-lo, succés inèdit d’ençà del franquisme —tret de la repressió de les protestes pel Pla Bolonya—, ens sembla un nou atac a l’autonomia universitària. Aquesta repressió no és nova, sinó que s’emmarca dins l’onada repressiva que patim des del 2017 i que criminalitza tota dissidència política, especialment el moviment independentista. Aquest fet, sumat a un malestar social que ja fa massa temps que s’arrossega, ha generat un episodi d’indignació i protestes que han desencadenat en una repressió brutal per part de la justícia espanyola i els Mossos amb la connivència de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona.
En particular, la resposta policial i judicial a aquestes dues setmanes de protestes ha deixat un historial injustificable: un ull mutilat, la desatenció d’un manifestant en estat de convulsió, càrregues acarnissades contra civils indefensos i acorralats tal com vam veure al carrer Gran de Gràcia, identificacions arbitràries, desenes de detencions, peticions de penes de presó i un llarg etcètera. De la mateixa manera, també rebutgem fermament la criminalització que han patit els manifestants que han estat vinculats interessadament als atacs puntuals, igualment condemnables, contra el patrimoni arquitectònic català.
En aquest context, la FNEC se solidaritza amb les víctimes de la repressió i reclama a la Generalitat el cessament de les acusacions particulars contra independentistes i altres manifestants. També manifestem el nostre rebuig i condemna envers les males praxis policials per part de la BRIMO, que vulneren els drets civils i, concretament, el dret de manifestació. Consegüentment, exigim al Govern de la Generalitat que assumeixi responsabilitats.
També entenem que, en la situació actual en què es troben les forces independentistes, és clau la unitat antirepressiva. Davant de l’atzucac que ha forçat l’Estat espanyol, cada vegada es fa més palès l’esgotament de les vies institucionals per satisfer les demandes d’emancipació nacional del poble català. És per aquest motiu que pensem que l’independentisme no ha de renunciar a cap via pacífica per concloure la voluntat d’alliberament nacional expressada reiteradament a les urnes.
Amb tot, La FNEC es posa a disposició de la resta d’entitats i associacions independentistes en matèria de lluita antirepressiva. Com a nacionalistes, entenem que estimar Catalunya és estimar la seva gent i els qui la defensen.
