Els sondejos electorals intenten prefigurar un resultat electoral incert de cara al 14 de febrer. Amb nous actors polítics com Primàries Catalunya, que no apareix en la recent prospecció de Gad3 i que ha publicat La Vanguardia, l’estela de candidats es configura en un conjunt de valoracions i estimacions creuades de difícil interpretació, segons manifesten alguns dels consultors en demoscòpia consultats.
El fet és que la maquinària electoral ja s’ha posat en marxa. Milers de funcionaris catalans han rebut una proposta de col·laboració com a representants de l’Administració pel dia 14 de febrer atès que es doblaran moltes meses electorals en zones densament poblades. Això és així a fi d’evitar aglomeracions i garantir la seguretat sanitària del dret de sufragi actiu. La pandèmia, per tant, no s’espera que sigui un impediment per celebrar una bona jornada electoral.
El candidat del PSC/PSOE, Salvador Illa, segons aquesta enquesta i amb els seus marges d’error, quedaria igualat amb la candidata de JxCAT, Laura Borràs, a l’hora de presidir la Generalitat de Catalunya.
Tanmateix, com han advertit fonts acadèmiques, el sistema electoral espanyol que s’aplica a Catalunya per manca d’una normativa interna pròpia, no és presidencialista i serà una determinada majoria de diputats la que configurarà l’elecció del futur president de Catalunya.
En segon lloc, segons aquest sondeig, i sense gaire diferència, hi hauria el candidat d’ERC, Pere Aragonès. Molt més endarrere, quedarien la resta de candidats coneguts, com Jéssica Albiach, pels Comuns, o Carlos Carrizosa, per Cs.
També, segons aquest sondeig, i com expressió d’un descontentament popular que pot generar sorpreses evidents la nit electoral, cap candidat obté un aprovat majoritari. Un cert cansament de la política de desgast que practiquen els partits i la manca de sortides a la demanda general per concretar el resultat del referèndum d’autodeterminació, segons alguns experts, en podrien ser les causes.
Al marge de la valoració de les persones candidates que el sondeig presenta, també hi ha la intenció de vot, i contràriament al que semblaria que indica el lideratge dels candidats, el partit més votat seria ERC, seguit de JxCAT, PSC i Cs, per aquest ordre, i tenint en compte que el sondeig s’ha fet durant la primera setmana de gener de 2021.
Entre les forces amb menys diputats, però no per això menys importants, atès que poden condicionar molt la dinàmica de coalicions de govern, si és el cas, no queda ben definida la representació que sorgirà. L’assignació de diputats, per molt pocs vots, sovint pot fer variar de manera molt significativa el resultat electoral.
En aquest escenari, també caldrà comptar amb la influència de la societat civil organitzada. L’Assemblea Nacional Catalana ja ha anunciat que no romandrà passiva durant la precampanya electoral i durant tota la campanya electoral, fiscalitzant, de forma efectiva i si cal incisiva, els partits que s’autodenominen independentistes. En aquesta línia, l’Assemblea ha posat en servei un àmbit de reflexió i debat amb els electors catalans, per mitjà del web https://eleccions2021.assemblea.cat/, en el qual es concreten pautes viables per consolidar la voluntat majoritària nacional per fer la independència, les quals podrien esdevenir motivacions de vot que el sondeig en qüestió ara encara no mostra.
La sobirania parlamentària, en definitiva, serà la que permetrà constituir un govern que compleixi amb el que els electors determinin. El sondeig esmentat postula dos possibles escenaris: una tercera part dels enquestats veuria bé un govern en solitari del partit més votat amb suports puntuals, i un 20% aproximadament voldria revalidar la fórmula actual de la coalició entre ERC i JxCAT amb el suport d’investidura de la CUP. Altres combinacions de govern amb la participació de forces polítiques que van justificar i encara defensen l’aplicació de l’article 155 de la Constitució per suprimir l’autonomia política catalana, com a nacionalitat constitucional, tenen una escassa acceptació entre els enquestats.
