Els darrers anys i encara més amb el despertar i prendre consciència de la crisi econòmica i de l’esforç que fa el teixit comercial i productor català que, a més, és el que tenim més a prop, han revalorat encara més els productes dits ‘de proximitat’. Aquesta necessitat i voluntat s’ha anat traduint en ofertes, tant en el sector energètic com en el de consum, pels avantatges que representen en l’àmbit social i de consum estratègic. Aquests valors ètics s’han traduït en iniciatives que, per una banda, pretenen difondre i donar sortida als productors locals i, per l’altra, amb la situació resultant de la pandèmia, permeten canalitzar i oferir vies d’accés i distribució d’alternatives donades les restriccions actuals, tant per als pagesos com per a la celebració de fires i mercats, amb afectacions en la mobilitat.
Aquí és on intervenen les empreses de quilòmetre zero: energètiques, serveis, supermercats i un llarg etcètera amb seu a Catalunya. Entre les quals, i a part de les accions dutes a termes individualment o territorialment, convé tenir en compte diverses modalitats o tendències, hi trobem les que tenen forma de cooperatives (https://opcions.org/ i https://nexe.coop/reportatge/: Nexe és la revista de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC)); endegades amb el suport de les administracions públiques o cambres agràries (com https://www.km-0.cat ); altres com a botigues en línia, focalitzades amb productes més aviat de tipus cultural o polític (https://productesdelaterra.cat/, per exemple) i altres com a suplements o publicacions orientades a informar o reivindicar el suport a la producció local: Vadegust —dins d’El Món— es defineix com: “el diari dels productes de qualitat arrelats a un territori concret del nostre país. (…) Periodisme, productes, productors, botiguers i restauradors. Hi trobaràs l’actualitat dels productes i també exclusives, reportatges, entrevistes, agenda i rutes gastronòmiques”, sobre el sector primari (https://www.monrural.cat/ ) o l’Ecodiari (https://www.naciodigital.cat/ecodiari).
En aquesta línia, l’Assemblea Nacional Catalana ha promogut i dona cobertura a iniciatives. És el cas de la campanya que va ser presentada el novembre de 2018 i que va causar tanta polèmica, per la denúncia que Foment del Treball va interposar el 2019 a l’ACCO, i que el Tribunal Constitucional va corroborar. Aquest atac no deixa de ser un atemptat contra la llibertat per potenciar el compromís dels consumidors amb una economia sense ingerències polítiques i desvinculada dels oligopolis que havien participat de la campanya de la por. I que no deixa de ser un atemptat contra la llibertat d’expressió. Què són sinó també —vist des d’aquesta perspectiva interessada— el mateix els portals de D.O. o bé la publicitat que fan certs sectors d’empreses multinacionals o el fet que no es doni veu a petites empreses molt arrelades al territori? Si bé els representants del Secretariat Nacional s’han refermat a continuar contribuint a potenciar-les el web no està actiu (com a mesura cautelar dictada pel Jutjat Mercantil 11): http://consumestrategic.cat/www/index.php [+].
La Generalitat de Catalunya va establir en el seu Decret 24/2013 quins són els requisits perquè l’activitat de venda dels productors o associacions de productors es considerin com a “venda de proximitat”. Segons el text de l’administració es defineixen aquests conceptes:
- a) Venda de proximitat: venda de productes agroalimentaris, procedents de la terra o de la ramaderia i/o resultat d’un procés d’elaboració o de transformació que es realitza en favor del consumidor o consumidora final, directament o mitjançant la intervenció d’una persona intermediària, per part dels productors o agrupacions de productors agraris. La venda de proximitat inclou la venda directa i la venda en circuit curt.
- b) Venda directa: la realitzada directament pels productors o agrupacions de productors agraris en favor del consumidor o consumidora final, sense la intervenció de cap persona intermediària.
- c) Venda en circuit curt: la realitzada pels productors o agrupacions de productors agraris en favor del consumidor o consumidora final, amb la intervenció d’una persona intermediària.
A més, davant de les prohibicions de vendre físicament, els pagesos s’han afanyat a crear mercats en línia com a alternativa a la manca d’ajudes, posant en contacte directe al productor amb el consumidor final: amb el suport de la Generalitat de Catalunya, hi ha Prodeca (Promotora dels aliments catalans): https://prodeca.cat/ca/actualitat/els-alimentsdeprop-de-la-web-al-plat i el portal Serveis Avançats d’Informàtica Agrària Ecològica (http://saviae.cat/) i, al País Valencià, de la mà del Comitè d’Agricultura Ecològica de la Comunitat Valenciana (CAECV): https://www.caecv.com/va/operadors/.
La tendència a l’alça en el consum de productes ecològics, sobretot en alimentació, és un bon senyal. Fent xarxa, entre tots, tirem endavant i fem país buscant productes registrats. Un altre pas és també la venda a l’exterior, tot evitant els boicots que de tant en tant repunten per part del sector empresarial espanyol amb campanyes i amenaces vàries. Heus aquí un decàleg ple de raons per a tenir en compte productes per a regalar o de què gaudir aquestes festes de Nadal i d’ara endavant.
