14-F. Votar els de casa, però de confiança

image_pdfimage_print

Un gran personatge del nostre país que no és polític diu “hem de votar els de casa”. Però, quins son els de casa de veritat? Som gent madura que hem aprés de l’experiència de segles i dels darrers anys a distingir quins són els de casa, però de confiança. Molts també estem descontents amb els nostres però hem d’anar a votar; si llencem el nostre vot l’aprofitaran els que menys voldríem que sortissin elegits. Votem pels que se sacrifiquen per nosaltres, pels presos i exiliats polítics, pels perseguits i represaliats per causa de la nostra llibertat i, aquesta vegada, també pels que estaran a les meses electorals complint amb una funció cívica i servint la democràcia amb coratge.

Els de casa no són els de les sucursals de Madrid ni els que en altres indrets de l’Estat voten amb els feixistes de Vox. El PP va enarborar la bandera del 155 amb Ciutadans i el PSOE-PSC. El PP està curull de corrupció fins a les orelles, Rajoy i el seu estat major destruint les proves dels delictes. No oblidem les brutals repressions que aquests van ordenar el 1r d’octubre corejades pel rei d’una monarquia també corrupte que defensen tots els del 155 i els feixistes. Heu vist els de Ciutadans perbocant la seva mala bilis damunt Catalunya, la nostra llengua i els nostres desigs de llibertat? Aquests que no són ni carn ni peix i que només han llepat el poder de la mà dels feixistes.

No són de casa els pseudodemòcrates del PSC-PSOE. Fins i tot el ministre d’Exteriors d’un estat autoritari com Rússia li ha de retreure a l’alt comissionat d’Afers Exteriors de la Unió Europea, l’indesitjable Pepe Borrell, els atacs contra la llibertat i contra el dret a l’autodeterminació que l’Estat espanyol està perpetrant contra Catalunya. La UE ja està pensant a demanar al govern espanyol que enviï a la Comissió Europea una altra quota més decent; el que hi tenen ara els està fent fer el ridícul. Aquest PSC-PSOE no és de casa, ni ganes.

Publicitat

La nostra gran victòria seria aconseguir més del cinquanta per cent de vots independentistes. Què diria llavors Europa si es vol considerar democràtica? El referèndum d’autodeterminació seria inevitable. Això només ho podem aconseguir anant a votar els que creiem en la llibertat, la democràcia, en el dret a l’autodeterminació i desitgem un estat propi amb els recursos necessaris per erradicar la pobresa de Catalunya, aconseguir la justícia social i la dels tribunals o defensar la supervivència de la nostra llengua. Malgrat que sigui una vergonya que presentem vuit candidatures algunes de dubtós sobiranisme, hem d’anar a votar amb una llista útil perquè a l’hora de formar un govern independentista cohesionat sigui més fàcil. Cal anar a votar per la independència, pel benestar de tots, de tots els catalans.