Les primàries no són un concepte nou, però quan fa tres anys Jordi Graupera les va tornar a posar damunt la taula la proposta oferia dues coses vitals per a l’independentisme català: solucions per a la renovació del moviment i una victòria que capgirés la tendència derrotista.
La proposta de Graupera, si s’hi haguessin sumat els partits independentistes, garantia l’obtenció de l’alcaldia de Barcelona, fet que haguera aixecat la moral després del desaprofitament de les victòries de l’1-O i del 21D, i de la humiliació col·laboracionista del 155.
Però la unitat que havia de permetre aquest objectiu no podia venir per acords de despatx, sinó per la força que els electors donessin a cada candidat. Aquesta era la vessant renovadora. Justament quan la democràcia havia estat atacada, calia explicar que la solució era apostar per encara més democràcia.
Amb les primàries s’obria el sistema a talent de fora de les estructures, sovint endogàmiques, dels partits. Es reduïa el pes de les cúpules que, com hem vist, estan sotmeses a repressions i xantatges. Les primàries permetien afinar arguments i estratègies en la dialèctica pròpia dels debats oberts.
Possibilitaven, en definitiva, que les millors idees disponibles es fessin un lloc al debat polític i que el moviment, amb els lideratges esgotats i enfrontats entre ells, s’obrís a nous actors que el tornessin a impulsar amb energia renovada.
Com sabem, els partits van rebutjar la proposta. Ada Colau va guanyar les eleccions. Però aquella idea i l’argument de fons sobre la que es construïa ha condicionat des d’aleshores la política catalana. Els partits, sense dir-ho, han anat a remolc d’aquesta voluntat de democratització que Primàries proposava. Des d’aquelles primàries de Barcelona i d’un resultat a les municipals que traduït al Parlament hagués suposat entrar amb tres diputats, els partits han hagut de moure fitxa.
Avui tothom vol dir que fa primàries. Els partits han procurat copiar la idea, però ho han fet pervertint-ne l’essència: la vinculació del vot. Així ho demostren les modificacions aplicades posteriorment per executives o líders: els electors han votat en un sentit, però les cúpules han canviat el resultat del vot dels electors.
En canvi, al moviment Primàries Catalunya el vot és sagrat: per respecte als electors i perquè no podem acostumar-nos a no donar per bo allò que surt de les urnes. Si acceptem i ens acostumem a degradar el principi democràtic d’aquesta manera, ¿com pretenem fer-lo valer en la lluita per la nostra sobirania?
