Un lema molt recurrent és “una cosa no treu l’altra”, parlant de política. Diuen que es pot estar en un govern autonòmic (jurant la constitució espanyola o treballant incansablement pels espanyols, per exemple) i voler preparar-se per fer la independència. Com va passar amb Junts pel Sí, el 2015. Aquell govern no tenia previst fer el referèndum d’autodeterminació de Catalunya el 2017, i “des de dins” el van fer.
Però el que no expliquen i encara no sabem bé, és que aquell govern va activar el procediment referendari amb la idea de que fracassés o de que no tingués valor, tot recordant el que va ésser la consulta del 9 de novembre del 2014, sota el lideratge d’Artur Mas. I no els hi va sortir bé, contra tot pronòstic, doncs els catalans, a la seva manera, van aprofitar l’ocasió per fer-se’l seu. Després la gent va descobrir que no estàvem preparats perquè aquells polítics no volien estar-ho ni creien en una victòria nacional.
Tothom sap que la independència de Catalunya és viable. Només hi ha un requisit: començar. Després, està clar, cal aguantar i perseverar. Però el requisit de partida és el mateix: començar.
La previsió de la majoria social, cívica i política catalana és que amb un 51,7% de vots per fer la independència, el resultat és suficient per començar i per garantir un país plural i viu, en la diversitat i la multiculturalitat. Molt bé! Ara, per tant, la responsabilitat la té JUNTS que ha criticat i desgastat de forma implacable a ERC per no fer-ho quan encara no existia aquesta majoria suficient per aixecar la DUI, encara que aquesta és testimonial fruit de la jornada del 27 d’octubre de 2017. JUNTS té la greu responsabilitat d’exigir, amb la gran majoria existent, que es faci efectiva la independència, com millor ressort per permetre reeixir com a país i com a nació.
Si JUNTS no escomet la seva responsabilitat, ja treuen el nas d’altres formacions polítiques disposades a assumir el nou repte de gestió consistent en fer efectiva la independència, ja que políticament l’aposta independentista ja està resolta. Pensem, per exemple, en Primàries Catalunya, la qual s’està configurant com un teixit popular de compromís polític coherent i respectuós amb el mandat democràtic sorgit del referèndum d’autodeterminació. Una opció que a les properes eleccions municipals, de ben segur, tindrà més presència i més projecció; les seves candidatures quan s’expressen a les xarxes esdevenen, ja a hores d’ara, catalitzadores de la frustració i desengany de la via autonomista i processista que desenvolupen des de JUNTS, en primera instància, i ERC o CUP, al darrere, fins al moment.
JUNTS manté pactes permanents amb els socialistes, PSC/PSOE, com passa a la Diputació de Barcelona, o els ha facilitat de forma indirecta, com en el cas de l’Ajuntament de Barcelona, tot que no es vegi fàcilment. I així, el qui té responsabilitats de lideratge, com és ara ERC, té poques opcions per fer-ho bé si no s’altera aquesta situació. Tanmateix, sí és veritat que JUNTS ara pot recuperar terreny si, amb coherència, desfà l’embolic que ha construït per poder mantenir-se en una hegemonia que ja es demostra impossible, i exigeix aixecar la DUI per entrar al Govern. Seria el més lògic. La gent catalana vol la independència. Sempre l’ha volgut.
Alsa !, jo pensava que era ERC qui havia de dur la iniciativa de formar govern i d’aixecar la DUI en haver quedat primera dels independentistes……..
Ep !, i això de l’hegemonia impossible…….amb drets electorals (és a dir anuncis de franc a la tele, paperetes de vot gratis a domicili, etc) i recuperant els vots del PDCAT llençats, em sembla que la majoria a ERC li durarà poc……
Dons si hem d’esperar que primàries sigui una alternativa real anem bé. De fet junts és un partit tant nou O més que primàries. Ha fet primàries a nivell nacional i veurem com s’organitza per les municipals.
La conxorxa d’ER i Comuns (i potser també la CUP?) Ja fa prou pressió per deixar Junts a l’oposició, no cal que ells mateixos posin condicions que ja se sap que els altres no acceptaran.
Però Junts va prometre en campanya que només donaria suport a un govern independentista, així que espero que si “les esquerres” (O millor dit la pantomima de les esquerres) li fan la pinça, junts voti NO a la investidura d’un govern botifler.
Si ha d’estar a l’oposició que siguin les urnes que ho decideixin.