Drets fonamentals

Els jutges de l’Estat espanyol ens han imposat el 14-F a contravent i lluitant contra els virus que campen per tot Catalunya com ho fan per tot el món. A les UCI dels nostres hospitals segueixen morint persones. S’hauran vacunat els jutges? No m’estranyaria, perquè estan per sobre del bé i del mal, del mal que fan, és clar. A Portugal, que es van entestar a fer les eleccions, ara tenen un dels pitjors índexs de contagi d’Europa i l’abstenció va augmentar respecte de les darreres eleccions. Tot això deu ser el mateix que volen els jutges del TSJC animats pel govern del PSOE-Podemos i els poders fàctics de sempre.

Parlen molt de l’efecte Illa, però ell mateix té cura de desinflar-lo. Aquest senyor que va deixar el Ministerio de Salud en plena pandèmia no acaba de quallar ni amb els reforços del seu cap Pedro Sánchez. Els desembarcaments de les forces polítiques de l’Estat quan hi ha eleccions a Catalunya ja és un costum, hi hagi pandèmia o no, hi hagi restriccions perimetrals municipals o no. Ah! Per fer política està tot permès. Si vols anar al teatre o a la llibreria del municipi de costat, no! Drets fonamentals? Drets fonamentals com les imbecil·litats que venen a escopir-nos la presidenta de la Comunidad de Madrid, Inés Arrimadas o les provocacions dels feixistes de Vox?

Ara fa uns dies, al municipi del costat, la Garriga, on no puc anar ni a comprar el diari, els de Vox van muntar una paradeta per provocar la població. Hi va anar un grup d’antifeixistes però els Mossos d’Esquadra van protegir els feixistes, com sempre. Ja és ben trist! Europa està mantenint un cordó sanitari per aïllar l’extrema dreta, però a l’Estat espanyol se’ls protegeix. Es persegueix i es condemna la llibertat d’expressió De Pablo Hasél, de Valltònic i tants, però es permet als feixistes i neofeixistes insultar tot un poble com Catalunya. L’estat de dret al revés.

Publicitat

Jo, de la quarta edat, amb bastó i patologies prèvies, aniré a votar amb por, però aniré a votar que és el que no voldrien jutges i “sociates” de torn. I això és el que farà la immensa majoria de catalans; potser a alguns la por els retindrà a casa, ho entenc, però no és aquest el nostre tarannà democràtic. Per la democràcia, la llibertat i la independència alguns i algunes estan patint presó i exili. El mínim que es mereixen és que nosaltres, els qui encara estem lliures, anem a votar cadascú amb la seva papereta.

Els qui no són lliures són els presos polítics, tot i que afortunadament ara per ara els han donat permís. Però no estic tan segur que els presos polítics puguin mantenir el tercer grau penitenciari per sempre més, si parlem per l’experiència viscuda des de fa uns quants anys o, sense anar gaire lluny, del desembre passat, què en podem esperar? A tots els partits unionistes se’ls encén el cos de ràbia quan veuen els presos polítics fent campanya electoral. Als fiscals i jutges-polítics els deu passar el mateix i estic segur que, com a mínim, deuen estar estudiant la manera de “volver a meter en chirona a esos catalanes que no se reintegran”, o sigui que no es deixen rentar el cervell. No se’n surten i no se’n sortiran mai perquè sempre hi haurà catalans disposats a lluitar al preu que sigui per la llibertat del seu país, per la llibertat d’expressió, per l’autèntica democràcia.

L’Estat espanyol no és un estat de dret, no tan sols pels catalans sinó per a tots els espanyols. Quan despertareu amics espanyols? Fins quan permetreu que aquesta Monarquia corrupta i criminal ens tingui a tots com a súbdits i suportada pels poders fàctics de L’Estat? Fins quan permetrem, entre tots, que els feixistes campin al seu caprici? No serà per sempre; la vertadera democràcia arribarà, si no és avui serà demà. La veritat i la justícia s’imposaran tard o d’hora. De primer anem a votar mirant bé a qui votem. Tenim experiència i escarment.