Els critòcrates espanyols han tornat a escometre i han destituït el president executiu català Quim Torra, després d’haver aconseguit fa un parell d’anys que el president legítim català Carles Puigdemont tampoc pogués exercir el seu càrrec. El Tribunal Suprem espanyol ha decidit en darrera instància i per unanimitat que a Quim Torra se li retiri durant un any i mig el seu dret electoral passiu per “desobediència” i l’ha condemnat a una multa de 30.000 euros.
El president executiu català, immediatament després de la seva elecció el juliol del 2018 va fer penjar al Palau de la Generalitat de Catalunya a Barcelona, una pancarta amb la llegenda “Llibertat presos polítics/Free political Prisoners and Exiles” amb els llaços grocs de solidaritat, que no poden ser identificats amb cap partit polític determinat, sinó que, de manera general, fan ús de la llibertat d’opinió, un dret humà i fonamental, garantit per la Constitució. Quan va ser exhortat per una autoritat subalterna, la Junta Electoral Central, a retirar la pancarta, primer va negar-s’hi emparant-se en el dret fonamental de llibertat d’expressió. Després de molts estira-i-arronses, el 27 de setembre del 2019 es va canviar per una altra amb la inscripció “Llibertat d’opinió i d’expressió – Article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans”.
A conseqüència d’una decisió en primera instància del Tribunal Suprem de Catalunya del 19 de setembre del 2019, el 27 de gener del 2020 li va ser retirada a Torra l’acta de diputat del Parlament català. Un segon procés contra Quim Torra té lloc el setembre del 2020 davant del Tribunal Suprem de Catalunya. Quim Torra va donar públicament la seva mala opinió sobre aquesta farsa i sobre la sentència que ja estava decidida prèviament.
La destitució d’un president català per un tribunal espanyol obre molts interrogants des del punt de vista jurídic.
Estava Quim Torra obligat a obeir una ordre d’una autoritat subalterna?
Per què, per conservar la neutralitat en una campanya electoral, havia d’estar obligat a no expressar de manera general, la seva solidaritat amb els presos polítics i els exiliats a tot el món, que a més no podia ser considerada com cap pronunciament per un partit determinat?
Es respecta el principi de proporcionalitat si el president de Catalunya, per no obeir una autoritat subalterna és destituït, vulnerant el dret constitucional espanyol i el dret internacional vinculant?
No vulnera una inhabilitació d’un any i mig per una tal petitesa, no solament a nivell espanyol sinó també a nivell europeu, tant el Dret europeu com especialment la Convenció Europea de Drets Humans i els drets de Quim Torra com a ciutadà de la Unió Europea?
Què decidirà en el seu dia el Tribunal Europeu de Drets Humans, a Estrasburg?
Com pot ser que tres dels jutges del Tribunal Suprem d’Espanya que, en un procés que va vulnerar l’ordenament judicial espanyol i en part atemptà contra els drets humans, van condemnar polítics catalans sense cap culpa penal a molts anys de presó, sense fonament legal en el dret penal espanyol, ara també puguin decidir que una declaració de solidaritat del president català amb els presos polítics pugui portar la seva destitució? No hi ha a Espanya cap prevenció de parcialitat?
La minoria nacional catalana ja fa molt de temps que a Espanya és víctima d’una opressió, persecució i repressió sense parangó. El nou atac de la critocràcia espanyola contra el seu més alt representant no és cap manifestació d’Estat de Dret, sinó un nou intent d’una justícia injusta que, en lloc de ser neutral, opera amb finalitats polítiques, de restringir els drets del poble català i de privar-lo de poder fer ús del seu dret humà d’autodeterminació.
I Europa calla, i s’ho mira sense fer res!
